Fundació Uszheimer
Antonio Gonzalez-Adalid
“Demència front-temporal” va dir el metge. “A poc a poc perdrà la memòria, atenció, orientació, funcions executives, apràxies…” que en sé jo de tot això?. Fa ja 2 anys que li van diagnosticar al pare. Cada dia és una nova batalla, des de vestir-se fins a menjar. El pare sempre ha estat una persona poc expressiva. Li costava ser afectuós, dir-nos un t’estimo o donar-nos una abraçada. Mai hem tingut una relació molt profunda. No obstant, m’he vist obligat a desenvolupar una nova via de comunicació. No és possible explicar-li racionalment perquè ha de vestir-se, fer exercicis, donar un passeig… Avui dia, per connectar amb el pare, no només funcionen les paraules i les frases ben estructurades, vocalitzant adequadament… avui les paraules han d’estar plenes de color, vida i emocions que mai m’he atrevit a expressar-li i menys ell a mi. En el dia a dia actual ens acosta el tacte, la música, el riure, un poema, un quadre, l’olor d’una flor…
Una història compartida per 1 de cada 15-20 persones més grans de 65 anys. Hi ha molts tipus de demència, des de la front-temporal fins a les més coneguda la de tipus Alzheimer. Cadascuna té una sèrie de funcions cognitives afectades i en un grau determinant. Quin és el seu curs? En les més comunes, tendeixen a anar disminuint lentament durant els anys. Tot i que és important distingir-lo d’un envelliment normal, amb oblits ocasionals poc importants. Existeix una fase prèvia a la demència: “Deteriorament Cognitiu Lleu”, la memòria falla amb certa regularitat fins i tot en esdeveniments recents, això no implica patir demència, tot i que en el 40-60% acaba per desenvolupar-se.
La neuropsicologia ha desenvolupat una sèrie de programes anomenats Estimulació Cognitiva (EC), destinats a l’exercici de diferents àrees afectades d’una manera ajustada al pacient. Gràcies a les noves tecnologies hem pogut constatar el beneficis de la EC, com l’augment significatiu de les connexions neuronals en àrees que s’estan treballant per suplir o compensar una funció cognitiva. Podem parlar fins i tot de regeneració de neurones (neurogènesi), al voltant d’unes 500.000 al dia, depèn del que estimulem el nostre cervell (aprendre un idioma, llegir, jugar a escacs o videojocs!!). Fa diverses dècades que la neurociència va confirmar que recordem millor allò que associem amb una càrrega emocional, i, si afegim un toc d’estrès a la situació, augmentem l’empremta del succés en la nostra memòria.
Què passa si ajuntem un cervell que, lentament i per si mateix, va perdent capacitats per memoritzar, atendre, planificar, comunicar… junt amb una situació monòtona, apàtica i vivència en escala de grisos? És precisament aquesta crida d’urgència que la població adulta ens està fent. Els dies passen sent una copia del anterior, amb la carència afectiva d’una abraçada o qualsevol repte per la seva ment… claus del despertar emocional i de consciència per aquests pacients.
Antonio Gonzalez-Adalid és psicòleg