Cultura
Jesús Mestre Campi
Enguany es commemora el centenari del naixement d’Alicia de Larrocha i de la Calle (Barcelona 1923-2009), una de les millors pianistes de la seva generació. El seu reconeixement internacional va ser unànime a partir dels anys setanta i va fer més de 4.000 concerts a 59 països diferents al llarg d’una extensa trajectòria musical. Se l’ha considerada una especialista en música de compositors espanyols, sobretot Antonio Soler, Albéniz, Granados, Falla, Turina…, però en els seus concerts també s’incloïen obres de compositors barrocs fins a alguns de contemporanis: Bach, Haendel, Couperin, Scarlatti, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, Liszt, Chopin, Brahms, Mendelssohn, Rakhmàninov, Debussy, Ravel, Fauré, Khatxaturian, Ginestera, Rodrigo, Surinach, Montsalvatge, Mompou, Nin-Culmell, Esplá, Balada, entre altres.
Aquesta commemoració pot ser una oportunitat de redescobrir a una de les intèrprets de piano més destacades del segle XX. Ho testimonia, per exemple, que se li va concedir quatre premis Grammy i va ser nominada en fins a catorze ocasions, a part d’altres reconeixements molt destacats.
Nascuda en un ambient familiar propici a la música, els seus pares ben aviat es van adonar de la vàlua de la petita Alicia, que a sis anys ja va fer el primer concert públic a l’Acadèmia Marshall, actualment amb seu a Sant Gervasi. Tant els pares com els mestres de l’acadèmia, sobretot el mateix Frank Marshall, no van voler que Alicia patís l’explotació que se solia fer amb els nens prodigis, i la van aïllar per garantir una sòlida formació musical sense presses. Aquesta formació, però, va quedar truncada per la Guerra Civil, ja que Marshall va haver de marxar d’Espanya. Fins al 1946, els seus concerts es van limitar al territori espanyol, però a partir de 1947 comença a fer recitals a l’estranger. Des de llavors, la seva trajectòria internacional va abastar països dels cinc continents, sobretot als Estats Units on a partir dels anys seixanta solia fer tres gires anuals d’un mínim de dos mesos de durada cadascuna.
En l’època d’esplendor de Larrocha, l’entorn musical estava dominat pel gènere masculí i cal destacar que va saber fer-se camí sense que el fet de ser una dona fos un obstacle. No tenia pressa i el seu objectiu, més que l’èxit immediat, era progressar com a pianista. Al seu costat va poder comptar amb el suport incondicional del seu marit, el també pianista Joan Torra que va abandonar la carrera musical per donar-li suport i facilitar la conciliació familiar. Van fer-se la llar a Sarrià el 1976, en els edificis que J. A. Coderch va edificar en els solars de les Cotxeres de Sarrià, al carrer Francesc Carbonell amb Benet Mateu; el matrimoni va tenir dos fills. La filla, Alícia, encara hi viu i la casa és la seu de l’Arxiu Alicia de Larrocha. Es poden consultar les activitats a la seva pàgina web.
Alicia Torra Larrocha és la comissària de l’exposició del centenari de la seva mare i mitjançant l’Associació Alicia de Larrocha s’ha preparat un extens programa de concerts i actes al llarg de tot l’any, tant a Espanya com a altres països del món. Cal destacar els actes organitzats directament per l’associació, com la Marató de piano, del diumenge 26 de novembre a l’Auditori de Barcelona. Aquests concerts també arribaran a Sarrià, concretament el 30 de novembre, al Teatre de Sarrià, dins del III cicle de Música de Cambra que ha programat un recital de piano de Maria Canyigueral, amb presentació de Joan Vives.
