Carme Rocamora

El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press, El Nacional i Nació Digital. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

El primer fruit

"Ens sembla que d’un dia a un altre no hi ha canvis, però sí que n’hi ha. Sempre n’hi ha. Fins que un dia, ens adonem que ja no som qui érem fa un temps": l'opinió de Glòria Vilalta

Maricarmen i la vergonya nacional

"No sé com llegiran en un futur els fets que vivim i als que som per complet indiferents. El que sí que espero i desitjo és que, als contraris que nosaltres, la nostra generació i les que venen tinguin més memòria per no acabar convertint-se en la següent monstruositat": l'opinió d'Àlex Quevedo