Reportatge
Sergi Alemany
No tots els infants tenen les mateixes oportunitats. Aquest fet és evident i ve marcat per factors com el lloc de naixement, la salut i la situació familiar. El dia que jo feia anys —entre 30 i 40— vaig passar la tarda rodejat de joves d’entre 8 i 14 anys que, sense saber-ho, em van organitzar una gran festa d’aniversari. El lloc, a més, va resultar ser la meva antiga escola (Escola Pia Balmes), a qui ara els més joves vaig constatar que anomenen directament la Pia. Bé, tampoc m’esperava que diguessin que van als escolapis.
El cas és que a la festa hi eren el Lucas, el David, la Sofia, la Maite, la Clàudia, el Mikel i molts més, una vintena llarga. Tots ells tenen en comú formar part del projecte Rotllana Balmes, que pretén lluitar contra la desigualtat educativa i la soledat no volguda en estudiants de primària i secundària que, per diversos motius, a casa seva no poden rebre tota l’atenció o els recursos econòmics que sí que disposen altres joves. La idea del projecte no és nova, però sí a Sarrià–Sant Gervasi, on fins al març del 2020 no existia cap centre socioeducatiu per a infants en situació de vulnerabilitat social, fins que l’Ajuntament va confiar a Camins (Fundació Social d’Escola Pia) una prova pilot. D’aquest inici, agreujat immediatament després per la crisi social de la pandèmia, avui dia Rotllana Balmes s’ha convertit en un centre obert on joves derivats, la majoria des de Serveis Socials, però també des d’escoles i instituts públics del districte, gaudeixen d’una activitat extraescolar de tarda gratuïta, basada en el reforç escolar i el lleure. També hi ha presència d’alumnes becats en escoles concertades, com la mateixa Escola Pia Balmes, que ofereix l’espai, però també professorat i alumnat voluntari.
Combatre la soledat infantil no volguda
És bo que un jove d’entre 8 i 14 anys passi tota la tarda sol a casa? Es concentrarà per fer els deures? Farà la feina que ha de fer o sortirà al carrer? En conversa amb El Jardí la coordinadora del projecte, Mariona Ferreres, apunta que són alumnes que “és fàcil que es perdin”, i que per això cal evitar, tot i ser una paraula lletja, fracassos escolars. N’hi ha que viuen en situació d’habitatge inestable, en habitacions rellogades, per exemple. “Hem d’evitar que passin moltes hores al carrer, molts d’ells són fills de mares solteres sense recursos o que treballen fins a la nit, i aquí els oferim un espai segur acompanyats d’altres nois i noies”, afegeix. Per crear aquest sentiment de comunitat, i d’aquí el nom del projecte, el primer que fan cada tarda quan arriben és formar una rotllana. “Surten coses molt interessants, expressen sentiments i emocions que potser al final del dia no haurien estat escoltats per ningú”, apunta Ferreres.
L’idioma i els diferents nivells educatius d’altres països també suposen una barrera important pels fills de migrants. És el cas del David, que m’explica que amb deu mesos de vida va marxar de Barcelona al Paraguai, i ara ha tornat: “Primer vaig anar a viure a Puigcerdà amb el meu pare, feia molt fred, i ara torno a viure amb el pare i la mare a Barcelona”. Molts d’ells tampoc tenen ordinador i internet a casa, i avui dia les escoles ja se sap que han començat a digitalitzar-se. Des de Rotllana Balmes es parla amb els seus centres perquè els posin facilitats i, en la mesura possible, els proporcionen ordinadors per fer els deures. Un cop fora de classe, al pati l’activitat de lleure se centra a fer activitats de prevenció d’assetjament escolar i alertar dels riscos a les xarxes socials. També se’ls proporciona berenar saludable, elaborat per l’alumnat del Programa de Formació i Inserció (PFI) de cuina que ofereix l’Escola Pia Balmes.
Infants amb somnis de futur
En un districte on falten equipaments públics juvenils, l’objectiu de Rotllana Balmes és que el dia de demà aquests joves puguin tenir interès a fer ús de l’Espai Jove Casa Sagnier, per a majors d’onze anys, i per això han començat a crear vincle traslladant-hi algunes activitats. El trajecte és curt, però joves com el Mikel somien a fer-lo en autobús. Quan sigui adult, m’explica que vol ser conductor de TMB i, de moment, en l’estona d’esbarjo que l’he estat observant, no ha apartat la vista de la cruïlla de Balmes amb la travessera de Gràcia. “Estic mirant si passa el bus; dels grans, aquí només gira el D40 en direcció a plaça Espanya, que és un model Volvo 7900”. Lliçó apresa. I aniversari feliç.