Entrevista
Carme Rocamora, Sergi Alemany
Maria Eugènia Gay (Barcelona, 1975) és jurista i advocada de professió i va néixer i créixer al barri de l’Eixample, tot i que anys més tard es va traslladar a viure a la zona del Peu del Funicular, a la part més alta de Sarrià, a la falda de Collserola. Va coincidir en una etapa on va escolaritzar els seus quatre fills al districte -dos d’ells encara hi estudien- i va descobrir els seus barris, especialment Sarrià i Vallvidrera. Tot i que la vida la va tornar a portar a viure a l’Eixample, ara la dedicació política ha fet encarar de nou la seva mirada cap a Sarrià-Sant Gervasi. Degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) del 2017 al 2022, i delegada del Govern d’Espanya a Catalunya del 2022 al 2023, Jaume Collboni la va convèncer per anar de número 2 com a independent a la llista del PSC a les eleccions a l’alcaldia de Barcelona i, un cop va esdevenir alcalde, la va situar com a regidora d’aquest districte pels pròxims quatre anys.
De delegada del Govern espanyol a Catalunya, a candidata. Com la convenç Jaume Collboni per anar de número 2 a la llista del PSC?
Em va saber greu deixar el càrrec de delegada perquè el vaig viure amb molta passió. Era conscient de la importància que tenia en un moment on es treballa pel retorn a la convivència, el diàleg i el pacte. Però fer el pas a número 2 de la meva estimada ciutat va ser, en el fons, assumir una nova responsabilitat. La capital de Catalunya necessitava un canvi urgent amb el lideratge d’un alcalde com Jaume Collboni que coneix bé la ciutat i té la força per liderar un projecte de futur. I alhora que serveix de motor del canvi que també ha d’experimentar Catalunya.
Sabia que seria la nova regidora de Sarrià-Sant Gervasi si Collboni es convertia en el nou alcalde?
Sí, m’ho havia comentat. Jo havia viscut 15 anys al districte i sabien que el coneixia bé. Va quedar clar que, si arribàvem al Govern, jo seria la regidora de Sarrià-Sant Gervasi. I amb molta il·lusió.
“La capital de Catalunya necessitava un canvi urgent”
Vostè es va integrar a la llista del PSC del 28-M com a independent, té pensat fer-se militant del partit?
De moment continuaré com a independent (riu). Es respecta la meva decisió i, en principi, continuaré en aquesta situació.
S’esperava un inici de curs polític tan reivindicatiu amb protestes veïnals al primer Consell Plenari i la primera Audiència Pública?
Sí, evidentment. Sarrià sempre ha estat característic per ser un barri reivindicatiu. És cert que és un barri serè i harmoniós, i és un privilegi viure a Sarrià-Sant Gervasi per l’ambient que es respira entre el veïnat, però efectivament hi ha una sèrie de problemàtiques concretes que estem abordant, algunes des de la ciutat, com a Ajuntament, i després hi ha uns problemes cronificats des de fa un temps que mereixen un estudi i una anàlisi molt concreta. Crec que no s’ha fet una funció pedagògica prou clara per part de l’Ajuntament cap als veïns i veïnes de la situació real en la qual es troben cadascun dels problemes.
“En un estat democràtic, el patrullatge de la policia és fonamental”
Com va ser el traspàs de cartera amb l’anterior regidor, Albert Batlle?
Batlle va deixar el llistó altíssim! Tenia una presencialitat molt considerable. És un coneixedor profund del barri i de les seves problemàtiques, amb sensibilitat i focalitzat a atendre totes les demandes, especialment com a tinent d’alcalde de Seguretat, ja que aquí hi havia un problema important de seguretat a afrontar. Vam fer un bon traspàs, també amb la gerent Maite Català.
A Sarrià-Sant Gervasi hi havia un problema important de seguretat?
