Dijous 28, març 2024
16.7 C
Sant Gervasi
16.8 C
Sarrià
Publicitat

Els joves a favor de la unitat d’Espanya que demanen diàleg

Parlem amb joves que defensen la unitat d’Espanya i amb opinions molt diverses

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el 9.11.2019 4:00

Societat

No tots els joves han viscut igual aquests dies. Mentre uns sortien cada dia al carrer a protestar contra la sentència, d’altres restaven pendents de veure com aquestes mobilitzacions els podien afectar en el seu dia a dia: per anar a treballar, per qüestions de mobilitat, o simplement per la qüotidianetat. Parlem en aquesta pàgina amb joves que defensen la unitat d’Espanya i amb opinions molt diverses, des de votants de Vox així com d’altres que no estan polititzats. Sigui com sigui, els joves una vegada més destaquen per exemplaritat: critiquen i discrepen de les idees que s’estan defensant aquests dies, però demanen que se resolgui políticament i respecten el dret a protestar, sempre que, diuen la majoria, sigui sense violència. Els hi atribuïm noms ficticis a petició seva.

PEDRO: “Jo no puc pensar que tots els independentistes són gent agressiva”

“Aquests dies són un cúmul del que es porta fent durant molts d’anys, que és vendre una il·lusió a la població catalana independentista que es podria fer un referèndum, quan se sabia que no podia ser així. Han creat una frustració molt gran en la població, que ha acabat amb tot aquest embolic a Barcelona”. Pedro, periodista de 24 anys i exalumne de Sagrados Corazones, fa aquesta anàlisi sobre les protestes d’aquests dies. I tot i que condemna la violència, assegura: “Jo no puc pensar que tots els independentistes són mala gent agressiva. Com pensaré això quan tinc tants bons amics que són independentistes?”. Però lamenta un discurs que al seu parer va començar per la ‘revolució dels somriures’, i que ara s’ha desemmascarat en un “o el que nosaltres diem, o no ho acceptem”. Amb tot, considera que per fer un gran canvi en un país, hi hauria d’haver un consens molt gran, que superés els dos terços de la població: “Una majoria molt diferenciada, sinó no es poden canviar les coses així com així”. I diu que amb un 50% dels vots de l’independentisme, no s’ha d’optar per votar: “Ja se sap que quan es fa un referèndum, es creen dos bàndols i la població es parteix en dos. Per molt bonic que sigui votar, acaba amb divisió”. Amb tot, desitja que la situació s’arregli, perquè la considera insuportable i demana que s’arribi a acords en breus.

Publicitat

PAULA: “Les protestes van desanimar la inversió estrangera”

“Les protestes van coincidir amb el Barcelona Meeting Point i les empreses estaven molt preocupades per la imatge que es donava de Barcelona”. La Paula, periodista de 22 anys i graduada per la Pompeu Fabra relata així com va viure la fira que intenta atreure inversors estrangers a Catalunya, i com les protestes van causar que molts assistents no vinguessin perquè van haver de cancel·lar els vols d’avió i els hotels, fet que assegura que va desanimar la inversió estrangera. Per altra banda, critica haver vist companys seus periodistes que tot i estar identificats correctament, van rebre projectils com pilotes de goma o Foam: “És un dels límits que no s’hauria de creuar mai. Veient que la premsa va identificada, cal deixar que faci la seva feina”.

Publicitat

RAUL: “Els polítics no fan res més que incendiar”

El Raul, veí de Pedralbes i exalumne dels Escolapis de Sarrià, i ara empresari de 25 anys, assegura que aquests dies a nivell personal les protestes no l’han afectat, però sí a nivell professional i laboral, on l’ambient era més intranquil: “Es va donar dia lliure als treballadors que volien fer vaga i no vam poder desenvolupar les feines d’aquell dia. Però tot de forma comprensible, perquè tothom té dret a fer vaga”.

“Crec que és un problema polític que ha passat a ser un problema social i d’ordre públic, i hauria de tornar al nivell polític al que estava”. Però creu que ara mateix, amb els polítics que hi ha “de qualsevol color”, és impossible: “Són polítics que a través de declaracions i de les xarxes socials, no fan res més que incendiar. I així no es pot tornar a una situació raonable”.

JOSÉ: “Condemno la violència però l’entenc, perquè sé d’on ve el dolor”

Amb 19 anys, el José, veí de Sant Gervasi i estudiant d’Enginyeria, ha reconegut que ha patit per les protestes “fets puntuals” com desviaments dels autobusos, però que “són comoditats i no gran cosa”. Li sap molt de greu, això sí, que veïns de Barcelona estiguin cremant contenidors i produint altercats: “Lluitem perquè la ciutat estigui neta i en quatre nits l’han destrossat. No passa res, però fa pena i fa pensar”.

En aquest sentit, condemna completament “la violència” perquè no li sembla la forma de reivindicar els fets, i que ha de ser l’últim recurs. Però entén: “Entenc la violència perquè entenc d’on ve el dolor. Demostra que la societat catalana està ferida i això s’ha de tractar”. I creu que és vergonyós que en el moment que més necessites un líder polític, desaparegui, i que es vagin tirant la culpa els uns als altres.

ÁLEX: “Els polítics tenen dret a defensar la Constitució amb contundència, però haurien de parlar”

“Torra està animant els CDRs i això no està bé. I crec que per l’altra banda, els polítics tenen dret a defensar la Constitució amb tota la contundència, però haurien de fer un esforç per acostar-se, parlar i reconciliar-se”. Així veu el problema de les protestes  d’aquests dies l’Álex, informàtic de 26 anys, veí de Sant Gervasi i exalumne de La Farga. Considera que s’ha arribat a un punt “bastant crític” i que li sap molt de greu per les dues bandes perquè és molt trist que “falli el diàleg” i que cap dels dos grups tingui ganes de parlar. Tot i que apunta que no ha patit per problemes de mobilitat, si que diu que s’ha espantat i preocupat per la seva seguretat quan passejava per zones properes als aldarulls.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.