Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Nomenclàtor
Jesús Mestre
El carrer de Laforja comença a la Via Augusta i finalitza al carrer de Calvet, travessant d’est a oest el barri de Galvany. L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del comte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona, d’origen francès. Delaforge es va fer construir una gran casa, alineada al camí de Barcelona (l’actual carrer d’Alfons XII), que sobresortia en mig dels camps que dominaven el paratge.
L’entrada principal a la casa era per un camí que, unes dècades després, es coneixeria com el carrer de Laforja. Llavors, cap al 1850, la finca dels Delaforge l’havia comprat la família Tusquets, que va dividir part de la finca en parcel·les. A aquesta primera urbanització, en van seguir d’altres. Ben a prop, a la finca Regàs, la propietària, Francesca Orteu, proposà a l’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles obrir diversos carrers; el projecte, aprovat el 1874, va propiciar l’obertura dels carrers Orteu (avui Balmes) i Espanya (avui Lincoln), amb el carrer Laforja com a eix horitzontal. El carrer, tanmateix, quedà tallat primer per la finca Santaló, entre els carrers Camp d’en Vidal i Santaló, i després, per la finca dels Castelló Galvany.
Tal com mostra el plànol de Vicenç Martorell de 1931, en aquesta data el carrer de Laforja s’havia urbanitzat en la seva major part. Hi convivien grans cases burgeses, com les dels Santaló, Tusquets o Ferrer Garriga, amb torretes de dues plantes i jardí de classe mitjana, i els veïnats populars, gairebé obrers, de la plaça Cardona i del carrer Lincoln. També hi havia les pistes del Tenis Barcino, al carrer Laforja entre la plaça Cardona i Alfons XII; el 1934 es construeix la clínica Barraquer a la cantonada amb Muntaner, obra de l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs; i, des de 1939, hi ha l’escola Santa Elisabeth de les monges alemanyes de la Congregació de Santa Elisabet, a l’antiga casa Delaforge.
