Notícies de Sant Gervasi
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
La Plataforma lamenta que l’edifici s’hagi venut i segueix reclamant una reunió amb el regidor Daniel Mòdol
Aquest dimarts el Grup Demòcrata Català presentava una proposició que va ser aprovada per tal de salvar la Sala Granados. Tot i així, el govern va afirmar que no es compraria la Sala ja que acabava de ser venuda.
Arran d’aquests fets, la Plataforma Salvem la Granados s’ha posicionat mostrant indignació per com ha anat tot plegat, fent èmfasi en que “l’especulació immobiliària ha demostrat ser més important que el valor de la cultura”. La plataforma s’ha mostrat decebuda després d’haver invertit temps en diversos tràmits i veure que ara la sala ja ha estat venuda. En un comunicat recorden que es van reunir amb representats de Reale, els propietaris de l’edifici. També van elaborar un projecte de rehabilitació, es van trobar amb empresaris catalans i persones del món cultural i van realitzar diversos actes reivindicatius com el del passat 3 d’abril. A més a més, van mostrar les seves demandes davant les diferents administracions: al departament de cultura durant el mandat de Ferran Mascarell i a Regidoria de Cultura durant el mandat del Trias a Barcelona.
Daniel Mòdol es va comprometre a tenir una
reunió amb ells i amb els tècnics de l’Ajuntament,
reunió que no s’ha produït mai segons la Plataforma
No van ser els únics actes, també es van manifestar davant Puigdemont i el Conseller de Cultura Santi Vila durant l’acte institucional de commemoració de l’Any Granados. A nivell de districte, van portar les seves reivindicacions al Consell Plenari del desembre de l’any passat i en aquest, segons la Plataforma, Daniel Mòdol es va comprometre a tenir una reunió amb ells i amb els tècnics de l’Ajuntament, reunió que no s’ha produït mai. Mòdol ha respost a El Jardí que es va reunir amb els arquitectes representants de la plataforma i va acordar iniciar una mediació per part del districte per contactar amb la propietat. Un cop establert el contacte, va ser quan el regidor va assabentar-se que l’immoble ja s’havia venut.
Incompetència Política
Segons la Plataforma, aquest fet és poc transparent ja que no queda clar que s’ha amagat i que no i a més a més, encara esperen la reunió amb el regidor. Tot plegat, ho titllen “d’incompetència política” i lamenten que la cultura i la memòria històrica quedin en un segon pla dins de les prioritats. Així, conclouen que veuen com “l’especulació immobiliària està per damunt de qualsevol idea de cultura, d’activitat artística o de memòria col·lectiva i segueix posant un preu a qualsevol ideal humanístic que ens faci ser qui som i no únicament la xifra d’un compte bancari”. Mòdol ha reiterat que aquest fet no impedeix que continuïn mantenint el compromís de mediació per a que es mantingui l’ús de l’equipament privat.
Comunicat de Salvem la Granados
A continuació podeu llegir el comunicat íntegre de Salvem la Sala Granados:
Cultura o especulació
Un cop més l’especulació immobiliària ha demostrat ser més important que el valor de la cultura. L’edifici de l’Avinguda Tibidabo número 18 que el doctor Salvador Andreu va fer construir el 1911 per al músic Enric Granados com una sala de concerts on pogués mostrar la seva obra i la de molts altres artistes de l’època ha anat passant per diverses mans en aquest segle, des que als anys trenta s’ho quedés l’estudi de gravació i doblatge cinematogràfic “La Voz de España” i des que el 2009 passés a ser propietat de la multinacional d’assegurances Reale, que l’havia posat a la venda el 2011, cent anys després de la seva construcció.
Després d’onze anys d’intentar que aquest edifici tornés a ser la sala de concerts per a la qual cosa va ser construït;
després de moltes reunions amb representants de Reale, que van accedir a què les persones que impulsem aquesta recuperació poguéssim saber l’abast del cost de reforma d’aquest edifici;
després que el 2011 presentéssim el nostre projecte i la nostra valoració i capacitat per a poder-ho fer realitat i de què no se’ns donés cap resposta per part de Reale que no fos la xifra innegociable de 2 milions d’euros;
després de diverses trobades amb empresaris catalans i persones del món cultural que van dir unànimament que aquesta recuperació no tindria viabilitat econòmica, menys encara durant els anys de la crisi, entre el 2011 i el 2013;
després d’haver apel·lat a les administracions (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya durant el mandat de Ferran Mascarell i Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona durant el mandat de Xavier Trias);
després que Alicia Torra de Larrocha en fes una reivindicació pública davant del President de la Generalitat, Molt Honorable Carles Puigdemont, i davant del Conseller de Cultura, Sr. Santi Vila, i de totes les autoritats musicals i culturals del país a l’acte institucional per la commemoració de l’Any Granados que va tenir lloc al Saló Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 12 de desembre del 2016;
després d’haver presentat aquesta reivindicació al Consell Plenari del Districte Sarrià-Sant Gervasi l’1 de desembre del 2016, al qual hi va assistir el regidor d’urbanisme Daniel Mòdol, que es va comprometre a tenir una reunió amb nosaltres i amb tècnics de l’Ajuntament per a valorar possibilitats d’acció;
després de tornar a explicar a Daniel Mòdol la nostra reivindicació de la Sala Granados per part de l’arquitecte Marc Cuixart a la reunió organitzada pel Col·legi d’Arquitectes al Centre Cívic Vil·la Florida el passat 23 de març i de tornar a tenir la mateixa resposta de compromís d’una reunió que no s’ha arribat a produir mai;
després que el Concurs Internacional de Piano Maria Canals es sumés a la nostra reivindicació posant un piano davant d’Avinguda Tibidabo 18 el passat 3 d’abril i que va obtenir un gran ressò per mitjans escrits i audiovisuals;
després de parlar amb els representants del Partit Demòcrata al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Montse Cantin i Jordi Bosch, els quals han fet possible la presentació per part del Grup Demòcrata encapçalat per Jaume Ciurana i Jordi Martí el 18 d’abril de la proposta de recuperació d’aquest edifici a través de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports a l’Ajuntament de Barcelona, la qual ha obtingut els vots a favor del Grup Demòcrata, ERC, C’S i PP i les abstencions de CUP, PSC i BEC.
Després de tots aquests fets, ens assabentem de què Reale ja ha realitzat la venda d’aquest edifici, sense poder tenir cap opció de negociació o de possibilitat que pogués dur a terme aquesta recuperació del seu ús cultural originari sense anar ni en detriment de la propietat ni del barri.
Una vegada més el desinterès privat i la incompetència pública permeten que l’especulació immobiliària sigui molt més forta que qualsevol iniciativa ciutadana com aquesta que vulgui preservar o recuperar la nostra memòria artística que simbolitza aquest edifici i poder-la tornar a utilitzar per a benefici de tothom.
Una vegada més es comprova que l’especulació immobiliària està per damunt de qualsevol idea de cultura, d’activitat artística o de memòria col·lectiva i segueix posant un preu a qualsevol ideal humanístic que ens faci ser qui som i no únicament la xifra d’un compte bancari.
Si pensem que aquesta és la societat que ens toca, no tenim més remei que acceptar-ho i formar part del seu engrenatge alienant i deshumanitzat. Si volem cobatre-la d’alguna manera, només ens queda que seguir protestant.
