nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
És un dels carrers que uneixen més clarament Sant Gervasi amb Barcelona i ho fa oferint unes vistes espectaculars de la ciutat al seu pas per la falda del turó de Monterols. Aquest carrer el va dissenyar Ildefons Cerdà en el Pla d’Eixample de Barcelona, a mitjan segle XIX, però només el va preveure fins a la Travessera. L’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles va veure que amb la seva continuació hi havia l’oportunitat d’unir la zona de la Bonanova amb la del Galvany amb un gran vial, i el va allargar fins a empalmar amb el carrer de Garriga, a l’alçada del carrer d’Illes i Vidal, que ja existia i comptava amb edificis a tocar de la plaça de la Bonanova. Fer aquest carrer va suposar una important obra pública i molta despesa que en part la van pagar els mateixos propietaris de les terres, els més beneficiats per la urbanització. El projecte es va aprovar el 1884 i les obres van acabar el 1893. Aviat el nou carrer es va omplir de cases unifamiliars i alguns dels primers edificis de veïns del barri; el 1920 es va fer una nova alineació de la part del carrer de Garriga, que era més estreta i irregular que la resta de vial. Pel carrer Muntaner hi passaven els tramvies 23, 58 i 64, i posteriorment ha estat trajecte dels autobusos amb els mateixos números.
La dedicació del carrer és al cronista medieval Ramon Muntaner de Sesfàbregues, autor de la Crònica que narra els fets de la corona catalanoaragonesa de 1207 a 1328. Va ser suggerida per l’escriptor i historiador Víctor Balaguer, que va donar el nom als carrers verticals de l’Eixample, els de mar a muntanya, a personatges destacats de la història de Catalunya.
A la fotografia, vista del carrer muntaner els anys cinquanta amb els tramvies 23 i 58 que circulaven per aquesta important artèria de comunicació.
Fotografia del fons F.C.L.
