Dimecres 08, maig 2024
20.8 C
Sant Gervasi
20.8 C
Sarrià
Publicitat

L’Observatori Fabra, més d’un segle mirant les estrelles

El centre ha rebut diversos premis i reconeixements internacionals pels seus descobriments

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el 15.2.2019 9:00

Arquitectura 

Jaume de Oleza

La muntanya del Tibidabo sempre ha presidit Barcelona i ha contribuït a la morfologia de la ciutat des dels inicis. A més, recull una part substancial de la història i de la cultura de la nostra ciutat. En ella es troba l’Observatori Fabra, que deu el nom a un industrial anomenat Camil Fabra, marquès d’Alella. Una persona molt coneguda de l’època i que va ser alcalde de la ciutat i un industrial de reconegut prestigi. Cap a l’any 1901 va donar una important quantitat de diners per poder construir un observatori per a Barcelona. Està situat a uns 413 metres d’altitud respecte al nivell del mar i és obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà. Un projecte que va construir per a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. L’observatori, des dels seus orígens, ha dut a terme multitud de seguiments astronòmics, la majoria asteroides i cometes, i ha recollit registres sísmics i meteorològics. Per tot això ha tingut diversos premis i reconeixements internacionals.

Publicitat

És de destacar el descobriment, l’any 1907, de l’atmosfera del satèl·lit de Saturn, Tità. Com a conseqüència d’aquest descobriment, va rebre el premi l’any 2014 de l’European Physical Society, com a lloc històric, i va ser el primer centre a Espanya en rebre aquest guardó. El seu primer director va ser Josep Comas i Solà, un reconegut astrònom que va donar a l’observatori una gran rellevància científica. L’observatori va ser declarat Bé d’Interès Nacional l’any 2014, per la seva contribució a l’estudi de l’astronomia, la sismologia i la meteorologia. L’edifici té un cert caràcter neoclàssic impregnat amb alguns detalls modernistes. Una inspiració neoclàssica que podem apreciar en el frontó d’entrada, en les columnes i en l’atri central, així com en la cúpula esfèrica que remata i dona un aspecte singular a l’edificació. Va ser restaurat l’any 2017, amb l’incorporació del sistema de rotació de la cúpula.

Publicitat

En l’actualitat, una empresa externa s’encarrega d’organitzar uns sopars sota les estrelles a la terrassa d’entrada, i des de la qual podem admirar unes espectaculars vistes sobre la ciutat. L’observatori és visitable, allà podem contemplar el cel des del telescopi en funcionament més antic del món, a més de sorprendre’ns pels diversos instruments de mesurament, així com dels diversos equips de meteorologia. En definitiva, una visita que farà les delícies de grans i petits, i en la qual respirarem l’atmosfera de més d’un segle d’estudi i divulgació.

Jaume de Oleza, arquitecte www.cwork.cat

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.