Vaig ser molt conscient com a ciutadana i després com a política en campanya, no només de la situació d’inseguretat que hi havia a Sarrià-Sant Gervasi, sinó també de la percepció que tenien els veïns i veïnes. Tot i ser una subjectivitat, els poders públics tenim l’obligació que el ciutadà se senti segur. Per tant, no és una excusa dir que és una percepció, sinó que precisament comporta l’obligació dels governants de ser conscients que aquesta percepció no sigui la que pateixin els ciutadans. Això s’ha de combatre.
Però en aquests primers mesos de Govern municipal han copsat que hi hagués una situació d’inseguretat al districte?
No. Afortunadament, hem passat un estiu més tranquil que anys anteriors, gràcies a les mesures de dissuasió que s’estan imposant. En un estat democràtic, el patrullatge de la policia és fonamental i una major presència de Guàrdia Urbana suposa un efecte coercitiu pel delinqüent, fent un primer fre a l’augment de la delinqüència. Aquesta ha estat la fita principal que hem desplegat i que ens diferencia. Era una prioritat tenir una major contundència en l’actuació policial i està donant resultats positius. A més, les sancions per comportaments incívics s’han triplicat a la ciutat.
Les sancions s’acompanyaran amb accions des d’una vessant social o seran estrictament policials?
En principi no hi ha un problema de rerefons social en les intervencions que s’han fet. Per la seva part els Serveis Socials actuen paral·lelament a la Guàrdia Urbana, però evidentment també ho faran coordinats, si es dona el cas, igual que hi ha una cooperació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. Seguint amb la línia iniciada per Albert Batlle, estem treballant amb el nou Pla Endreça d’una manera molt més contundent.
“Estem treballant amb el nou Pla Endreça d’una manera molt més contundent”
Amb un Govern municipal en minoria de 10 regidors, té tot el temps que voldria per dedicar-se al districte?
Crec que sí. Hi ha temes de la meva àrea com a tinenta d’alcaldia de la ciutat que són molt transversals i tindran una presència molt destacada: drets socials, cultura, educació, cicles de vida… Són àrees molt humanes, que baixen a l’essència del que ha de ser un Ajuntament. Per a una jurista, és un privilegi poder-hi dedicar els meus esforços i, sobretot, destinar els recursos als vulnerables. Això significa prestar atenció a aquells que més ho necessiten, col·laborant amb les institucions del barri.
Estarà els quatre anys al capdavant de la regidoria de Sarrià-Sant Gervasi, o en una hipotètica entrada al Govern municipal d’un altre partit, podria deixar de representar el districte?
Sí, per descomptat. El meu compromís és amb la ciutat i amb aquest districte.
És compromís seu revertir el dèficit crònic als barris del districte o almenys fer pedagogia de per què aquí hi ha menys diners pressupostats mandat rere mandat?
Efectivament, s’ha d’entendre que l’Ajuntament intenta fer un repartiment equilibrat i respectant els principis d’igualtat entre tots els districtes. Una dada com la renda per càpita pot ser indicativa, i és obvi que a Sarrià-Sant Gervasi es troba en superioritat respecte a la resta de districtes. Dit això, l’objectiu del Govern és fer un desplegament de les mesures que entenem més urgents i més necessàries per al districte. Em refereixo al Pla Endreça, que busca l’excel·lència de l’espai públic: fomentar el seu bon ús, implicar la corresponsabilitat dels veïns i veïnes, garantir la convivència i promoure un ús eficient de totes les instal·lacions.
Ens pot dir alguna actuació concreta en marxa?
Al carrer Tuset, on es concentra l’activitat d’oci nocturn més important al districte, ja hi ha una brigada de neteja puntual que s’activa a les 4 de la matinada de dijous a diumenge per vetllar per com el ciutadà es trobarà el seu carrer l’endemà. També hi col·labora la Guàrdia Urbana, per permetre el descans dels veïns. Aquest era un punt de conflictivitat.
Parlant de conflictes… per què s’ha abandonat la negociació per salvar el jardí de Can Raventós a Sarrià com reclama un moviment veïnal?
