Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
És un carrer de caràcter residencial que comença al passeig de Sant Gervasi i acaba al carrer de Castanyer. Aquest vial es va urbanitzar en dues fases a finals del segle XIX. L’any 1889 Manuel de Craywinckel i Fernández demana permís per urbanitzar la part alta del carrer, fins a Moragas, i l’anomena Mercedes, el nom de la seva esposa, Mercedes Hurtado de Mendoza. La part baixa, entre Moragas i Castanyer, que eren terres de la marquesa de Moragas, les va urbanitzar el 1890 el mestre d’obres Jaume Brossa, que li va posar el nom de Folgueroles, poble on va néixer mossèn Cinto Verdaguer.
Pocs anys després, el doctor Salvador Andreu va comprar els solars de la vorera de llevant i hi va fer una gran torre com a residència i, a l’altre costat del jardí, un petit laboratori farmacèutic on fabricava les famoses pastilletes. El 1897, a part dels edificis d’Andreu, només hi havia una altra torre, a la cantonada de llevant amb el passeig. El negoci de les pastilles va anar molt bé i el doctor Andreu va construir un nou laboratori, molt més gran, i adquirí el solar de la part baixa del carrer, el va dividir en 14 parcel·les i va construir unes cases pels seus empleats, que tenien un pati a la part del carrer i un ampli jardí a la part posterior. Cap a l’any 1930, quan el nom del carrer s’ha unificat com a Folgueroles, tot el carrer estava urbanitzat, amb una part alta amb quatre grans torres, a més dels laboratoris Andreu, i a la part baixa amb cases entre mitgeres, als dos costats.
La fotografia, procedent d’una postal de finals dels anys quaranta —com testimonia que els blocs del Frare Negre ja estaven construïts a Balmes i al passatge Maluquer—, encara mostra aquesta peculiar distribució, que recorda a les colònies industrials o fàbriques de riu del segle XIX: a dalt, la casa de l’amo (Salvador Andreu), al mig els laboratoris i a baix les cases dels empleats. En les dècades posteriors, el carrer s’ha urbanitzat de nou i tan sols queden alguna mostra de les antigues cases a la vorera de ponent de la part baixa.
