Els catalans del 39 i el país després de la guerra
Els catalans del 39 i el país després de la guerra. Prendre partit, passar comptes (alguns exemples mèdics, i d’altres), amb l’historiador Francesc Vilanova Vila-Abadal.
Avui considerem el període immediatament anterior a la guerra (1920-1936) com l’edat d’or de la medicina catalana, amb l’Institut de Fisiologia i noms com Pi-Sunyer, Carrasco i Formiguera, Raventós, Folch Pi, Domènech Alsina, Puche, Mira, Corachan o Trueta. Va ser desmantellada manu militari amb l’exili o la inhabilitació dels seus membres, però el país continuà funcionant, els hospitals van seguir oberts, la universitat reprengué els cursos, l’assistència sanitària es mantingué. Però, què pensaven els qui ho feien possible? La passivitat davant l’arbitrarietat del nou règim era una aprovació tàcita a una situació percebuda com a preferible a la dels anys anteriors? O era sobretot la por de les conseqüències que qualsevol mostra de desacord podia provocar? O, fins a quin punt era una adhesió acrítica amb un ideari feixista que semblava prometre un món nou a tot Europa?
Acadèmia de Ciències Mèdiques
carrer de Can Caralleu, 1-7
