Les ressenyes de Casa Usher
Ens trobem davant d’una obra singular composta per nou relats autobiogràfics, narrats en primera persona i dedicats en homenatge al pare de l’autor: Leo Popper. Un personatge bohemi, astut, seductor, just i un punt disbauxat. Gran aficionat al camp i a la pesca i un excel·lent venedor de qualsevol cosa que calgui vendre, Leo és una persona capaç de gaudir inclús quan les condicions li són més adverses, i de posar bon humor i un punt genial també davant les adversitats.
Ota Pavel és el petit de tres germans. Viuen a Txecoslovàquia, en una cabana al costat del riu Berounka, i té una infància plena d’aventures i descobriments al costat del seu pare.
Però arriba la invasió nazi i Ota es queda amb la seva mare (d’origen cristià) mentre que els seus dos germans i el seu pare són tancats a un camp de concentració. Encara que tots n’acabaran sortint, és un fet que marca les seves vides, però que no els ensorra en les ganes de viure-les. La lliçó de Leo és el seu instint de supervivència i el seu esperit lliure, que fa que acabi renunciant a les seves idees i creences per trobar la manera de viure.
L’autor es converteix aviat en un conegut cronista esportiu del seu país, però amb 34 anys li comença a brotar una malaltia mental que posa fi a la seva carrera professional i quan ja està internat escriu aquests relats i la novel·la Cómo llegué a conocer a los peces, també autobiogràfica.
Seguint l’esperit del seu pare escriu sense tristesa i amb humor, i ho fa sobre fets quotidians i a partir dels records i dels sentiments d’admiració i estimació cap a ell. És una escriptura senzilla, directa i rica en registres i girs col·loquials. I és sobretot un cant a la vida.
Llegiu a Ota Pavel. Feu-vos aquest favor.
I si ho voleu, teniu l’oportunitat de venir al Club de Lectura que farem el pròxim 19 de març amb Daniel Osca, l’editor de Sajalín Editores.l
Carpas para la Wehrmacht, d’Ota Pavel, Sajalín editores
