Opinió
Munsa Mompió (Consellera de BComú)
Fa poc vaig visitar el CFA Rius i Taulet, l’escola de formació de persones adultes situada al Farró, que fa una feina incansable amb un equip directiu, amb la Marta al capdavant, ple de ganes i idees innovadores. Persones que s’esforcen, i molt, perquè el centre al matí és ple de joves que volen acabar l’ESO o que es troben en centres amb moltes ganes de seguir endavant, allà aprenen l’idioma i competències. A la tarda s’omple de gent de totes les edats i la diversitat dels barris es comparteix i es trenquen barreres a través del teatre, el ball o els idiomes.
I volia començar amb aquesta reflexió per com és d’important sentir-se part d’un lloc, saber que tindràs un lloc on t’acolliran. Perquè m’explicaven que el dia de l’apagada històrica que vam viure fa unes setmanes, algun dels joves que no havien sabut on anar van aparèixer al centre de Rius i Taulet. I hi van anar perquè probablement és allò més estable i segur que tenen a la seva vida. És allà on sabien que hi hauria algú al darrere que els obriria la porta i els podria dir que aquell era un lloc segur.
I això em sembla important de dir per què els equipaments són també uns pilars indispensables dels nostres barris. Són espais que hem de cuidar i hem de tenir en compte. Rius i Taulet, a més a més, és un projecte que formava part dels pressupostos participatius. Malauradament, tot i els vots aconseguits, el projecte no ha estat seleccionat.
Però no podem deixar tots aquests projectes per fer. No podem deixar que allò que els barris, la seva gent i el teixit veïnal ha treballat tots aquests mesos ara quedi en un calaix buit, com si no hagués passat res. No tindran pressupostos participatius, però entre totes hem de trobar solucions perquè aquests projectes puguin ser una realitat: els necessitem.
No volem deixar de banda que hi ha una manca de pressupost en el marc dels pressupostos participatius. Perquè si ens fixem en aquestes dades el que volen dir és que de la 4a proposta acceptada als pressupostos que entra dins del pressupost a la 5a acceptada hi ha 12 propostes entremig que no han pogut entrar perquè no hi ha prou pressupost. I això és una cosa sobre la qual hem de reflexionar.
Com també hem de reflexionar sobre com els pressupostos participatius, aquest cop, s’han convertit en l’oportunitat de fer tot allò que Collboni no vol fer, però que la ciutadania li demana: pacificacions, carrils bici… però també de tot allò que manca fer. Perquè, per exemple, una de les propostes que es faran és climatitzar un equipament públic. I jo em pregunto, realment són els pressupostos participatius l’eina per climatitzar un equipament públic? Perquè jo diria que no és això per què haurien de servir.
Pel que sí que hi ha pressupost en aquest govern és per publicitat. Llegíem que l’any 2024 el pressupost destinat a publicitat va pujar un 60%. Quines són les prioritats d’aquest Govern? Les necessitats reals de la gent i els barris, o la seva pròpia campanya de màrqueting?
I ja per últim, remarcar i lamentar, recuperant aquella idea que deia a l’inici sobre tenir sempre un lloc on anar, què no pot ser que en l’últim plenari, l’informe de la regidoria, amb la situació actual que patim entorn el dret a l’habitatge, no hi hagi fet cap menció. S’ha convertit en un recital d’obres i actes institucionals i d’algun projecte que, per cert, se’ls hi dona molt bé viure de rendes amb projectes que no són seus. Tenim un exemple amb veïnes d’Avenir, però n’hi ha més. Molts més blocs al districte on les seves veïnes són expulsades per fons especuladors per fer-hi co-livings o pisos turístics.
No podem esperar al 2028. Els nostres barris no poden esperar. O ens posem les piles, o ben aviat no tindrem barris per defensar.
