11.2 C
Sant Gervasi
| Dilluns 30 de novembre de 2020 |

Per si us atraquen els porcs senglars

Si nosaltres hem ordenat la muntanya segons les nostres necessitats, també és responsabilitat nostra tenir cura dels que l'habiten

Deures d’estiu

Eduard Reig Palau (@neuscatala1)

Aquest article va dirigit a totes les veïnes de Sarrià, i per extensió geogràfica als demés barris de muntanya, que acostumen a passejar per la part baixa del Parc de Collserola. El que em va passar la setmana passada, coincidint amb la pluja d’estels de Sant Llorenç, va ser tan humiliant que m’ha obligat a replantejar-me certes coses. La meva parella i jo vam ser atracats per un grup de porcs senglars.

Primer m’agradaria advertir-vos, per si algun dia us trobeu en una situació similar i no voleu perdre quelcom més que la dignitat. Si se us abraona una baconada de senglars hi ha una sèrie de conductes, segons l’Ordenança d’Animals de Barcelona, més concretament al Pla d’Acció dels Senglars, que heu de seguir. De tot el que s’hi exposa, només hi ha una cosa que funcioni; sacsejar els braços com un esperitat i cridar ben fort: fot el camp d’aquí, porc! Fora! Fuig! La resta de consells que expliquen no funcionen i caldria actualitzar-los.

Després del llarg confinament, els porcs fers no només han baixat fins al districte de Sants-Montjuïc, al barri del Poble Sec, sinó que a més, empesos per un augment dels naixements i la manca de trànsit als carrers han après tàctiques dignes del millor escamot d’Urquinaona. Us explico.

Vam pujar a carretera de les Aigües per la falda de Can Caralleu, volíem veure estels, però tot i que sabíem que no en veuríem cap, ens anava bé per relaxar-nos després d’un llarg i xafogós dia de feina. Dalt s’estava de 10, asseguts a un banc amb les pampallugues ataronjades de la ciutat comtal als peus, i el carrisquejar dels grills als timpans. La brisa estiuenca tornava una conversa banal en la millor de les poesies. Vam encetar les patates, les croquetes i els refrescos. Amb nosaltres jeia la gossa i també el seu bol de menjar. Eren quarts de deu i sopàvem tots tres amb posat xiroi. De fet, vaig adonar-me que la gossa menjava amb molta fal·lera, el que vaig interpretar com a gana, malgrat era una altra cosa. Tot d’una, vam escoltar uns gemecs guturals i quan vam adonar-nos, els porcs senglars ens havien encerclat. Era tan fosc que no vam poder fer res. Vaig distingir quatre o cinc truges i un fotimer de cries. Una de les marranes va envestir a la gossa fins a fer-la voltar pels aires. Abans d’una nova envestida, vaig alçar-me, vaig bramular. No sé si heu colpejat mai el llom d’un senglar; és com colpejar un pneumàtic. L’animal va sortir disparat no perquè la puntada de peu l’hagués ferit, sinó perquè la meva parella havia cridat.

Enfilada dalt del banc, una altra truja li havia pispat la bossa d’una queixalada. La truja va esgüellar victoriosa i va apartar-se uns quants metres de nosaltres per delectar-se amb el botí; sandvitxos de tonyina, ou dur, enciam, tomàquet i maionesa, així com els de salmó, les croquetes de carn d’olla, les patates i els croissants de xocolata blanca. No van deixar ni les carmanyoles. Mentre els maleíem, vam arrecerar a la gossa dalt del banc, i després, vam apuntar-los amb les llanternes dels mòbils. Certament hi havia quatre mares i vuit o nou cries. Les mares devoraven i els petits escuraven les rampoines. Vaig voler recuperar les carmanyoles, però a la que em vaig acostar en excés a les cries, vaig observar la cua erecta d’una de les mares i la seva boca oberta, mostrant-me les dents. Vaig interpretar les senyals i vaig claudicar. Supervivència i protecció. La meva parella seguia enfadada, jo vaig preferir riure a panxa plena, encara ara mentre escric això en faig befa.

Ara bé, caldria repensar com volem cuidar del nostre bosc. La natura és un concepte erroni, urbanita, com si la ciutat no formés part d’una orografia comuna, com si amb el pas dels segles no haguéssim transformat el paisatge a base d’ampliar els assentaments urbans. Personalitzar els animals és també un greu error. Aquests dies m’he rellegit el Pla d’Acció dels Senglars, i malgrat detalla com minimitzar l’impacte d’aquest animal en la resta de l’ecosistema, no he vist implementades les mesures. El pla va ser elaborat el juliol del 2018. Tampoc s’explica que una mossegada de senglar et pot transmetre des de la ràbia, fins a la tuberculosi passant per la sarna sarcòtica i la brucel·la. Hi ha per això, diferents maneres de controlar la població d’aquest animal salvatge. L’enverinament ja va provar-se amb les poblacions de coloms i no va resultar. Fer batudes podria ser una solució parcial. Una altra opció, a la llarga més efectiva, seria la castració dels porcells de senglar. Una feina salomònica que requeriria de trampes, de la col·laboració entre guardaboscs, policies, veterinaris, biòlegs, i demés personal especialitzat, a més de quantitats ingents de diner públic, però no és aquesta la funció principal de l’Administració? Reinvertir els diners en el benestar ciutadà? I tanmateix, procurar per la salut d’un animal emblemàtic, mitològic, dels boscos d’Europa.

Tots plegats ens estem denigrant. A nosaltres perquè no podem sortir a gaudir de la pau del bosc, i als senglars perquè els estem convertint en carronyaires de les deixalles, en una marranada sense cap dignitat salvatge. I en darrer lloc, estem malmetent Collserola. No pot ser que la patrocinem com un dels nostres encants, “Barcelona, mar i muntanya”, i després no ens hem fem càrrec. Ras i curt, si som nosaltres els que des de vell antuvi hem ordenat la muntanya segons les nostres necessitats, també és responsabilitat nostra tenir cura dels éssers vius que l’habiten. I penso: menys mal que no va atacar-nos un mascle. En altre ocasió, per un dels corriols del parc, a mi i a la meva gossa ens va perseguir un d’aquests exemplars que supera els 100 quilos de mala llet, i no vam riure tant. Però això és una altra història i per aleshores corríem molt més.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.