14.7 C
Sant Gervasi
| Divendres 26 de febrer de 2021 |

A cal fuster hi ha novetat

Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Arts i lletres

Jesús Mestre

Des del magnífic mirador de Collserola com és Vil·la Joana, la cromàtica tardoral encara era ben present. El dia (diumenge 16 de desembre, migdia), ennuvolat i humit, dibuixava paisatges de caràcter romàntic amb la serralada de Montserrat mig coberta de boires, com a fons. El paisatge donava peu a un estat d’ànim propens a la poesia.

Joan Josep Mayans. ©Joan M. Riera Blanch

La menuda sala d’audicions de Vil·la Joana estava ben plena quan Margarita Trias, ànima de la Fundació J.V. Foix, va fer una completa presentació de l’espectacle de poesia cantada amb Joan Josep Mayans, veu, guitarra i viola de roda, i Eva Curto, violoncel. Un espectacle on les poesies de J.V. Foix eren protagonistes però compartides per altres poetes, molts d’ells amb arrels als barris de Sarrià i Sant Gervasi, com Joan Maragall, Marià Manent, Josep Carner i, evidentment, Jacint Verdaguer. Trias va voler destacar que Foix, amb els seus versos nadalencs, volia diferenciar-se de les tradicionals “nadales” i introduïa un nou gènere literari, els “nadals”.

El concert va començar amb la recitació cantada de L’oda infinita, de Maragall, un text punyent:

Tinc una oda començada
que no puc acabar mai;
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.

Va seguir amb un vers de John Keats, traduït per Marià Manent:

Feliç és Anglaterra! Ja m’acontentaria
no veient altre verd que el dels seus prats,
no sentint altre airet que els que murmuren
pels seus boscos tan alts, com en contes antics.

Eva Curto. @Joan M. Riera Blanch

Van seguir versos de Joan Teixidor, Ponç Pons, per arribar als primers poemes de Foix, Sé un poble lluny de Provença (que a la introducció Trias l’havia reproduït amb la mateixa veu del poeta), i Onsevulla tinc port. Joan Josep Mayans va esmentar la dificultat que s’ha trobat per musicar poemes de Foix i que només ho ha pogut fer de quatre.

La segona part de l’espectacle es va dedicar a poemes sobre Nadal. De nou va ser Maragall el primer a ser recitat, per seguir Jacint Verdaguer, amb Lo violí de Sant Francesc:

La pastorella dolça
Francesc la vol seguir.
No té ferrets ni gralla,
gralla ni bandolí.
Cull dos bastons que troba
llençats vota el camí,
se’n posa un a l’espatlla
a tall de violí,
passant l’altre per sobre
com un arquet d’or fi.

Pere Quart i Josep Carner també van tenir el seu espai, per ser Foix l’encarregat d’acabar el concert de poemes cantats, primer amb el nadal Si l’altra nit jo cavalcava al ras, i després amb el poema monumental, tal com el va descriure Mayans, Ho sap tothom, i és profecia:

Res no s’acaba i tot comença
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la Llum en el quintar.

La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les illes porten el saïm,
I els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Com a bis, Mayans i Curto vam oferir A un rossinyol de Vallvidrera, de mossèn Cinto.

Els lloms transparents

Com és habitual cada any, la Fundació J.V. Foix ha publicat un recull de textos del poeta. Aquest any s’ha reeditat un volum de l’any 1969, on el poeta va seleccionar escrits publicats al diari La Publicitat, entre 1931 i 1936, d’on era director literari. Com a l’edició original, el llibre va precedit d’un pròleg de Gabriel Ferrater. Els articles ofereixen reflexions sobre fets culturals, polítics i de la societat de l’època, sempre des d’una perspectiva catalanista.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.