Roser Díaz Martin
Vaig cursar els meus estudis a les Teresianes del carrer Ganduxer i he viscut tota la vida al barri. Vaig llicenciar-me en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i tinc el curs d’adaptació pedagògica. He treballat durant 32 anys en el món de les mudances, on encara soc comercial. M’agrada la poesia i l’any 2009 vaig publicar el poemari Por tísoy, sé túpor mi. He guanyat diversos Jocs Florals, i el juny del 2018 vaig obtenir el segon grau de xinès per la Universitat de Pequín. També em dedico a fer estudis històrics d’edificis de Barcelona per presentar a l’Ajuntament. I com no, col·laboro amb El Jardí des del juny del primer any que va sortir.
L’Hospital Plató s’integrarà al Clínic a principis del 2021
Més de 500 professionals que actualment treballen a l'Hospital Plató s'incorporaran a la plantilla de l'Hospital Clínic
Segona ensopegada amb la mateixa pedra, no serà l’última
"No treballem per viure, sinó que només se'ns permet viure per treballar", per Roser Díaz
Catalunya, parla a cor obert
Us demano a cor obert, habitants d'aquesta terra, que ajuntem les nostres mansi enlairem la nostra vela
Un altre Sant Jordi
"Desorientat amb un sol fort, surt el cavaller de la cova. No hi veu cegat pels raigs d'una llum estranya. No hi ha les mateixes flors, la terra és diferent"
La protectora d’animals de Guarda Anton, un espai per visitar i...
A la Lliga per a la protecció d'animals reben unes deu trucades diàries per sol·licitar que s’acullin nous animals; el ritme d’adopcions és d’aproximadament unes 40 al mes entre gossos i gats
Pregària de Sant Joan
Envia'ns la teva fotografia d'aquesta nit de revetlla de Sant Joan per crear un mosaic col·lectiu
La ‘síndrome de la cabana’ o la por a sortir al...
L'allargament en el temps del confinament i la manca de seguretat total al carrer han fet que molta gent canviï d'opinió i esculli com la seva millor vida la que ha portat a casa aquests últims dos mesos
Poema: Llum per l’escletxa
"Les rialles, tímidament, tornen al carrer. El regust de les ganes de viure es tenyeix de melangia"
1910, quan els astres tossien, per Roser Díaz
"Aquella tardor, Barcelona va patir una epidèmia de tos ferina, però la vida continuava: es treballava, es patia, es passava gana i es malvivia"
