Ocells
Enric Capdevila
El cabusset (Tachybaptus ruficollis) és un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya, tot i que a les migracions s’incrementa en nombre, sobretot a l’hivern, quan arriben exemplars del nord. Ocupa zones de basses i aiguamolls litorals d’aigua dolça amb bona cobertura de canyís i boga, per això es pot observar a les desembocadures dels rius Besòs i Llobregat. És el més petit i el més comú dels ocells capbussadors, que formen la família dels podicipediformes, i que a Catalunya se’n poden veure fins a cinc, per ordre d’abundància: cabusset, cabussó emplomallat, cabussó collnegre, cabussó gris i cabussó orellut.
El cabusset és un ocell petit, fa uns 25-29 cm de llargada, té el cos rodanxó, el coll curt en forma de S i no té cua. El plomatge hivernal és de color marró fosc uniforme, però a l’estiu en temporada nupcial els mascles tenen el coll i la galta d’un color castany vermellós viu i els apareix una taca a la cara, entre l’ull i el bec, que contrasta amb el cap i el dors de color bru fosc. El bec és negre, curt i punxegut, amb la punta blanca. Els adults tenen l’iris de color vermell.
El cabusset no és gaire bon volador, li costa enlairar-se després de xipollejar per agafar carrera, i té un vol recte i ras poc elegant. Per altra banda, és un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l’aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d’insectes aquàtics i mol·luscs. És un ocell discret que s’amaga de seguida entre la vegetació i, si vol, pot treure a la superfície només el cap i el coll per no ser descobert, com si fos el periscopi d’un submarí.
Acostumen a fer dues niuades anuals, entre abril i juliol; els dos progenitors fan un niu flotant ocult i s’alternen la incubació i l’alimentació de la prole. Els pollets són nidífugs, neixen coberts de plomes i poden abandonar el niu, nedar i bussejar al cap de poc temps de sortir de l’ou. Llueixen un plomatge críptic a ratlles i al menor senyal d’alarma els pollastres pugen al dors dels seus pares, i romanen allí fins i tot mentre se submergeixen sota l’aigua.
Els capbussaires s’assemblen als ànecs perquè comparteixen hàbitat i costums, però genèticament no són propers i tenen diferències estructurals. En destaca la forma dels dits dels peus, el cabusset té uns lòbuls de pell al costat dels dits que l’ajuden a nedar i no una membrana interdigital com els anàtids (palmípedes). Un altre tret molt singular és el fet d’empassar-se plomes pròpies, cosa que s’interpreta com un ajut a la digestió o un filtratge d’espines dels peixos que ingereixen.
La dita: Ocell que es cria a l’aigua, a l’aigua piula.
