Naturalment Curiosos
Neus Mestre i Marc Talló
La ciència i la investigació són clau per descobrir i entendre el nostre cos i les malalties que patim, així com per desenvolupar nous fàrmacs i teràpies. Fins aquí tots hi devem estar d’acord, però: quins són els límits de la investigació? Podem fer el que vulguem sense restriccions? Com i per què l’ètica ens marca límits? Com es fan les investigacions de forma correcta i ètica?
Aquest seguit de preguntes estan a l’ordre del dia cada cop que es parla del futur de la ciència, i deu fer un parell de setmanes van tornar a la premsa i a la comunitat científica amb un exemple de “mala praxi”. Potser us sona que a finals de novembre un investigador xinès, He Jiankiu, va publicar un seguit de vídeos a Youtube on explicava que havia editat el genoma de dos embrions mitjançant la tècnica de CRISPR/Cas9, de manera que eliminava una de les diverses vies que té el virus de la immunodeficiència humana (VIH) per entrar a les cèl·lules i infectar-les.
La tecnologia de CRISPR ens dona la possibilitat de treure i modificar fragments d’informació genètica de l’ADN que si estan mutats (amb alteracions) provoquen alguna malaltia. Modificant-los s’evitaria que apareguessin. Aquesta tecnologia, que ha revolucionat el món de la investigació, està en fase de desenvolupament i d’estudi. Molts grups de recerca la fan servir amb resultats molt interessants i esperançadors, però sempre a nivell in vitro (cèl·lules en cultiu) o en models animals. De moment, s’estan duent a terme estudis per millorar la seva eficiència i evitar que es modifiquin regions del genoma que no són la diana d’interès. Els resultats que s’estan obtenint són prometedors però encara cal feina.
Possiblement ara us preguntareu per què ha generat tanta controvèrsia aquest científic xinès amb els seus experiments, ja que pot semblar que els seus experiments són un avenç per utilitzar aquesta tecnologia. Doncs bé, quan es volen dur a terme experiments que comporten l’edició genètica d’embrions humans, cal que la investigació sigui avalada per comitès ètics tant estatals com locals (en el centre d’investigació). Aquests avaluen la viabilitat del projecte i valoren si hi ha evidències suficients que justifiquin l’estudi en humans. Un cop tots aquests comitès aproven la metodologia del projecte, l’estudi es duu a terme i cal que els resultats es publiquin en una revista científica on es mostren els diferents experiments i els seus controls per provar que és cert que una cosa ha funcionat i s’ha dut a terme d’una manera correcta.
En el cas de He Jiankiu, no va anar així. Ell va fer els experiments sense el permís de cap comitè ètic ni l’aprovació del seu centre. A més a més, va divulgar els seus resultats per Youtube i en dues conferències sense ensenyar cap evidència del que deia i afirmant que els dos nadons havien nascut sans i sense problemes.
Aquest fet ha despertat grans dubtes a la comunitat científica pel que fa a la credibilitat dels resultats, i no se sap si la metodologia que va dur a terme és correcta. D’altra banda, quan s’investiga cal tenir en compte l’impacte social, ja que pràctiques com aquestes, sense un debat i una regulació ètica, poden promoure iniciatives semblants amb l’objectiu de desenvolupar “bebès per catàleg” sense control, és a dir, bebès saludables el genoma dels quals s’edita per triar una sèrie de característiques exposant-los als riscos d’aquestes tecnologies.
