Dijous 14, novembre 2024
17 C
Sant Gervasi
17.1 C
Sarrià
Publicitat

El carrer del Pare Miquel de Sarrià, via de comunicació entre la part alta de Sarrià amb Pedralbes

Abans s'anomenava Sant Miquel i, el 1911, l'Ajuntament de la vila de Sarrià va comprar els terrenys contigus per la part sud per construir-hi el Mercat Municipal

Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Publicat el 5.10.2023 6:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

El carrer comença a Major de Sarrià i acaba al carrer del Sagrat Cor. És un vial antic, que ja existia a mitjan segle XIX; abans de l’obertura del passeig de la Reina Elisenda de Montcada, permetia comunicar per petits corriols la part alta de Sarrià amb la zona de Pedralbes, tot i la presència de les rieres de les Monges i de Can Mora. Aleshores el carrer es coneixia com a Sant Miquel, però es va haver de canviar amb motiu de l’annexió de Sarrià a Barcelona, el 1922.

Publicitat

La part sud del carrer delimitava l’antic Hort del Rector, un gran espai situat al nord de l’església de Sant Vicenç, però que es va anar perdent amb la construcció del passeig de la Reina Elisenda i, posteriorment, l’Ajuntament de la vila va comprar els terrenys per construir el Mercat Municipal de Sarrià, el 1911, obra de Marcel·lí Coquillat i Arnau Calvet.

Publicitat

El mercat té un dels accessos pel carrer del Pare Miquel de Sarrià. Abans, cap al 1880, a la cantonada amb el carrer Major es va construir la Casa Mumbrú, obra de l’arquitecte Rafael Guastavino. A la part nord del carrer, en una parcel·la interior amb accés des del carrer Major, hi ha el Teatre de l’Orfeó i la seu de l’Institut de Sant Josep, que després de la Guerra Civil es convertí amb el Centre Parroquial. El 1991 es va inaugurar la nova seu del Centre Parroquial, amb accés des del carrer del Pare Miquel de Sarrià. Al costat del teatre, hi ha la placeta de Sant Gaietà, un espai reduït i amb una única entrada i sortida, delimitat per un conjunt de cases unifamiliars de caràcter popular.

La dedicatòria al Pare Miquel de Sarrià fa referència a Miquel Baixeras i Ribas, caputxí i filòsof nascut a Barcelona el 1741. Ingressà i es va ordenar sacerdot al convent de Santa Eulàlia, al Desert de Sarrià, i era una persona amb carisma i molt estimada, a qui se li atribuïa dons sobrenaturals. Va morir el 1810, al convent de Santa Madrona de Barcelona, durant l’ocupació napoleònica. El 1927 el nom del carrer va ser canviat pel de Beato Diego de Cádiz, recuperà el de Pare Miquel de Sarrià el 1931, amb la república, però el 1939, amb el franquisme, tornà a canviar a Beato Diego de Cádiz fins al 1979, quan recuperà el nom del pare caputxí.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.