Història
Jordi Bigues
El dimarts 12 de febrer se celebra el dia de Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona. Al desert de Sarrià, darrere de la residència d’avis, hi ha una font que té el nom de la santa. La llegenda atribueix el seu naixement i vida a aquest indret de la marina de la serra de Collserola.
El doll d’aigua és permanent i va a parar a les clavegueres, malgrat que l’aigua de la font brolla d’un sortidor on viuen peixos de colors. Sobre la font hi ha una figura del Sagrat Cor, lloc on s’escauria una escultura dedicada a la santa.
L’etnòleg i folklorista Joan Amades (1890-1959) explica que, segons la tradició, «la gran abundor d’aigües del subsòl de la nostra ciutat, tan abundant en pous, té origen en aquest suposat riu, el corrent del qual creuen sentir els mariners des de mar en determinats moments de l’any.» La riera de Santa Eulàlia neix sobre el Desert de Sarrià, on fa un petit barranc i continua pel torrent de les Monges i la Riera Blanca.
La font, en tractar-se d’un bé comú ben custodiat per la jardineria de la residència, mereix tenir la presència d’una escultura en record de Santa Eulàlia i un guarniment de l’indret.
