Concert de Nadal de Contrapunto Vocale: Missa núm. 5, en la bemoll major, D 678, de Franz Schubert (1797-1828), amb:
Cor de la UB (Jordi-Lluís Rigol, direcció)
Schola Cantorum de la UB (Carles Gumí, direcció)
Contrapunto Vocale (Josep Miquel Mindan, direcció)
Orquestra Universitat de Barcelona (Carles Gumí, direcció)
i Marta Arbonés, soprano, Eulàlia Fantova, mezzo, José Cabrero, tenor i Lluís Sintes, baríton
Carles Gumí, direcció
La missa en la bemoll major de Franz Schubert és una obra que trobem poc sovint en les programacions de les sales de concert. Tot i així, la seva bellesa i riquesa harmònica la converteixen en una de les obres cabdals de la producció de Schubert. El musicòleg Hermann Kretzchmar afirma que “qui no coneix aquesta missa, desconeix l’autèntic significat i transcendència de Schubert”.
Aquesta obra és tota una declaració d’intencions. Començant per la tonalitat, molt allunyada de les tradicionals tonalitats de les misses clàssiques; una tonalitat que ens recorda inevitablement els segons moviments de les sonates de Beethoven, l’ombra del gran geni que perseguia sempre Schubert. La seva dimensió, una “missa solemnis” amb gran orquestra i solistes, molt allunyada de la petita orquestra de les seves misses en sol major o en do major. La motivació que va portar Schubert a escriure una obra d’aquestes característiques la trobem en una carta seva: “fer-me conegut amb aquest salt cap a les formes més altes de l’art”. La voluntat que tenia el compositor de dedicar-la a l’emperador o a l’emperadriu fa pensar que volia que fos també la seva porta d’entrada a la música de palau. Aquesta idea, però, no la va arribar a portar a terme mai.
Hi ha un altre aspecte que sempre cal tenir en compte en escoltar les obres sacres de Schubert: l’anàlisi de l’obra des del prisma de les seves creences personals. El mateix autor confessa en diverses ocasions que es veu incapaç de composar música sobre afirmacions teològiques que potser en el moment no comparteix per complet. Per aquest motiu, en moltes de les seves obres els textos litúrgics sofreixen petites “amputacions”, per tal d’evitar aquelles frases on la fe de Schubert més trontollava. Per exemple, en el Credo trobem a faltar “Patrem Omnipotentem”; també hi falta la frase “genitum, non factum, consubstantialem Patri”, i també elimina “Credo in unam sanctam catholicam et apostolicam ecclesiam”.
Esperem que gaudiu d’aquesta gran obra de la música sacra romàntica. Deixeu-vos emportar per la bellesa de les seves melodies i per la riquesa de la seva harmonia, i fins i tot podeu establir un debat espiritual amb Schubert sobre aquest passatges “desapareguts”.
Josep Miquel Mindán
director de Contrapunto Vocale
Església de Sant Ildefons
carrer dels Madrazo 92, barri del Galvany, Barcelona
entrada lliure
