Dimarts 19, març 2024
13.3 C
Sant Gervasi
13.2 C
Sarrià
Publicitat

Mireia Barba, activista: “És molt important tornar a portar les persones als camps”

Entrevista amb la cofundadora i presidenta d'Espigoladors, fundació dedicada a aprofitar aliments: "Sarrià no deixa de ser una bombolla”

Publicat el 17.1.2022 15:01

Gent del Barri

Sergi Alemany

Mireia Barba (Barcelona, 1975) és activista habilitada en educació social i diplomada en Ciències Empresarials. Nascuda a Sarrià, té tres fills de 10, 12 i 13 anys. Creient del poder de la ciutadania de canviar el món, va començar la seva etapa professional a la banca i el 2014 va fundar l’associació -ara Fundació- Espigoladors amb la seva parella, el Jordi Bruna, i la Marina Pons, també veïna de Sarrià-Sant Gervasi. Junts es dediquen a lluitar contra les pèrdues i el malbaratament alimentari mentre empoderen persones en risc d’exclusió social, tot i que ella és l’única dels tres que va deixar la feina per dedicar-se al 100% al projecte. “La gent sap que molt a prop de casa seva una pastanaga surt del terra o una poma d’un arbre? És evident, però no tant com sembla.”

Publicitat

Casa Orlandai.

Publicitat

T’he citat aquí perquè és un lloc emblemàtic de Sarrià. M’encanten les seves vidrieres i el punt de natura que aporta l’espai exterior. És un lloc ideal per fer reunions i activitats populars. Un centre neuràlgic.

Em podries haver citat a un altre lloc?

Al Casal de Sarrià. Te’n vas a un espai públic obert i et poses a jugar un partit de futbol amb qualsevol. És el que fan allà els meus fills. M’agrada la vivència de carrer, tot i que de vegades costa trobar espais.

Algun parc?

Ens agrada molt el parc de l’Oreneta, que a més comparteix espai amb l’escola dels meus fills. Tenir aquest espai a Sarrià és una oportunitat per connectar amb l’aire net. S’ha de cuidar molt, perquè hi passa molta gent.

“Sarrià té un punt de desigualtat social”

Asfalt de ciutat o terra del camp?

He nascut a Sarrià, però sempre m’he considerat una persona amb arrels més rurals. Els meus avantpassats tenien terres i la meva mare és nascuda a Gelida. No em sento molt de Sarrià, però això suposo que no pot sortir a l’entrevista.

És clar que sí.

Sarrià té moltes coses bones: la muntanya, escoles públiques… però hi ha un punt de desigualtat social, que és el que em costa. Hi ha gent treballadora, però al final convius amb persones amb qui potser no tens tantes coses en comú.

“Els meus fills han de viure altres coses més enllà d’aquesta bombolla” 

Pel poder adquisitiu?

Els diners no haurien de tenir res a veure amb tenir coses en comú. Vivim en un pis de lloguer amb unes condicions molt bones. Si no, segurament no estaríem aquí. Bàsicament perquè els preus estan molt alts. Estem aquí perquè no hem marxat.

Podria ser una frase de Mariano Rajoy, però m’agrada.

Aquí hem trobat una comunitat entre l’escola i l’esport dels fills. Coneixem un munt de gent, i això també és molt bonic. Però sempre penso que els meus fills han de viure altres coses.

Sortir de la zona de confort?

Els he portat més d’una vegada a l’obrador d’Espigoladors perquè coneguin persones que han tardat onze anys a regularitzar els seus papers. Gent que viu en situacions molt crues. Passar unes hores amb ells els ajuda a sortir d’aquest bombolla que no deixa de ser Sarrià.

Equip de persones espigolant un camp © Glòria Solans

Com responen les escoles als vostres tallers?

En fem en diferents barris, i en aquest districte hem de treballar molt el respecte. No podem generalitzar, perquè hi ha famílies que eduquen molt bé els seus fills i filles, però de vegades quan un nen o una nena ho té tot, el seu caràcter es perverteix una mica. M’agrada reforçar els valors.

Veus els teus fills vivint a Sarrià?

Marxarien fora. La meva parella és del Pallars i ells s’hi troben molt bé, allà. És natura salvatge, al 100 %, i també hi tenen la seva colla. Encara són petits, però no tinc clar que es quedin a Sarrià.

“Vivim en un barri privilegiat amb Collserola a tocar”

I vosaltres?

De vegades les feines et lliguen una mica més, però sempre pots acabar marxant. Personalment, em costa viure a Sarrià. Tot i que vivim en un barri privilegiat amb Collserola a tocar, soc d’espais més lliures. Em trobo bé en les altituds.

