Nomenclàtor
Jesús Mestre
Vial paral·lel al carrer Major de Sarrià, comença al carrer Canet i acaba al de Rocabertí i a la plaça de Josep Obiols. Creua la plaça de Sant Vicenç. Antigament, la part nord, des de Canet fins a la plaça de Sant Vicenç, es coneixia com a Unión, i la part sud, urbanitzada a partir de 1846 en terrenys de Benet Maria de Sagarra, rebé el nom de Mediodía. És un carrer tradicional de la vila, de caràcter sobretot residencial i menestral: hi havia fusteries, una gran impremta a la cantonada de Jaume Piquet (sota el cinema Breton), manyans i una carboneria sota mateix de la plaça. A principis del segle XX, la majoria dels residents eren de caràcter popular, amb molts jornalers i també gent d’ofici com paletes, rajolers, fusters i alguns vinculats als Tallers dels ferrocarrils. Actualment, manté el caràcter residencial, però també hi ha força comerços i la nova seu del Centre Excursionista Els Blaus.
La dedicació de Cornet i Mas fa referència a l’enginyer industrial i polític Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona 1839-1916). L’Ajuntament de Sarrià li va dedicar el carrer, l’abril de 1897, per la seva intervenció per aconseguir que la vila no fos inclosa en el Reial decret d’Agregació de Barcelona del mateix any. Curiosament, cap de les vuit plaques que porten el nom de Cornet i Mas no posen el seu nom complet ni fan esment de les seves activitats.
Josep M. Cornet i Mas va ser un personatge important a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX, un precursor de l’ofici d’enginyer industrial, professió que també van exercir diversos membres de la família, com ara el nebot Gaietà Cornet i Palau, també conegut com a dibuixant satíric, o Magí Cornet i Masriera, constructor d’un pont sobre el Neva, a Sant Petersburg.
Cornet i Mas va ser director de la fàbrica La Maquinista Terrestre y Marítima, des de 1881 fins a la seva mort, una de les més rellevants de l’època, i estret col·laborador de Nicolau Tous i Miralpeix, un dels propietaris de la companyia i veí de Sarrià. Com a enginyer és l’autor de l’estructura metàl·lica mercat del Born, juntament amb l’arquitecte Josep Fontserè, i del mercat de Sant Antoni, amb col·laboració amb Antoni Rovira i Trias. Es va implicar en les activitats socials i polítiques, sobretot en l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la que va ser president, a Foment del Treball Nacional, i va ser elegit diputat a Corts pel partit conservador els anys 1891 i 1896. Un personatge tan destacat bé mereix més concreció en alguna de les plaques que informen de la dedicació del carrer.
