Publicitat

El tramvia per la Diagonal és una millora populista

"A Barcelona li convindria més construir noves línies completament al revés de les proposades fins ara", diu Jordi Llorach

spot_img

Publicat el 16.2.2019 9:00

El Racó del Veí

Jordi Llorach i Cendra

El tramvia és un mitjà de transport públic amb molts avantatges, però amb l’inconvenient que, per haver de circular sempre pel traçat de les vies, sovint origina un efecte ‘muralla’. Amb aquestes característiques, opino que a Barcelona li convindria més construir noves línies completament al revés de les proposades fins ara, és a dir, no fent-les passar per la Diagonal sinó que comuniquessin radialment amb els barris perifèrics i les poblacions veïnes. D’aquesta manera, el centre de la ciutat quedaria només per a mitjans de transport més àgils i menys condicionats. Plantejant-ho d’aquesta manera i allargant les línies actualment existents, la plaça de Francesc Macià seria l’origen de les comunicacions amb el Baix Llobregat i la plaça de les Glòries —o la zona de Verdaguer— dels indrets del Besòs. També, altres llocs de la ciutat podrien tenir missions similars: per exemple la plaça d’Espanya, amb l’inici dels trajectes que anirien enllà de L’Hospitalet de Llobregat i Fabra i Puig dels que ho farien cap a Montcada i Cerdanyola. Amb tot, la meva conclusió és que no cal el tramvia per la Diagonal. És més una suposada millora populista i amb finalitats electoralistes que el fruit d’una encara pendent planificació del transport públic i de la mobilitat tant de la ciutat com de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Les obres per unir el tramvia per la Diagonal podrien començar l’estiu vinent

L'Ajuntament de Barcelona ho condiciona a l'aprovació dels pressupostos municipals i autonòmics de cara al 2025

Els comuns forcen el PSC a unir el tramvia per la Diagonal a canvi de la investidura d’Illa

És una de les condicions per fer el candidat socialista president de la Generalitat, segons ha avançat Nació

Barcelona viu el dia amb més calor de la història: 40 °C a l’Observatori Fabra

Feia 42 anys, des del 6 de juliol del 1982, que el termòmetre no marcava una temperatura tant alta a la capital catalana

Sara Jaurrieta, escollida primera secretaria del PSC a Barcelona: “És un honor i un orgull”

La diputada i exregidora de Sarrià - Sant Gervasi apunta al canvi climàtic i l'habitatge com dos dels principals reptes per a la ciutat
spot_img

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat

Els Castellers de Sarrià aconsegueixen un espai cobert per assajar de forma provisional

Després d'anys obligats a practicar al carrer -fins i tot amb pluja- han tancat un acord de dos anys, però continuen reclamant un local definitiu on poder créixer

J.V. Foix i la caiguda de Barcelona

"J.V. Foix, que en aquell moment vorejava ja els cinquanta, va arribar a la plaça del seu poble i més o menys des del mateix lloc on avui dia hi ha emplaçada la biblioteca que porta el seu nom, es va mirar com un vianant qualsevol aquell espectacle fosc": l'article d'Aitor Romero

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]