Reportatge
Jesús Mestre
És ben conegut que una barberia o una perruqueria són semblants a un confessionari, un safareig o al divà d’un psicòleg: s’hi diuen coses que en altres llocs és més difícil que surtin. Per tant, un bon barber, a part de tenir les habilitats de l’ofici, ha de ser una persona de bon enraonar i, sobretot, discreta. Aquest final d’octubre ha tancat la barberia d’en Jesús Vázquez, al carrer de la Mare de Déu del Carmel, prop de República Argentina. En Jesús s’ha jubilat, a 82 anys, i tanca un negoci que ha donat servei al barri des de fa 46 anys.
Jesús Vázquez Camba és gallec, va néixer al poble de Saviñao, a la província de Lugo, el 1941. Els seus pares eren pagesos i estaven a càrrec d’una petita finca; van tenir cinc fills, tres nois i dues noies. En Jesús només va fer estudis primaris i de ben petit ajudava la família a les feines del camp. Amb 19 anys ho va tenir clar: “escapar de las labrinas”, i va decidir venir a Barcelona, a casa d’una cosina que vivia al barri de Gràcia, al carrer de Francisco Giner. La seva primera feina fou al sector tèxtil, a la fàbrica d’estampats de Bertrand Serra, on estava a càrrec de vuit corrons. Com que aquesta feina es feia a torns, va compaginar-la entrant com aprenent a una barberia del carrer Torrent de l’Olla, tocant al carrer de Còrsega, on va aprendre l’ofici de barber i perruquer. També va estar treballant uns anys a una perruqueria del carrer Girona, on feien “corte a navaja” i molts pentinats singulars per a una revista de modes.
Jesús no tenia vicis com el tabac o la beguda, però sí que era un entusiasta del ball i de les motos… i no li faltaven les noies. Però aviat, cap al 1965, va conèixer Rosa Camps Massana, veïna de Sant Cugat del Vallès, en una d’aquestes pistes de ball com ara el Saló Viena, La Paloma…, que Jesús freqüentava cada diumenge. Des d’aleshores, es va fer un fart d’anar de Barcelona a Sant Cugat amb la seva Ossa, tot i que el nuviatge no va ser llarg. Al cap de dos anys, van decidir casar-se i establir-se a Sant Cugat, a la casa que Rosa havia heretat dels pares. Aviat la família va créixer: primer van arribar l’Alberto, el 1972, i després la Lurdes, el 1975. Aquest any va ser especial per en Jesús: es va posar d’acord amb en Paco, un barber del Putxet, i es va decidir a agafar la barberia del carrer Mare de Déu del Carmel com a autònom. Des de llavors, ha portat la Barberia Vázquez, i cada dia ha vingut de Sant Cugat, amb el seu Simca 900.
La barberia Vázquez del Putxet
Els anys setanta, el Putxet era molt diferent del barri actual. Davant mateix del local, hi havia casetes unifamiliars, de planta i pis, que era el més corrent al barri, juntament amb algunes torres escampades arreu. Només hi havia alguns grans edificis en els carrers principals, com ara a Craywinckel, eix comercial del barri, a la República Argentina o al passeig de Sant Gervasi. A la cantonada amb República Argentina hi havia el Bar Gallo, i ben a prop un manyà. Així, des del seu local, en Jesús ha vist com anaven apareixent grans edificis de veïns i s’anava densificant un barri que, quaranta anys enrera, era molt més tranquil. I han desaparegut el manyà i el Gallo.
Entre els clients més antics, en Jesús recorda a Josep Sala i Ardiz, un col·leccionista d’art molt conegut que vivia en una gran torre allà ben a prop, al carrer Hurtado. En Jesús ens descriu el senyor Josep com una persona de molt bon tracte, de conversa agradable i que alguna vegada l’havia convidat a la seva torre, que estava plena d’obres d’art: pintures, ceràmica, escultures… arreu. En morir Sala i Ardiz, el fill va enderrocar la torre i va urbanitzar aquesta part del Putxet, entorn del carrer Hurtado. Només queden com a record els actuals jardins de Marià Manent, que havia sigut part de la finca d’en Sala. Les pintures, unes 190 segons diu Jesús, van anar a Montserrat i actualment són un llegat valuós del Museu del monestir.
També Albert Manent, veí del carrer Craywinckel, va ser un client usual. Escriptor, poeta i conseller de cultura de la Generalitat en governs de Jordi Pujol, Manent compartia amb Jesús la seva estima per Galícia. Especialment, les muralles de Lugo, que havia visitat un parell de vegades. Manent li va regalar i dedicar un llibre que el barber conserva amb molta estima.
Jesús Vázquez abaixa la persiana per la seva avançada edat. Fa uns anys va perdre la Rosa, però manté contactes freqüents amb els fills i els germans que viuen a Catalunya. Però també li agrada tornar a la seva terra d’origen, passejar pel poble, per Lugo, o pels paisatges impressionants de la Costa da Morte. El Putxet ha perdut el seu barber.
ADEU A LA BARBERIA DE JESÚZ VÁZQUEZ