És molt important que tothom sàpiga d’on partim. El govern d’Ada Colau va ser qui va tramitar el Pla Especial que atorga la llicència d’obres a una propietat privada i des del 15 de juliol nosaltres no tenim la legitimitat per actuar i interrompre l’exercici lícit de construir edificis a la zona. Tots desitjaríem un jardí, però la realitat jurídica és la què és i no podem interrompre l’exercici lícit d’una propietat privada de construir uns edificis a la zona.
“Janet Sanz ha fet actuacions paral·leles encarregant informes per Can Raventós, de manera individualitzada. És una deslleialtat”
El govern sota l’alcaldia de Colau ho va tramitar, però també el PSC formava part de l’executiu. Ara l’extinenta dels comuns, Janet Sanz, té un informe que demostra les irregularitats en la construcció. No ha demanat veure’l?
Torno a insistir que els serveis jurídics municipals són els que van concedir la llicència. Janet Sanz és qui ha anat contra els seus propis actes si aquest informe que, no he vist, existeix. Quan tens l’exercici d’un càrrec públic, fer actuacions paral·leles de manera individualitzada, a part de ser una deslleialtat, és contradictori. Em costa d’entendre com a tinenta d’alcalde ara, però també com a jurista. No acabo de veure-hi el sentit. Acatarem els informes que diuen que l’atorgament de la llicència és absolutament regular, lícit i jurídic i ens mantindrem ferms.
Què farà l’Ajuntament si finalment la justícia acaba donant la raó a la plataforma Defensem Can Raventós, que ha presentat recurs al pla urbanístic, i els pisos s’han començat a construir?
No m’agrada anticipar-me a les resolucions judicials. És una cosa que sempre he respectat molt. Hem d’esperar a la sentència i quan arribi valorarem i decidirem.
Parlant d’urbanisme, la reforma de Balmes és ara mateix la prioritat número u en grans obres previstes al districte?
La primera fase, de plaça Molina a General Mitre, és una absoluta prioritat. Ens hi vam comprometre així a la darrera Audiència Pública i està pressupostat al Pla d’Inversions Municipals (PIM) del 2024. Després vindrà la segona fase, de Mitre a Joaquim Folguera, que es veurà afectada per les obres de l’L9 del Metro que travessarà tot Sarrià.
Al programa electoral del PSC també portaven el compromís d’impulsar habitatge públic a Vallvidrera, però ara mateix el futur de la Buenos Aires torna a ser incert per una sentència judicial. La recorreran i intentaran incloure una partida als pressupostos?
Encara no hem abordat el segon tema, estem esperant la resposta a la nostra petició d’aclariment perquè no s’havia determinat bé per quins motius no procedia l’expropiació. Aleshores, començarà a computar el termini per si cal presentar un recurs de cassació. En funció de l’aclariment, tindrem més arguments per poder fonamentar millor el nostre recurs.
“Barcelona s’ha convertit en una de les ciutats més cares en el preu dels lloguers i l’Ajuntament ha de reaccionar”
Li preocupa que els joves siguin expulsats del barri i la ciutat per l’elevat preu dels lloguers?
Els joves han de tenir dret a viure al seu barri, però tenim un problema importantíssim d’habitatge a la ciutat com a resultat d’unes polítiques públiques que han fracassat. Tot i la bona voluntat, que no la discutiré, que hagués pogut tenir el govern d’Ada Colau, en aquests moments les seves polítiques d’habitatge han estat un fracàs. S’ha de fer autocrítica i emprendre una bateria de noves mesures que ajudin a baixar el preu del lloguer i el de venda dels pisos. Ens podríem seguir posant una bena als ulls, però hi ha una realitat que és la que és. Tots tenim, familiars, fills i joves que s’estan trobant amb aquesta situació. Barcelona s’ha convertit en una de les ciutats més cares en el preu dels lloguers, i això implica que l’Ajuntament ha de reaccionar.
I com ha de reaccionar l’Ajuntament?
