Publicitat

A cal fuster hi ha novetat

spot_img

Publicat el 19.12.2018 16:00

Arts i lletres

Jesús Mestre

Des del magnífic mirador de Collserola com és Vil·la Joana, la cromàtica tardoral encara era ben present. El dia (diumenge 16 de desembre, migdia), ennuvolat i humit, dibuixava paisatges de caràcter romàntic amb la serralada de Montserrat mig coberta de boires, com a fons. El paisatge donava peu a un estat d’ànim propens a la poesia.

Publicitat
Joan Josep Mayans. ©Joan M. Riera Blanch

La menuda sala d’audicions de Vil·la Joana estava ben plena quan Margarita Trias, ànima de la Fundació J.V. Foix, va fer una completa presentació de l’espectacle de poesia cantada amb Joan Josep Mayans, veu, guitarra i viola de roda, i Eva Curto, violoncel. Un espectacle on les poesies de J.V. Foix eren protagonistes però compartides per altres poetes, molts d’ells amb arrels als barris de Sarrià i Sant Gervasi, com Joan Maragall, Marià Manent, Josep Carner i, evidentment, Jacint Verdaguer. Trias va voler destacar que Foix, amb els seus versos nadalencs, volia diferenciar-se de les tradicionals “nadales” i introduïa un nou gènere literari, els “nadals”.

Publicitat

El concert va començar amb la recitació cantada de L’oda infinita, de Maragall, un text punyent:

Tinc una oda començada
que no puc acabar mai;
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.

Va seguir amb un vers de John Keats, traduït per Marià Manent:

Feliç és Anglaterra! Ja m’acontentaria
no veient altre verd que el dels seus prats,
no sentint altre airet que els que murmuren
pels seus boscos tan alts, com en contes antics.

Eva Curto. @Joan M. Riera Blanch

Van seguir versos de Joan Teixidor, Ponç Pons, per arribar als primers poemes de Foix, Sé un poble lluny de Provença (que a la introducció Trias l’havia reproduït amb la mateixa veu del poeta), i Onsevulla tinc port. Joan Josep Mayans va esmentar la dificultat que s’ha trobat per musicar poemes de Foix i que només ho ha pogut fer de quatre.

La segona part de l’espectacle es va dedicar a poemes sobre Nadal. De nou va ser Maragall el primer a ser recitat, per seguir Jacint Verdaguer, amb Lo violí de Sant Francesc:

La pastorella dolça
Francesc la vol seguir.
No té ferrets ni gralla,
gralla ni bandolí.
Cull dos bastons que troba
llençats vota el camí,
se’n posa un a l’espatlla
a tall de violí,
passant l’altre per sobre
com un arquet d’or fi.

Pere Quart i Josep Carner també van tenir el seu espai, per ser Foix l’encarregat d’acabar el concert de poemes cantats, primer amb el nadal Si l’altra nit jo cavalcava al ras, i després amb el poema monumental, tal com el va descriure Mayans, Ho sap tothom, i és profecia:

Res no s’acaba i tot comença
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la Llum en el quintar.

La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les illes porten el saïm,
I els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Com a bis, Mayans i Curto vam oferir A un rossinyol de Vallvidrera, de mossèn Cinto.

Els lloms transparents

Com és habitual cada any, la Fundació J.V. Foix ha publicat un recull de textos del poeta. Aquest any s’ha reeditat un volum de l’any 1969, on el poeta va seleccionar escrits publicats al diari La Publicitat, entre 1931 i 1936, d’on era director literari. Com a l’edició original, el llibre va precedit d’un pròleg de Gabriel Ferrater. Els articles ofereixen reflexions sobre fets culturals, polítics i de la societat de l’època, sempre des d’una perspectiva catalanista.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

J.V. Foix i la caiguda de Barcelona

"J.V. Foix, que en aquell moment vorejava ja els cinquanta, va arribar a la plaça del seu poble i més o menys des del mateix lloc on avui dia hi ha emplaçada la biblioteca que porta el seu nom, es va mirar com un vianant qualsevol aquell espectacle fosc": l'article d'Aitor Romero

L’Ajuntament tanca la porta a la proposta veïnal per la Buenos Aires: només podrà ser allotjament temporal d’emergència

La plataforma de Vallvidrera en defensa de la Casa insisteix que la normativa que permet el doble ús: assistencial i dotacional

El Centre Cívic de Vallvidrera, en risc de desaparèixer per l’ampliació de la Biblioteca: què està passant?

Tant l'Associació Veïnal com els usuaris del Vázquez Montalbán s'oposen al projecte i denuncien "opacitat" per part de la Biblioteca i l'Ajuntament

L’Ajuntament no preveu una “actuació immediata” per resoldre la saturació turística que pateix el transport públic de Vallvidrera

Districte assegura ser conscient de la problemàtica, però descarta ampliar freqüències del bus 111 i del Funicular
spot_img

Temps de cireres, temps de lectura

Amb la calor i les vacances també tornen els matins a la piscina, les tardes llargues i el temps per llegir: aquí tens les recomanacions literàries de la Casa Usher

L’Ajuntament tanca la porta a la proposta veïnal per la Buenos Aires: només podrà ser allotjament temporal d’emergència

La plataforma de Vallvidrera en defensa de la Casa insisteix que la normativa que permet el doble ús: assistencial i dotacional

Les crítiques al pacte d’inversions del PSC-ERC copsen el Consell Plenari: “Paper mullat”

El veïnat reclama més refugis climàtics, no retirar el sistema de porta a porta a Sarrià, millores en la mobilitat i, un cop més, aturar el pipicà a Doctor Hahnemann

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]