22 C
Sant Gervasi
| Divendres 18 de setembre de 2020 |

L’Observatori Fabra, més d’un segle mirant les estrelles

El centre ha rebut diversos premis i reconeixements internacionals pels seus descobriments

Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

Arquitectura 

Jaume de Oleza

La muntanya del Tibidabo sempre ha presidit Barcelona i ha contribuït a la morfologia de la ciutat des dels inicis. A més, recull una part substancial de la història i de la cultura de la nostra ciutat. En ella es troba l’Observatori Fabra, que deu el nom a un industrial anomenat Camil Fabra, marquès d’Alella. Una persona molt coneguda de l’època i que va ser alcalde de la ciutat i un industrial de reconegut prestigi. Cap a l’any 1901 va donar una important quantitat de diners per poder construir un observatori per a Barcelona. Està situat a uns 413 metres d’altitud respecte al nivell del mar i és obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà. Un projecte que va construir per a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. L’observatori, des dels seus orígens, ha dut a terme multitud de seguiments astronòmics, la majoria asteroides i cometes, i ha recollit registres sísmics i meteorològics. Per tot això ha tingut diversos premis i reconeixements internacionals.

És de destacar el descobriment, l’any 1907, de l’atmosfera del satèl·lit de Saturn, Tità. Com a conseqüència d’aquest descobriment, va rebre el premi l’any 2014 de l’European Physical Society, com a lloc històric, i va ser el primer centre a Espanya en rebre aquest guardó. El seu primer director va ser Josep Comas i Solà, un reconegut astrònom que va donar a l’observatori una gran rellevància científica. L’observatori va ser declarat Bé d’Interès Nacional l’any 2014, per la seva contribució a l’estudi de l’astronomia, la sismologia i la meteorologia. L’edifici té un cert caràcter neoclàssic impregnat amb alguns detalls modernistes. Una inspiració neoclàssica que podem apreciar en el frontó d’entrada, en les columnes i en l’atri central, així com en la cúpula esfèrica que remata i dona un aspecte singular a l’edificació. Va ser restaurat l’any 2017, amb l’incorporació del sistema de rotació de la cúpula.

Publicitat

En l’actualitat, una empresa externa s’encarrega d’organitzar uns sopars sota les estrelles a la terrassa d’entrada, i des de la qual podem admirar unes espectaculars vistes sobre la ciutat. L’observatori és visitable, allà podem contemplar el cel des del telescopi en funcionament més antic del món, a més de sorprendre’ns pels diversos instruments de mesurament, així com dels diversos equips de meteorologia. En definitiva, una visita que farà les delícies de grans i petits, i en la qual respirarem l’atmosfera de més d’un segle d’estudi i divulgació.

Jaume de Oleza, arquitecte www.cwork.cat

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.