Societat
Ana Rubió
Més de dues mil dones s’han reunit aquest diumenge a la plaça Joaquim Folguera, a tocar l’estació dels Ferrocarrils del Putxet, per celebrar la manifestació nocturna No Mixte del 8M, Dia de la Dona Treballadora. Amb guitarra, tambors i danses, la concentració ha omplert la plaça i una part del carrer Balmes.to
Cantant crits com “amunt el feminisme, avall el patriarcat”, la columna de dones ha recorregut alguns carrers de Sant Gervasi fins arribar a la plaça Gal·la Placídia. Pel camí, les manifestants han deixat un rastre de cartells i pintades i han fet trencadisses de vidres en alguns aparadors i oficines bancàries. Aquests actes han estat acompanyats dels crits “anticapitalisme” i “presons, CIEs, batudes i fronteres, així es construeix la riquesa europea.” Un cop a la frontera amb Gràcia, entre aplaudiments i crits de suport, els diferents col·lectius organitzadors han posat veu a la lluita.
“Aquest barri reflecteix tots els contrastos d’una ciutat on algunes poden viure còmodament i altres són perseguides, excloses i criminalitzades”. Amb aquestes paraules s’ha justificat la tria de l’espai per la manifestació d’enguany -la desena amb aquest format a ciutat-, i s’ha reivindicat que, en els habitatges de la zona, existeix una economia submergida que perpetua el sistema patriarcal. En aquesta línia, un dels crits més reiterats ha estat “no hi som totes, falten les internes”, les dones que dormen o passen la major part del dia al domicili de la persona que paga pels seus serveis. Algunes d’elles, presentes a la manifestació, han expressat que són “les esclaves del segle XII”.
El feminisme interseccional ha estat la base de la celebració i així ho han destacat alguns dels discursos: “aquesta és una lluita que segueix creixent en identitats, nosaltres ho som tot”. Entre d’altres, antiracista, migrant i intersexual han estat alguns dels adjectius més utilitzats. També s’ha emfatitzat en la patologització de les identitats per part del sistema i s’ha advocat per “l’apropament del feminisme a les persones neurodissidents i psiquiatritzades.”
La gestió de la pandèmia i la crisi generada per la covid-19 ha estat també uns dels focus principals de protesta. El col·lectiu de treballadores internes ha denunciat que se les va deixar enrere i ha exigit que les polítiques públiques “cuidin a les que cuiden”. A aquesta demanda, el col·lectiu Regularització ha afegit que elles son part d’aquesta societat però que “sense les eines administratives adequades” se les acabarà deixant enrere.
Així mateix, el bloc d’Amèrica Llatina ha reivindicat més presència mediàtica per a la lluita feminista, migrant i anticolonial, tot assenyalant el sistema genocida i patriarcal que Espanya va imposar sobre el seu continent fa més de 500 anys. Aquest col·lectiu ha omplert la manifestació de dansa i música i, al final, ha volgut remarcar que “altres mons des de la cura i el respecte són possibles”.
Per acabar, s’ha llegit un manifest enviat des de Mèxic on s’ha demanat que s’acabi amb l’odi a les dones per part de l’estat mexicà. De forma simbòlica, s’han repartit fotografies d’activistes que estan sent perseguides i amenaçades de mort a l’Amèrica del Sud, visibilitzant d’aquesta manera històries de dones que el seu estat vol fer callar.
