Memòria històrica
Albert Anglès-Minguell
La societat d’inicis del segle XX va començar a descobrir un món amb noves i insospitades possibilitats de lleure. El concepte de “lleure actiu” s’emmiralla en l’automòbil, en grans espais d’oci i relació com el Turo Park o en la pràctica d’esports a l’aire lliure. Un lleure també fonamentat en el “club” i, per, tant en un associacionisme privat, en alguns casos exclusiu.
Els espais oberts de Sant Gervasi van acollir grans equipaments esportius: el Velòdrom de la Bonanova, el complex eqüestre del Polo Jockey Club al Galvany o fins a cinc clubs de tennis diferents: el Real Barcelona Lawn-Tennis Club (1899), el Real Lawn-Tennis Club del Turó (1905), la Real Societat Sportiva Pompeia (1913), el Sant Gervasi Lawn-Tennis Club (1917) i, finalment, el Club Tennis Barcino (1928).
El tennis, l’esport del “fair play” i de la burgesia de Sant Gervasi
El tennis és l’esport que s’escau més a l’època i a la societat burgesa però emprenedora, pel seu sentit individual i competitiu, però basat en el “joc net” i l’esportivitat, sense contacte físic, la pràctica del qual és oberta tant a homes com a dones. És també un esport de club i, per tant, reforça llaços de pertinença i solidaritat entre els socis.
Segons el butlletí de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya, al 1929 tenia 17 clubs afiliats, dels quals cinc eren de Sant Gervasi. El barri, doncs, sembla disposar de característiques ben adequades per la pràctica d’aquest esport: espais lliures disponibles que, en el cas del Galvany, són planers i espaiosos, i una burgesia activa i emprenedora que veu en aquest esport una forma de reafirmació. La majoria dels tennistes campions dels tornejos locals i estatals provenen dels clubs de Sant Gervasi.
El tennis català té el seu origen a finals del segle XIX i el primer club que es va fundar, per anglesos, va ser el Barcelona Lawn Tennis Club, el 1899. L’esport aviat va interessar a les famílies burgeses de la zona quan el 1912 es va traslladar al Galvany. El primer president del club, el més antic d’Espanya, va ser J. F. Roberts, aleshores cònsol d’Anglaterra a Barcelona. Amb la fusió amb el Catalunya Lawn-Tennis Club, el 1909, que va acabar sent el Reial Club de Tennis Barcelona, van adquirir els terrenys del carrer Ganduxer, que els va permetre formar un gran club, amb uns 350 socis l’any 1929.
La creació de nous clubs al barri
A la primera dècada del segle XX és van fundar diversos clubs: el Polo Jockey Club i el Reial Club de Tennis del Turó. El primer va ser fundat el 1904 als terrenys de Can Ràbia, amb algunes pistes de tennis al costat d’altres equipaments per a la pràctica hípica, de polo i de hoquei herba. El Reial Club de Tennis del Turó, fundat al 1905 i conegut inicialment com el “Lawn Tennis Turó” era ubicat al barri del Galvany, en uns terrenys que després varen formar part del Turó Park, el juny de 1907. La seu central del club, encarada cap el turó de Modolell, mostrava una excel·lent perspectiva de Can Castelló. L’any 1911 es va desplaçar, a la cantonada de Santaló i Descartes, per sobre de l’avinguda del Carril, on va romandre més de 50 anys. Sempre va tenir la fama de ser el club aburgesat i ‘pijo’ dels amants de l’esport de la raqueta.
A la imatge destacada, tennistes del Club Tennis
Barcino, els anys trenta, quan tenia les instal·lacions al carrer Alfons XII.
Fotografia cedida pel Club Tennis Barcino
A la dècada següent, es van fundar dos nous clubs, la Reial Societat Sportiva Pompeia i el Sant Gervasi Lawn-Tennis Club. La Reial Societat Sportiva Pompeia, va ser fundada a finals de 1913 a la Travessera de Gràcia, entre Santaló i Amigó, gràcies a l’impuls del pare Rupert, promotor de la construcció de l’església de Pompeia a la Diagonal. Varen haver fins a 8 pistes, ocupant tota l’illa, i es varen disputar fins i tot partits de la Copa Davis. El Sant Gervasi Lawn-Tennis Club es va fundar el 1917, amb una seu inicial a la Bonanova i que, posteriorment, es va traslladar a uns terrenys al costat de Can Castelló.
L’any 1928 es va crear el darrer club de Sant Gervasi, el Club Tennis Barcino. Es va fundar al carrer Alfons XII (entre els carrers de Laforja, Dénia i Madrazo), en una etapa inicial d’adversitat política i econòmica. Aprofitant una ampliació social del club, es va proposar la possibilitat del trasllat al passatge Forasté, cosa que es va fer finalment el 1953. Un cop ubicat en la nova seu, el Club viu l’etapa de màxim creixement, de desenvolupament com a entitat poliesportiva i de consolidació amb els primers grans èxits esportius.
L’especulació urbanística i el trasllat dels clubs
A partir dels anys cinquanta, quan tot el barri viu una febrada urbanística, els clubs de tennis van deixant els seus antics emplaçaments: el RCT Barcelona va a Pedralbes, el Club de Polo i el Turó a la part alta de la Diagonal, el Pompeia a Montjuïc i el Sant Gervasi a Vallvidrera.
Només resta al barri el Barcino però també canvia d’emplaçament, anant als accidentats terrenys que hi ha entre el passatge Forasté i el carrer Balmes. Tot i així, el tennis català deu molt en aquesta primera etapa fundacional a Sant Gervasi, d’on van sortir grans clubs, l’afició i els principals tennistes del país.
FONTS: L’Abans de Sant Gervasi, Barcelofilia,i web Club Tennis Barcino
Els terrenys del Reial Club de Tennis del Turó no van formar part mai del Turó Park, el tennis turó quedava a la part de d’alt de Santaló amb Via Augusta i la rasa del tren de Sarrià que passava per Via Augusta, que aleshores s’anomenava carrer del carril, ho impedia, es a dir, el Turó Park mai va quedar per damunt de l’actual Via Augusta i per tant es una inexactitud dir que els terrenys de tennis Turó van passar a ser del parc
Penso que el text és correcte: “El Reial Club de Tennis del Turó, fundat al 1905 i conegut inicialment com el “Lawn Tennis Turó” era ubicat al barri del Galvany, en uns terrenys que després varen formar part del Turó Park, el juny de 1907. La seu central del club, encarada cap el turó de Modolell, mostrava una excel·lent perspectiva de Can Castelló. L’any 1911 es va desplaçar, a la cantonada de Santaló i Descartes, per sobre de l’avinguda del Carril, on va romandre més de 50 anys…”
També tinc entés que, en el seu l’orígen, del club estava sota de la Via Augusta (aleshores l’avinguda del Carril), però de seguida va passar al seu emplaçament més conegut, tal com explica el text.
Moltes gràcies pel seu interès,
Jesús Mestre
Per cert Monterols, Turó Parc formen part de Galvany
Certament, en la divisió per barris de l’Ajuntament de Barcelona, Sant Gervasi-Galvany és un dels barris més grans i més poblats de la ciutat. Per aquest motiu, a El Jardí, ens agrada també diferenciar els sub-barris del Turó Park i de Monterols, amb personalitat pròpia.