Reportatge
Juanjo Compairé, Carme Rocamora
L’1 d’octubre es va celebrar el ple de seguretat de Sarrià – Sant Gervasi, conduït pel regidor del districte, Albert Batlle, i pels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, que van detallar les dades sobre seguretat al districte. En aquest ple es va exposar als veïns les principals actuacions que s’han fet al districte entre el gener i el juny d’aquest any.
Així, van explicar que en aquest període de sis mesos hi hagut una mitjana de 14 patrulles diàries arreu del districte, i que el temps d’espera per interposar una denúncia s’ha mantingut en una mitjana de 17 minuts, una dada que consideren molt positiva, tenint en compte que s’han incrementat les visites a la comissaria dels Mossos d’Esquadra en relació amb altres períodes. El juny va ser el mes en què es van fer més atencions en aquesta comissaria, amb 1.747, i el febrer el que menys, amb 1.306.
El balanç de delictes que s’han comès al districte suma un total de 829 en aquests sis mesos, amb 128 casos resolts i 22 detencions. Els principals delictes, l’ocupació d’immobles, amb 300 casos coneguts, dels quals se n’han resolt 22 i s’han fet sis detencions. El delicte que segueix entre els que més succeeixen al districte són els furts, amb 145 casos coneguts, 10 de resolts i 2 detencions. A aquests, els segueix el robatori amb força a un vehicle, amb 108 casos coneguts, 3 de resolts i 5 detencions.
L’exposició d’aquestes dades va portar a demandes del públic, que va reclamar que s’augmentin les xifres de resolucions de casos, també amb més agents de segu- retat a Sarrià – Sant Gervasi. Batlle va res- pondre que hi haurà un increment a tota la ciutat de Barcelona, sense especificar quants serien pel districte.
‘Els delictes amb menys protagonisme al districte són els homicidis consumats —no n’hi ha hagut cap—, un abús sexual que no s’ha resolt i una injúria.
Amb aquestes xifres de Mossos d’Esquadra, també ens hem acostat a un nou cos que s’ha desplegat al districte fa menys d’un any: la Policia de Barri, per aprofundir més de prop en aquells elements que tracten dia a dia d’una forma més propera, amb una visió que ens ha donat Santiago Sánchez, caporal de la Policia de Barri.
Sánchez: “La nostra feina és treballar per prevenir i evitar els conflictes”
Santiago Sánchez porta a la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) més de 15 anys. Durant 12 anys ha estat a la policia comunitària, 10 dels quals a Ciutat Vella. Ara, passades les oposicions, és caporal de la Policia de Barri de Sarrià –Sant Gervasi. Ens entrevistem a la caserna de Can Ponsic, on ens ensenya el seu lloc de treball i comprovem que contínuament arriben demandes i queixes dels veïns.
Què és la Policia de Barri?
És un pas més en la política de proximitat que tenim a la Guàrdia Urbana. La Policia Comunitària feia d’enllaç entre les associacions veïnals, comercials i culturals, i la resta de la Guàrdia Urbana. Ara, amb la Policia de Barri, la nostra feina és més específica, més d’anàlisi dels problemes, atès que la resta de la Guàrdia Urbana ja fa la política de proximitat. Hem d’analitzar la informació que ens arriba de molts cantons, del patrullatge de proximitat de la pròpia GUB, de les associacions i dels propis veïns. Hi ha un agent assignat per a cada barri.
I a la muntanya també?
La zona forestal té un funcionament un xic diferent: hi ha un pla de neu, de pluges, de fred, etc. Llavors es va decidir dedicar un agent i un caporal específic per a aquesta zona. És a dir, a la Policia de Barri tenim dos caporals (el de muntanya i jo) i un agent per a cada barri: Vallvidrera, Sarrià, Tres Torres, Bonanova, Galvany i Putxet-Farró. Tots ells han passat per un procés de selecció.
Com els arriben les informacions?
A través dels diferents sistemes informàtics (per exemple, el programa IRIS) i trucades al 092, tenim coneixement dels incidents i els analitzem de forma més profunda. Si ens entren diverses trucades de diferents persones sobre un espai concret, aquest punt serà marcat per la Policia de Barri, anirem a la recerca de més informació, farem el contacte amb les persones que han trucat i veurem si es tracta d’un problema puntual o excepcional o bé estructural. Perquè treballem sobre tot allò que dificulta la bona convivència entre els ciutadans. En particular aquells problemes que en principi són lleus, però que podrien derivar en conflictes de més difícil solució.
Quins són els principals problemes?
Són problemes comuns a tota la ciutat: convivència entre animals de companyia i altres ciutadans, infraccions a la normativa d’estacionament de motocicletes a les voreres, queixes amb els recuperadors de ferralla (que desballesten peces per treure el ferro i abandonen la resta), convivència entre veïns en horari nocturn, etc. Pel que fa a petits furts i conflictes de caire polític o ideològic, la competència correspon sobretot als Mossos d’Esquadra, tot i que la GUB també hi intervé.
I els agents cívics?
Són treballadors municipals i porten una armilla. La seva funció és pedagògica: advertir de comportaments incívics. Ens serveixen també com a font d’informació dels problemes del districte.
Hi ha hagut problemes durant les Festes Majors?
No hem tingut problemes destacables. El més important és el consum d’alcohol. El que cal és, en primer lloc, la presència, i després identificar si el consumidor és major d’edat. Fem també xerrades a les escoles sobre el consum de substàncies. I també tractem temes com l’acosament escolar, en col·laboració amb els Mossos.
Pel que fa a la mobilitat, què es fa en relació amb la circulació de bicicletes i patinets per les voreres?
El nostre és un districte amb molts centres educatius i centres d’assistència. Està costant molt convèncer els propietaris de vehicles que facin servir el transport públic. Fem campanyes amb les bicicletes i patinets que circulen per les voreres: cal aturar-los (la major part no porten matrícula ni identificatiu) i explicar-los les normatives. En cas de primera denúncia es pot convalidar la multa per un curs formatiu. Fem també campanyes d’educació vial a les escoles.
