22 C
Sant Gervasi
| Dijous 24 de setembre de 2020 |

Segona pinzellada… d’una velleta

Per primera vegada, m'adono que la mà em tremola

Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

Gent gran

Montserrat Cornet

Feia anys que no anava al Palau de la Música. Sempre m’enduia papers reciclats. I sempre acabava escrivint.

La música clàssica m’agrada però m’entristeix… i m’inspira.

Publicitat

Avui era música russa amb una gran orquestra: Mussorgski i Rakhmàninov.

De Mussorgski, Quadres d’una exposició.

De Rakhmàninov, Concert per a piano i orquestra, amb un final que sempre m’emociona.

Jo anava amb una noia russa i un noi peruà. I com que no coneixien la meravella de Domènech i Montaner, els hi he ensenyat fins a l’última fila del segon pis des d’on s’aprecien els dos cavalls i tota la grandesa de la sala.

Un matrimoni gran, brasiler, estaven sorpresos pels materials modernistes: ceràmica, fusta, vidre, pedra, ferro…

— Materials nobles, els hi he dit.

Com molts d’altres, s’estaven enamorant de Barcelona.

Un cop al meu lloc, com he fet sempre, he intentat escriure. Volia expressar les meves impressions però he hagut de fer un gran esforç.

Per primera vegada, m’adono que la mà em tremola.

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.