Ja s’ha fet una primera passa oferint a la Generalitat 27 solars per construir 1.764 habitatges públics, i després hi ha una segona acció d’habitatge social que són els containers, una experiència pilot posada en marxa amb els Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP). Són habitatges de material econòmic, de fàcil construcció i projecció. També s’ha anunciat la reavaluació de la mesura de reservar el 30% de noves construccions a ús social, que ja s’ha vist que ha estat ineficaç, i la voluntat de declarar Barcelona com a zona tensionada en el preu del lloguer.
Dels 27 solars cedits a la Generalitat per fer habitatges socials, cap es troba a Sarrià-Sant Gervasi. Pot assegurar que hi ha voluntat política de fer habitatge públic els pròxims quatre anys al districte?
Per descomptat! Estic en converses amb l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, perquè aquí també ho estem reivindicant.
Hi ha intenció d’intervenir en promocions privades? L’exemple de Can Raventós, al cap i a la fi, és un cas que fa apujar el preu de la zona i expulsa els veïns.
Ara per ara, no està previst.
Quina és la postura del PSC respecte als sindicats d’habitatge com el de Sant Gervasi de Cassoles?
Estem absolutament a favor de protegir fins a les últimes instàncies el veïnat vulnerable, però focalitzar esforços en obstruir la justícia no ha de ser la funció d’un governant. Seria d’una irresponsabilitat absoluta. Quan s’arriba al desallotjament per impagament de renda o d’hipoteca, s’ha de respectar el compliment de la sentència, i aquí és quan nosaltres hem de començar a intervenir i posar l’accent des dels Serveis Socials per oferir una alternativa d’habitatge. Hem de focalitzar-hi tots els esforços.
Però sovint són els mateixos Serveis Socials municipals els que estan desbordats i col·laboren amb els sindicats d’habitatge perquè no existeixen alternatives habitacionals.
L’Ajuntament ha estat solucionant falsament aquest problema els darrers anys, perquè com que no ha treballat per oferir una alternativa d’habitatge, ha hagut de treballar la pressió veïnal. Perdoneu, però és una anàlisi de la realitat. Cal vetllar perquè aquestes persones tinguin un lloc digne on anar, que és el que ens diu la llei.
“Estem donant solució d’habitatge a totes les persones que pateixen un desnonament”
L’Ajuntament està capacitat en aquests moments per oferir habitatges dignes a les persones que pateixen un desnonament?
Sí. Jo que porto la cartera de Serveis Socials et diré que estem donant solució d’habitatge a totes les persones que pateixen un desnonament. No seguirem fomentant l’activitat de plataformes alternatives que obstrueixen la justícia. Com a persona que ha viscut als jutjats els darrers 22 anys, he estat conscient dels prejudicis que generen aquest tipus de comportaments, i els polítics hem de ser responsables. L’estat de dret se sustenta en el respecte a les sentències, en tots els àmbits de la societat.
Es respectarà el carril bici de la Via Augusta creat per l’anterior govern municipal i reclamat pel veïnat?
Circula la gent pel carril bici? Té usuaris? Els tècnics ho valoraran, i la decisió final serà tècnica i no subjectiva. Estem fent un estudi perquè es valori el tram d’entrada a la ciutat que va del carrer Dolors Monserdà al carrer Ganduxer, i veure si es pot trobar un recorregut alternatiu. Nosaltres no suprimim el carril bici, no es pot fer demagògia.
“La decisió final sobre el carril bici de la Via Augusta serà tècnica i no subjectiva”
Se suprimiria una part important del carril bici…
Un tram. Però nosaltres no impedirem entrar a la ciutat amb bicicleta. Això ha de quedar molt clar i no val distorsionar-ho. L’usuari que ve en cotxe, en canvi, no està tenint cap alternativa si fem carrils bici i tampoc hem pensat a oferira oferir solucions en transport públic a la gent que viu fora de Barcelona. Cal dialogar i valorar fer pàrquings a les estacions de FGC de les Planes, Valldoreix i Sant Cugat del Vallès.
