Notícies de Sant Gervasi
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
És sempre una bona notícia que s’inaugurin pulmons verds al barri. Una bona notícia veure com es converteixen en un punt de trobada de petits, mitjans i grans, que comparteixen estones i converses, configurant per un moment el retrat de poble enyorat del Sant Gervasi d’abans que, amb aquests espais, revivim.
Parlo d’un espai que feia més de 30 anys que els veïns reivindicaven i que per fi, el passat dijous 28 de juny, van poder veure com es materialitzava tanta perseverança: els Jardins de Can Ferrer, situats al Carrer Alfons XII. Tot i això, la felicitat és momentània per als veïns, ara toca seguir reivindicant l’altre cinquanta per cent de l’espai: la reforma i habilitació de l’edifici de la finca.
A l’ocasió no hi podia faltar el regidor del districte, Jaume Asens, (Barcelona en Comú) que com ja va fer durant la inauguració de Vil·la Urània, no es va penjar cap medalla: “Normalment el mèrit es dóna al govern que inaugura els espais, però no, aquí el mèrit no és només nostre”, explicava el comú, i seguia: “Can Ferrer és fruit de la lluita persistent dels veïns i veïnes del barri. És un mèrit de molta gent: de l’anterior govern, que va comprar la casa; de les persones que no han defallit; i dels regidors que van treballar en la qüestió abans que jo: Gerardo Pisarello i Daniel Mòdol”.
Des de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi Sud, es van mostrar agraïts amb el nou espai, però van assegurar que seguiran mobilitzant-se per aconseguir la rehabilitació de l’edifici, reclam al qual es va sumar el regidor president Jordi Martí (Grup Municipal Demòcrata) que alhora va fer una crida a gaudir i cuidar els nous jardins “com si fos casa nostra”.
Queixes
Ara, caldrà veure quina afluència tenen els jardins. De moment ahir ja hi havia queixes perquè no hi ha cap zona habilitada d’esbarjo per a nens. Així mateix, alguns veïns exigien que s’ampliï el nombre de bancs per seure. Els usuaris de gossos tampoc no estaven massa contents, ja que els gossos no poden entrar als jardins. Tot seguit d’obrir les portes, una noia, acompanyada del seu gos i de la seva germana petita va dir “m’és igual, jo hi entro” però la seva germana petita, de només tres anys, li va dir que no, que estava prohibit i que no podia fer això. Ambdues es van quedar amb el seu gos petit mirant la inauguració des de fora. Pocs minuts després, un altre gos passejava indiferent pel parc mentre sonava el jazz del grup ‘La crème on tour’.
