Esports
Sergi Alemany
El sènior masculí, el primer equip que es va estrenar el 2014 del Sarrià Hockey Club, va debutar sense samarreta oficial. O millor dit, ho va fer amb la segona equipació de l’equip rival prestada. No s’enfrontava a un contrari qualsevol, era el Reial Club de Polo, i el partit va acabar amb empat a 0. A la següent jornada va arribar la indumentària, amb l’escut incorporant dos estics i la petxina de la vila de Sarrià, i també la primera victòria amb el primer gol en la història del club marcat per l’actual director tècnic, Nacho Calzado. El partit va acabar amb victòria per 3 a 1, i el primer golejador hauria estat l’actual president del club, Antoni Calzado, si no fos perquè l’àrbitre li va anul·lar un gol, que ell considera que era legal.
L’Antoni i el Nacho són cosins, i el seu avi ja practicava aquest esport. Aquesta història no s’escriuria si la nit del 25 d’agost del 2014 Antoni Calzado, nascut a Galvany i ara veí del Putxet, no hagués citat a sopar a l’Ivorra, a Sarrià, a un grup de set persones a qui volia convèncer per fundar un nou club d’hoquei herba a Barcelona, considerant que hi faltava oferta. Fins aleshores existien el RC Polo, el Barça i el Catalònia, cap d’ells amb instal·lacions properes al districte de Sarrià – Sant Gervasi, i amb una experiència professional acumulada.
Jugadors exolímpics a la plantilla i falta d’espai per créixer
Al Sarrià Hockey Club es van ajuntar jugadors exolímpics com Litus Ballbé (Londres 2012) i més tard Jordi Casas (Sydney 2000) amb debutants en aquest esport com el mateix president, que havia tocat un estic per primera vegada als 25 anys al Junior, a Sant Cugat, i ho havia deixat per marxar a viure un temps a Londres. De la creació d’aquell equip, en què pràcticament tots els jugadors eren de Terrassa —bressol d’aquest esport— i de fet s’entrenava i es jugava a la cocapital del Vallès Occidental, uns anys més tard, el 2017, van néixer els primers equips de base del Sarrià Hockey Club, amb nois i noies que van començar a entrenar-se a la pista de ciment de futbol sala de la Parròquia de la Verge de la Pau, a les Tres Torres.
D’allà, van passar a les instal·lacions del Col·legi Sagrat Cor de Sarrià, abandonant la rajola per passar a la gespa artificial, on avui dia el club paga un lloguer per les hores de pista. El problema és que les dimensions del camp continuen sent petites, i quan els jugadors i jugadores arriben a l’edat d’aleví (10-11 anys) es veuen forçats a marxar a altres clubs o a deixar l’hoquei, perquè la Federació Catalana exigeix uns mínims per reglament. La solució passa per trobar un camp gran, i tots estan ocupats pel futbol. “Hi ha vida en l’esport més enllà del futbol, i demanem que es puguin pintar unes línies d’hoquei en un camp públic”, diu a El Jardí Antoni Calzado, que en aquests moments treballa amb la seva Junta per aconseguir disposar d’un equipament municipal a Sarrià – Sant Gervasi que permeti al club continuar creixent.
La voluntat del Sarrià Hockey Club seria ubicar-se a Can Caralleu, però des del Districte se’ls ha fet una contraoferta: el camp municipal de futbol de Vallvidrera. Tot i que perdrien ubicació —un dels punts forts actuals, a tocar dels centres escolars— són conscients que guanyarien en sentiment de pertinença a unes instal·lacions, a més de poder gestionar els horaris d’entrenament i partits sense dependre de tercers. Si les converses arriben a bon port, la temporada 2022-2023 començarà una nova etapa d’aquest club jove amb ambició per créixer.
“El 95% dels nens i nenes que tenim no venen de tradició del món de l’hoquei; estem engrandint l’esport, en la línia del que persegueix la Federació Catalana a les escoles”, reivindica el president del club. Avui dia l’hoquei herba no supera la vintena de clubs federats a Catalunya.
GALERIA FOTOGRÀFICA D’UN ENTRENAMENT
