Cultura
Juanjo Compairé
Divendres 30 d’agost. La petita plaça de La Font del Mont plena a vessar. Ambient familiar, cordial, dia de retrobaments de final de vacances, encaixades de mans i abraçades. Algun ciclista o senderista despistat baixa de la carretera de les aigües, aprofitant la miqueta de fresca d’aquelles hores de capvespre. Un parell de guàrdies urbans que s’ho miren amb certa enveja per no poder participar-hi. Criatures corrent amunt i avall que, quan caigui la nit, aniran ‘caient’ i acabaran adormides.
Un grup de voluntaris de l’Associació de Veïns ho ha preparat tot. És la més antiga de tot Barcelona, segons remarca el seu president José María Cuevas, qui afirma tenir documents que daten la fundació de l’associació l’any 1926. El vicepresident Raül Arbolí fa la presentació de l’acte, que comença amb retard.
El pregó
Un matrimoni: ell, fontmontí d’arrel -l’Oriol Garcia-; ella, vinguda de la plana i actriu que després actuarà a l’obra de teatre, cosa que explica la seva vinculació amb el barri –Ester Álvarez-.
Són els pregoners d’enguany. La tria es demostra molt encertada: es nota que ambdós tenen costum de trepitjar escenaris. L’Ester exhibeix un gran megàfon que acompanyarà la tamborinada matinal amb què es despertarà els veïns durant la Festa. Poca broma!
L’Oriol ha repassat els seus estius de nen a La Font del Mont. A partir de la revetlla de Sant Joan, recorda que allò era gairebé una festa diària, ara a casa d’uns, ara a casa d’altres, sempre amb un pica-pica. Les famílies es confonien unes amb les altres. O més aviat tots eren part d’una gran família. Les criatures passaven el dia entre la pilota i la piscina, però els més grans feien campionats de petanca i marxes de reconeixement a la muntanya.
“Quines tardes més divertides, on els petits apreníem que el més important era fer barri, per sobre de guanyar o perdre el premi!”, recorda. De les antigues Festes Majors, pensa en la versió “estel·lar” de tres imitadors de La Trinca entonant el “No ve d’un pam” i els “mítics” dinars al Pla dels Alemanys.
L’Ester ens fa reviure la seva impressió de quan va arribar per primer cop a “aquest racó de món”. Com que, diu, que la majoria dels habitants o són família o comparteixen cognoms, se li feia difícil al començament saber qui era qui. Ha provocat la rialla quan irònicament ha reivindicat un bus turístic que ensenyés als visitants les meravelles del barri. I ens ha recomanat el llibre d’anècdotes fontmontines publicat l’any 2001, amb motiu del 75è aniversari de l’AV. El fil conductor del barri, diu, ha estat sempre “la il·lusió per construir entre tothom un petit paradís i per superar les dificultats”.
Oscar Wilde puja a la muntanya
Tot seguit, el programa contemplava una extraordinària exhibició de dansa (“Addicted to you”), a càrrec de l’Oona, una noia del barri que, en baixar de l’escenari, s’ha unit a altres voluntàries que recollien diners per fer front a les despeses de la festa (“taquilla inversa” es diu ara).
I ha arribat el plat fort de la nit, la representació de l’obra d’Oscar Wilde, “La importància de ser Frank”. La Companyia fontmontina de comèdia, que ja té més de 32 anys de vida, ha muntat aquesta obra de l’irlandès, amb tots els ets i uts: música i cançons en directe i una escenografia pròpia, tot i que inspirada en el muntatge del TNC de l’any passat.
L’obra, una representació directa contra la hipocresia i els convencionalismes socials, amaga aquesta càrrega crítica sota una superfície còmica. D’entre els intèrprets podem destacar la pregonera Ester i la cantant i guitarrista Maria Boqué, però tots els artistes han brillat a molt alt nivell. L’obra es tornarà a representar el divendres 6 a la Festa Major de Vallvidrera.
I la festa s’ha prolongat fins entrada la matinada, amb coca, cava i moltes ganes de xerrar i compartir. La Font del Mont segueix molt viva!
