Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
El carrer comença a Major de Sarrià i acaba al carrer del Sagrat Cor. És un vial antic, que ja existia a mitjan segle XIX; abans de l’obertura del passeig de la Reina Elisenda de Montcada, permetia comunicar per petits corriols la part alta de Sarrià amb la zona de Pedralbes, tot i la presència de les rieres de les Monges i de Can Mora. Aleshores el carrer es coneixia com a Sant Miquel, però es va haver de canviar amb motiu de l’annexió de Sarrià a Barcelona, el 1922.
La part sud del carrer delimitava l’antic Hort del Rector, un gran espai situat al nord de l’església de Sant Vicenç, però que es va anar perdent amb la construcció del passeig de la Reina Elisenda i, posteriorment, l’Ajuntament de la vila va comprar els terrenys per construir el Mercat Municipal de Sarrià, el 1911, obra de Marcel·lí Coquillat i Arnau Calvet.
El mercat té un dels accessos pel carrer del Pare Miquel de Sarrià. Abans, cap al 1880, a la cantonada amb el carrer Major es va construir la Casa Mumbrú, obra de l’arquitecte Rafael Guastavino. A la part nord del carrer, en una parcel·la interior amb accés des del carrer Major, hi ha el Teatre de l’Orfeó i la seu de l’Institut de Sant Josep, que després de la Guerra Civil es convertí amb el Centre Parroquial. El 1991 es va inaugurar la nova seu del Centre Parroquial, amb accés des del carrer del Pare Miquel de Sarrià. Al costat del teatre, hi ha la placeta de Sant Gaietà, un espai reduït i amb una única entrada i sortida, delimitat per un conjunt de cases unifamiliars de caràcter popular.
La dedicatòria al Pare Miquel de Sarrià fa referència a Miquel Baixeras i Ribas, caputxí i filòsof nascut a Barcelona el 1741. Ingressà i es va ordenar sacerdot al convent de Santa Eulàlia, al Desert de Sarrià, i era una persona amb carisma i molt estimada, a qui se li atribuïa dons sobrenaturals. Va morir el 1810, al convent de Santa Madrona de Barcelona, durant l’ocupació napoleònica. El 1927 el nom del carrer va ser canviat pel de Beato Diego de Cádiz, recuperà el de Pare Miquel de Sarrià el 1931, amb la república, però el 1939, amb el franquisme, tornà a canviar a Beato Diego de Cádiz fins al 1979, quan recuperà el nom del pare caputxí.