Dissabte 20, abril 2024
12.7 C
Sant Gervasi
12.5 C
Sarrià
Publicitat

Records de Sant Gervasi

Vaquetes al carrer Sant Gervasi, l'Ateneu Catòlic, noies que feien corbates...

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Finestretes dels Records

Neus Gavaldà

Al carrer de Sant Gervasi, quan jo era petita, hi havia una vaqueria i les vaques es veien des del carrer. La vaqueria feia cantonada amb el carrer Illas i Vidal i al costat hi tenien la botiga on venien la llet acabada de munyir. No sé quin any van treure les vaques, potser devia ser cap al 1943, però la botiga va continuar encara molts anys sent lleteria.

Publicitat

També recordo oficis que feia la gent a casa. A la punta de baix de tot del carrer hi havia unes noies que feien corbates, assegudes al carrer amb unes fustes a la falda, que els servien de taula, i uns motlles amb la forma de la corbata. Al davant mateix de casa meva un veí feia cavalls de cartró de joguina, molt macos. I al carrer Berlinès uns altres veïns feien paraigües. Al carrer del Camp, a l’última casa abans dels camps, en un pis hi feien muscleres, i com que aleshores no existia l’escuma, les feien amb buata i dril, i jo hi havia anat moltes vegades a buscar-ne quan treballava a la merceria Rosita.

Publicitat

Ara que anomeno la merceria, recordo una cosa curiosa: per incentivar les vendes, donaven uns cuponets i unes llibretes que les clientes havien d’emplenar segons la despesa que feien. El que era curiós és que servien per comprar pams de terrenys a Valldoreix o a Sant Cugat i en deien “Cupones de ahorro del hogar”. No sé si algú finalment va aconseguir ser amo d’un terreny.

Tornant als oficis, hi havia moltes modistes i venien a la merceria a comprar fils, botons, cinturilla, muscleres… de tot. La meva germana gran feia brodats amb granets i lluentons, amb un bastidor gran. Aquests brodats es treballaven de l’inrevés, amb la mà a sota del teler i, pel tacte, granet a granet i amb un ganxet, anava fent els dibuixos que estaven pintats al revés de la roba. Un veí de baix arreglava nines i ràdios… Tot plegat era allò que avui en diuen “economia submergida”.

Una institució del barri era l’Ateneu Catòlic de Sant Gervasi, que era la seu de la colla de Sant Medir, i era molt gran. S’hi feia teatre per Nadal, els Pastorets, on hi treballaven persones del barri que, tot i ser aficionats, ho feien molt bé. Un artista que sortia era en Rafel Anglada, que després s’hi va dedicar professionalment actuant al teatre Romea i que també va fer pel·lícules.

Quan van entrar els nacionals, en el local de l’Ateneu van fer uns menjadors de “Auxilio Social”, amb el “yugo y las flechas”, i la mama m’hi va fer anar. Em deia “Deuen donar coses d’aliment”, però el primer dia em van posar una sopa que feia molta pudor, suposo que devia ser de peix i com que no la vaig voler ni tastar va venir una senyoreta vestida de falangista molt enfadada per obligar-me a menjar, i jo que no… En fi, que vaig marxar d’allà plorant i ja no hi vaig tornar més.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

2 COMENTARIS

  1. Benvolguda Sra. Gavaldà,
    Ha estat per mi un plaer trobar el seu article tot viatjant per internet. Jo vivia al carrer Ciutat de Balaguer, 12, un tancat on s’hi emmagatzemava material de construcció i feia cantonada amb el carrer Sant Màrius. Potser el recordarà perquè hi havia una figuera que donava figues coll de dama molt bones i algunes persones del barri quan era la temporada hi veien a demanar-nos-en.
    M’ha emocionat que anomenés l’Ateneu Catòlic de Sant Gervasi, doncs el meu pare, en Jaume Alsina, va fer teatre durant molts anys. Als pastorets hi feia de Satanàs, el dimoni principal i per La Passió feia de Judes i encara que amateur va ser un gran artista. Els meus germans i jo també des de molt petits participàvem en aquestes obres fent de pastorets o nens del poble. El teatre, tal com diu era magnífic, tan gran i amb aquells espectacles tan ben fets!
    En Rafel Anglada era amic de la nostra família i es va conservar l’amistat fins a la seva mort (l’any 1993), ja que amb els anys vam anar a viure molt a prop les dues famílies, a la zona de la Vall d’Hebron i hi coincidíem sovint.
    El meu pare també va ser soci de Sant Medi i hem sigut tots d’aquesta agrupació durant molts anys
    Jo vaig néixer l’any 1947 per tant moltes coses de les quals vostè anomena en el seu escrit no les he conegut, però crec recordar la merceria Rosita: era la que estava al carrer Muntaner i hi havies de baixar uns esglaons? Si era aquesta, jo hi havia anat moltes vegades a comprar, sola o amb la mama.
    Vaig marxar del barri quan tenia 12 anys però els records d’aquells anys els portaré sempre amb mi.
    Rebi una afectuosa salutació.

  2. Montserrat Alsina: Soc l’Enric Sunyol i la primera vegada que vareig fer teatre va esser a “La Passió” del Ateneu en la que el teu pare i feia el Judes. Encara ara hem sobta la escena del penjament que posaba els pels de punta al pùblic i sobretot a la canalla que sortiem (l’Enric Jové i crec que un germà teu entre altres). Recordo al Jesús: Jaume Coscolla, el Pilats: Joan Fontanilles, S. Pere: Pere Gili, S. Joan: Josep Mª Miquel, Nuria Planell: Maria, Llatzer: Joan Seguí…etc.
    No puc recordar la darrera vegada que es va representar “La Passió” a l’Ateneu. Crec que va ser per els finals dels anys 50. T’agrairia que si o saps m’ho faguis arribar. Moltes gràcies.

Respon a Montserrat Alsina Márquez Cancel·lar la resposta

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí