El Llibre del Veí
Sandra Palau
Si hagués de definir Custo Dalmau diria que és optimista, humil, sensible, tímid… Fa molts anys que ens coneixem, però encara em sorprèn la seva fascinant energia contagiosa… I sí, té un enigmàtic je ne sais quoi que captiva…
S’apropa (sempre) amb un generós somriure, acompanyat d’un subtil pas insegur, entre caòtic i despreocupat, que fa que tingui una gràcia encisadora.
Custo Dalmau va néixer a Tremp, però de ben petit ja es va instal·lar amb la seva família a Barcelona, a Sant Gervasi. Es va convertir en dissenyador per casualitat (o causalitat), ja que el seu objectiu era l’arquitectura. Va abandonar els estudis per un somni que no podia deixar escapar: fer la volta al món amb moto. Així és que, a finals dels setanta, el Custo i dos amics seus van emprendre un viatge (iniciàtic) que els va marcar per sempre.
És admirat pels seus espectaculars dissenys, per ser pioner dels estampats, dels colors vius… i per provocar la necessitat de seguir vestits d’aquests colors també a l’hivern, fugint així del convencionalisme i del trist i insípid gris. Custo Dalmau és el dissenyador català més conegut internacionalment, i això el convida a portar un ritme frenètic d’inacabables viatges… Diu que enyora viatjar per plaer, que la seva vida és un vol constant i que de tant en tant anhela aterratges llargs.
Aquesta palpitant vida entre colors i passarel·les li permet dedicar-se menys del que voldria a gaudir d’una passió més desconeguda: els llibres. El Custo és un lletraferit que es cruspeix tres o quatre llibres de cop. És curiós per naturalesa i necessita nodrir-se de coneixements i aprendre entre pàgines…
Llegir és…
Una qüestió vital. La lectura és evasió i coneixement.
Quin gènere t’agrada més?
Llegeixo de tot, m’agraden aquells llibres que enganxen. Un dels que estic llegint ara és una novel·la històrica ambientada a l’Edat Mitjana. (Aprofito per regalar-li Más allá de Kara, de Carles Monsó Varona, editada per La vocal de lis. Una novel·la èpica que t’enganxa des de la primera pàgina)
Amb quin personatge literari t’identifiques?
Amb “La Iguana”, d’Alberto Vázquez-Figueroa. M’hi identifico per aquesta capacitat d’adaptar-se.
Em pots dir un llibre que hagi canviat la teva manera de pensar o t’hagi marcat especialment?
Qualsevol de Jorge Bucay.
I parlant de marcar… Vas fer la volta al món amb moto! Quin record en tens?
Ufff… Va ser una experiència brutal. Un any viatjant, en una època en què no hi havia les facilitats que tenim ara…
“Entrar al mercat espanyol ens va costar més”
Ja, la comunicació suposo que no era fàcil…
Quelcom tan senzill com trucar per telèfon era pràcticament impossible. En aquells temps viatjar sí que es podia considerar una autèntica aventura, i per això ens va marcar a tots tres.
I “Custo Barcelona” també va néixer fruit d’un viatge…
Sí, vam començar venent samarretes a Los Ángeles… Entrar al mercat espanyol ens va costar més.
I s’ha convertit en la teva segona ciutat, no?
Sí… És una ciutat que em fa sentir com a casa. Allà és on va començar tot, allà vaig iniciar una col·lecció de fracassos consecutius amb la taula de surf… M’atrauen les ciutats poc civilitzades però ordenades… Com jo, amb un punt caòtic, amb un caos controlat.
“Sempre he intentat fer el que em venia de gust”
Com definiries els teus dissenys?
Jo em considero creatiu… No em considero un dissenyador de moda perquè no segueixo les tendències. Per a mi, el més important és la creativitat. L’objectiu és crear peces emocionals que sedueixin.
Si poguessis tornar enrere… Quin consell li donaries al Custo que estudiava arquitectura?
No perdis el temps en res que no t’ompli. No perdis cap oportunitat.
Creus que has perdut molt el temps?
En general no, perquè sempre he intentat fer el que em venia de gust… però en el fons tots el perdem una mica, ara me n’adono, i el valoro molt. I en l’àmbit professional m’he penedit d’haver deixat escapar algunes bones oportunitats.
I per acabar… Quin superpoder t’agradaria tenir?
Volar.
