Bellesguard
Esteban Galindo
Bellesguard va ser un orfenat durant la Guerra Civil, però aquesta no ha estat l’única funció de la torre. De la mà del doctor Lluís Guilera, la finca va ser adaptada per condicionar-la a les noves funcions de clínica. Fill de l’apotecari i jutge de pau del Prat de Llobregat, Baldiri Guilera i Maria Molas, en Lluís va iniciar els estudis en dret, però atret pel seu germà Boi, vint anys més gran que ell i reconegut obstetre, ingressà a la Facultat de Medicina on es llicencia l’any 1917. Gràcies a una beca per ampliar els seus estudis a Madrid, l’any 1920 obté el premi extraordinari de doctorat per la seva tesi Origen, información y evolución del folículo de Graaf. Durant aquesta estada va conèixer altres grans metges com a Santiago Ramón y Cajal, de qui conserva una bonica dedicatòria.
A partir d’aquest moment realitza diferents estades a l’estranger, especialment a Alemanya on es forma en histologia. A Berlín va conèixer a Marie Curie, que en 1911 havia obtingut el Premi Nobel de Química per haver aconseguit aïllar el radi. Fou en aquesta estada on el doctor Guilera passa a convertir-se en un expert i pioner sobre aquesta matèria a la península.
El 1924, per concurs, ascendeix a metge municipal i realitza tasques d’ajudant al Servei de Ginecologia de l’Hospital de la Santa Creu, on gràcies als seus coneixements organitza la primera compra de radi per al tractament del càncer; a ell se li deu la introducció d’aquest tractament en Espanya. L’any següent, realitza una campanya de captació de fons per adquirir més radi i viatja a París i Brussel·les amb aquesta finalitat i com a comissionat de l’Hospital de la Santa Creu.
Tot i que l’any 1929 guanya la càtedra d’Histologia, Tècnica Microgràfica i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de Granada, se li concedeix una excedència per continuar residint a Barcelona i assumir la direcció del servei del càncer del nou pavelló del Sagrat Cor de l’Hospital de Sant Pau, centre que serà pioner en la diagnosi amb la instal·lació de la primera bomba de cobalt de l’estat espanyol que s’havia importat del Japó. Aquesta contínua recerca i avenços fa que esdevingui un centre de referència en la professió.
Durant la Guerra Civil, Lluís roman a Barcelona, amagant a casa seva les agulles de radi de l’Hospital. En acabar la guerra, el doctor Guilera marxa a Madrid per opositar per a una càtedra, però malgrat el seu historial i la seva brillant prova, va quedar en segon lloc i sense la possibilitat de tornar a Barcelona, plaça que li coresponia per concurs de trasllat. Darrera aquestes decisions es trobava el ministre d’Educació i Ciència, José Ibáñez Martín, qui va sotmetre l’educació espanyola als interessos del règim i de l’església catòlica, desenvolupant una depuració del magisteri. Com el doctor Guilera havia estat membre de la Lliga Regionalista de Catalunya, el seu catalanisme el feia sospitós.
És l’any 1944 quan adquireix la torre Bellesguard per compra a Abdón Bordoy. I serà aquí on instal·larà una clínica oncològica, un laboratori i la seva llar, condicionant la casa per adaptar-la a les seves noves funcions. La clínica va romandre oberta fins hi tot desprès de la mort del doctor, l’any 1969, ja que la seva empremta continuà amb el seu fill Lluís Guilera Molas. La clínica va ser traslladada l’any 1973, moment en què Bellesguard va recuperar les seves funcions d’habitatge. Tot i així, s’ha conservat a la torre el laboratori i el despatx del doctor Guilera, amb el seu mobiliari original i els seus estudis, autèntiques joies de la història de la medicina.