Tens hort a casa?

M’encantaria. Visc en un pis sense balcó, i això és un dels principals handicaps. Per temes professionals estic vinculada al sector primari i tinc aquesta connexió amb la terra a través dels productors i productores de proximitat i quan anem a espigolar els seus camps. 

“Connectar amb la terra és la meva filosofia de viure”

Tu també vas a espigolar?

Hi ha un equip de persones que s’hi dedica, però m’agrada continuar anant-hi de tant en tant per no perdre aquesta connexió amb la terra, amb la meva filosofia de viure.

Voluntariat espigolant als camps © Espigoladors

Com són les persones que treballen a Espigoladors?

Hi ha un clar lideratge femení, però també hi ha homes, i ens encanta. Penso que el que funciona és l’equitat. Barrejar gent de diferents cultures, religions, edats, orientacions.. tot això fa que també ens puguem diferenciar.

És buscada, l’equitat?

No. Sempre dic que a Espigoladors hi va a parar la gent que està una mica tocada pel sistema. Al final és una qüestió d’actitud i de competències, no tant de trobar un perfil de carrera universitària. Tot depèn del que tu vulguis i puguis aportar a l’empresa.

“A Espigoladors tenim gent que està una mica tocada pel sistema”

Però teniu perfils universitaris.

Sí. Ambientòlegs, gent especialitzada en educació que fa tallers en escoles, una doctora en pèrdues i malbaratament alimentari, etc. I també un equip de voluntariat i una empresa d’inserció laboral, es im-perfect, que comercialitza els seus productes. 

Perquè… ‘el menjar no es llença’

És la frase que ens l’han dit a tots des que som petits, i se’n continua llençant. Alguna cosa no funciona. Nosaltres naixem per donar resposta a les necessitats socials de la crisi econòmica del 2008, i ara mateix ens trobem en la mateixa situació, però incrementada.

Carregant aliments © Espigoladors

Falta menjar en moltes llars.

Vivim una gran crisi alimentària. El confinament va ser molt bèstia. Hi havia gent tancada a casa sense accés a aliments. Aquí vam decidir ampliar els camps on anàvem a espigolar i defensar el dret a una alimentació saludable.  

Com es defensa aquest dret?

No podem donar només menjar sec (llegums, pasta arrròs…) a la gent, perquè al final necessita menjar sa. Fruita i verdura. En cas contrari, provoques malalties com l’obesitat.

“Dins la brossa hi haurà aliments que segueixen sent aprofitables”

Reciclem bé, en general?

Estar unes setmanes tancats a casa ens va fer ser conscients de la quantitat de residus que generem, però per desgràcia oblidem ràpid. Molts cops tirem la brossa com un acte més, i a dins hi haurà aliments que segueixen sent aprofitables.

Estem llençant menjar i diners.

S’ha perdut el relleu generacional de la cuina. No tenim temps ni sabem cuinar, i el més fàcil acaba sent cuinar transformats. Això genera plàstics i envasos.

“És molt important que els infants entrin a cuinar amb nosaltres”

Ens podem reenganxar a la cuina?

Perquè això passi, és molt important que els infants entrin a cuinar amb nosaltres. És una de les assignatures pendents que té el sistema educatiu. La cuina és transversal, pots aprendre des de temes ambientals fins matemàtiques.

Transformació social a través del camp © Espigoladors

A favor de la recollida d’escombraries porta a porta?

Sí. Per una banda et fa ser conscient de la cultura del reciclatge, perquè comporta que tot estigui ben classificat; per l’altra, és important caracteritzar els residus per poder fer accions. Potser en aquest barri es genera més orgànic que plàstic, o a la inversa.

Ens en sortirem?

El primer pas és reconèixer que tots llencem menjar. Consumir els productes imperfectes del camp és una tendència que s’ha d’anar escampant. Si s’ha aconseguit que la gent recicli, un canvi de comportament en aquest sentit és possible. L’alimentació saludable ha de formar part de les nostres vides.

“Consumir els productes imperfectes del camp és una tendència”

Com s’aconseguirà?

Fent molta pedagogia i treballant sobre el terreny. Hi ha una desconnexió bestial entre les persones de la ciutat i les zones rurals. És molt important tornar a portar les persones als camps per donar valor als aliments i conèixer-ne l’origen. 

T’agradaria fer més activisme?

Tinc una feina i tres fills, i això em redueix el temps. Començant per l’Associació de Veïns de Sarrià, al barri hi ha molt activisme. Aquí també hi passen coses, hi ha una comunitat de joves que ha sorgit en molts barris arran de la covid.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.