Societat
El Jardí
Una cinquantena d’alumnes de 2n de batxillerat dels Jesuïtes de Sarrià i Sant Gervasi, Casp, Gràcia, Clot i Bellvitge han creat el projecte Frontera Sud, un projecte amb el qual van poder viatjar a Ceuta, ciutat marcada per la frontera amb el Marroc, per conèixer d’aprop les diferents realitats que s’hi viuen. Va ser entre els dies 2 i 7 d’octubre, amb un total de 51 alumnes i 6 membres de l’equip docent.
Tots ells van viatjar a Ceuta per conèixer en primera persona i “des de tots els punts de vista possibles” la situació de les persones migrants. Van sortir a trobar la realitat, després d’haver-s’hi aproximat des de l’aula. Aquesta experiència és la culminació d’un projecte de llarg recorregut a les escoles, en el qual l’alumnat s’aproxima a la realitat de la migració des de l’etapa de primària, “sempre de manera coherent amb el seu moment d’aprenentatge”, explica la Fundació en una nota de premsa.
L’alumnat, un cop arribat a Ceuta, va trobar-se amb una regió marcada per la frontera, tant per la tanca que la separa del Marroc com pel mar Mediterrani que la separa d’Europa. Allà van poder tenir un temps de reflexió i homenatge a totes aquelles persones que fugen en busca d’un futur millor. Segons explica Guillem Fàbregas, educador de la Fundació, “la realitat sempre és complexa, i cal fer l’esforç de conèixer tots els punts de vista dels seus protagonistes”. El grup es va instal·lar en una residència neocatecumenal situada en un barri de les afores de Ceuta on van passar els cinc dies.
Dividits en petits grups, els estudiants, van començar submergir-se a la ciutat autònoma parlant amb els seus habitants: funcionaris, joves estudiants, militars. Cadascun d’ells amb la seva visió i punt de vista sobre la realitat de la migració. Segons afirmen els educadors, “un dels moments més colpidors va ser, sens dubte, la trobada amb joves migrants al CETI, el centre d’internament on esperen per regularitzar la seva situació”. Alguns joves hi són després de fer llargs viatges, de fins a tres anys, trobant-se en situacions de perill fins a arribar a la costa ceutina.
El cas d’un noi sirià, pels alumnes, va ser la història que més els hi va marcar de tota l’experiència. Segons explicava el jove, va haver de deixar enrere família i país quan tenia la mateixa edat que el grup d’estudiants, després de viure la guerra al seu país.