Però el carril bici es va fer, precisament, per reduir la presència de cotxes en un moment d’emergència climàtica i per a facilitar la mobilitat sostenible.
Per què es va fer el carril? Per què els que vulguin venir en bici a Barcelona hi puguin accedir o per fastiguejar els que venen en cotxe i que no puguin entrar? Es tracta de quina és la teva filosofia com a governant. Posem traves a determinats sectors de la ciutadania o beneficiem a aquells que volen utilitzar el carril bici? Perquè jo vull això segon. Estan entrant menys cotxes a la ciutat? No puc respondre. Només sé que els veïns de Vallvidrera i les Planes no poden sortir de casa entre les 7 i les 9 del matí per tots els cotxes que hi passen, evitant pagar pels Túnels de Vallvidrera per després fer cua a la Via Augusta.
Va ser un error insistir als Castellers de Sarrià perquè acceptin desplaçar-se a Vallvidrera per tenir un espai d’assaig?
Volem ajudar a solucionar la seva problemàtica, però hem de ser conscients que la idiosincràsia de la seva activitat exigeix uns requisits logístics d’espai que ara mateix no tenim a Sarrià. No era una proposta surrealista, crec que era ferma. Els poders públics hem de fomentar la cultura del pacte i de la pau, i no podem evocar a la ciutadania a la judicialització dels conflictes amb l’Ajuntament. A més d’advocada, he estat mediadora molts anys i és una pràctica que penso aplicar en totes les problemàtiques que hi hagi, no només al districte, sinó en l’àmbit de les meves competències. La política del Govern de Collboni, que jo secundo, és d’escoltar i intentar conciliar i fomentar la convivència.
“La política del Govern de Collboni, que jo secundo, és d’escoltar i intentar conciliar i fomentar la convivència”
Es tirarà endavant el projecte de la superilla de la Bonanova? Albert Batlle va insistir força també a pacificar els carrers del Putxet i el Farró.
Superilles, no. Pacificacions de carrers, els governs socialistes les han fet tota la vida: Enric Granados, el Portal de l’Àngel, el passeig de Sant Joan, etc. En aquest mandat hem d’avançar en els Jardins d’Oriol Martorell, una llosa que volem que sigui un espai verd per unificar els barris de Sarrià i les Tres Torres separats per la Via Augusta. Acaba de fer-se públic el projecte guanyador, que contempla crear una zona de joc infantil, espai per a la gent gran, i que ha de ser un refugi climàtic. És un dels projectes més grans que tenim en l’àmbit urbanístic en aquest mandat.
Tindrà l’honor d’inaugurar l’esperada biblioteca de Sarrià, però abans s’ha de decidir el seu nom, i això ha portat polèmica en els darrers mesos. Com es resoldrà?
Sabem que, si tot va bé, al juliol inaugurarem la biblioteca i hi traslladarem les oficines del districte. Confio que puguem trobar consens pel nom, però de moment no hem planificat res.
Tornarà el Tramvia Blau?
Això ho porten des de la Casa Gran (Ajuntament). Resulta que no vam trobar a ningú que ens volgués reactivar el Tramvia (riu). És un projecte molt emblemàtic per la ciutat i seria realment molt positiu recuperar-lo.
El programa del PSC portava recuperar el Comissionat de Collserola. Això implica descartar l’Oficina Municipals dels barris de muntanya amb competències pròpies?
D’una manera o de l’altra, l’organisme englobarà els cinc districtes que toquen el parc, i també l’àrea metropolitana. Tenim al cap fer un projecte atractiu per fomentar l’ús responsable del Parc Natural de Collserola. Que els barcelonins i barcelonines entenguin que tenen un gran parc del qual en poden fer ús i que és de tots. Igual que vam obrir Barcelona al mar, l’hem d’obrir a la muntanya. El coneixement del Parc ha d’anar més enllà de la carretera de les Aigües.
