Naturalment curiosos / Opinió
Marc Talló i Neus Mestre
Molta gent ens pregunta quin és el dia a dia d’un científic, com funcionen els laboratoris, quina és la nostra feina. Doncs bé, els laboratoris tenen línies d’investigació, és a dir, diferents aspectes que volen ser estudiats. En el nostre cas, per exemple, la Neus treball en un laboratori que estudia unes proteïnes importants en el càncer metastàtic; el Marc, en canvi, en el seu laboratori treballa intentant entendre els mecanismes que utilitzen els virus dins les cèl·lules. Els diferents laboratoris s’agrupen en programes o subgrups, segons les seves temàtiques que poden formar part de departaments d’universitats o d’altres institucions.
Els diferents laboratoris d’investigació com moltes altres feines tenen una jerarquia. Al capdavant dels laboratoris trobem l’investigador o investigadora principal, que lidera el grup d’investigació i s’encarrega de la gestió dels diferents projectes. Aquest investigador es rodejarà d’un equip per dur a terme aquests projectes. Aquest equip estarà format per estudiants de doctorat (altrament coneguts com a pre-docs), com és el nostre cas; post-doctorands (o post-docs), tècnics i altres càrrecs com assistents a la recerca, gestors del laboratori, estudiants en pràctiques, etc.
La missió dels estudiants de doctorat
En el nostre cas, els estudiants de doctorat, tenim la missió d’investigar sobre un camp durant entre tres i quatre anys i escriure la nostra tesi doctoral. Al final d’aquests anys cal escriure la tesi, on expliquem la recerca que hem fet. Quan la tesi és avaluada i aprovada per un comitè extern, s’assoleix el títol de doctor. Hem de vigilar no confondre amb els metges! Els doctors són aquella gent que han fet un doctorat (d’aquí ve el seu nom). Un cop ets doctor, pots aspirar a ser post-doc (com diu el seu nom després del doctorat) en què la teva missió és semblant però acostumen a ser més curts i no cal escriure una tesi.
Tant els estudiants de doctorat com els post-docs depenem de les subvencions de l’Estat i de beques. En les institucions públiques com les universitats, la majoria d’inversions vénen del govern i la Unió Europea. És per aquest motiu que en dependre de diners públic, les beques per fer un doctorat van molt cotitzades i és molt difícil aconseguir-ne una. És per això que sovint cal marxar a un altre país on les condicions no són tan difícils com en el nostre i fins i tot tenen beques més bones. Ara bé, en el camp de la biomedicina hi ha més finançament que en altres camps de la ciència experimental i les ciències socials.
Com a estudiants de doctorat en centres d’investigació públics tenim la responsabilitat de generar coneixement fiable i rellevant que permeti entendre com funciona el nostre organisme i esperem que serveixi per millorar la salut de tota la població.
Neus Mestre Farràs i Marc Talló Parra són biolegs humans, podeu fer propostes de temes a naturalmentcuriosos@gmail.com
