26.3 C
Sant Gervasi
| Dimecres 23 de setembre de 2020 |

La plaça de Mañé i Flaquer

L’any 1907 es va deixar d'anomenar plaça de la Creu per dedicar l'espai al prestigiós periodista i escriptor Joan Mañé i Flaquer (1823-1901)

Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

És l’àgora popular del Farró, l’indret on es convoquen les principals festes populars del barri, com la Festa Major, el Carnaval o Sant Medir, i fires populars com les de Sant Jordi o Sant Ponç. Està situada entre els carrers de les Santjoanistes i de Vallirana, i es va començar a urbanitzar a mitjan segle XIX, quan es coneixia com la plaça de la Creu. L’any 1907 es va canviar el nom pel de Mañé Flaquer, en dedicació a Joan Mañé i Flaquer (1823-1901), prestigiós periodista i escriptor, director del Diario de Barcelona des de 1865 fins a la seva mort.

A finals de segle XIX la zona ja estava molt urbanitzada: la plaça era el nucli d’una compacta zona urbana que s’estenia al llarg dels carrers Saragossa i Vallirana, i entre els carrers de Guillem Tell i Pàdua. Era, de fet, una mena d’eixample entre Sant Gervasi de Cassoles i Gràcia. En general els habitatges eren de caràcter popular, menestral, però també hi havia torres amb jardins en molts indrets. Fins i tot, a la mateixa plaça, encara avui sobreviu una d’aquestes torres que resten com a testimonis d’aquell urbanisme entre urbà i d’estiueig. També hi havia ben a prop de la plaça el gran convent de les Santjoanistes, que va ser atacat i incendiat el juliol de 1936, a principis de la Guerra Civil.

Publicitat

La plaça encara és un punt comercial del barri i manté el caràcter de centre veïnal. Aquí, al bar Benet (va plegar fa pocs anys), hi havia la seu de la colla de medins de la Humorística o de la Perla, també coneguda com la dels burrets, ja que desfilen dalt de rucs i no de cavalls com fan la resta de colles de la ciutat. Aquest any, per Sant Medir, la colla dels burrets no ha voltar pels principals carrers del Farró. Preservem la seva memòria.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.