Publicitatspot_img
spot_img

El carrer Folgueroles

Publicat el 19.6.2017 13:00 · Actualitzat el 17.5.2023 11:44

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

És un carrer de caràcter residencial que comença al passeig de Sant Gervasi i acaba al carrer de Castanyer. Aquest vial es va urbanitzar en dues fases a finals del segle XIX. L’any 1889 Manuel de Craywinckel i Fernández demana permís per urbanitzar la part alta del carrer, fins a Moragas, i l’anomena Mercedes, el nom de la seva esposa, Mercedes Hurtado de Mendoza. La part baixa, entre Moragas i Castanyer, que eren terres de la marquesa de Moragas, les va urbanitzar el 1890 el mestre d’obres Jaume Brossa, que li va posar el nom de Folgueroles, poble on va néixer mossèn Cinto Verdaguer.

Pocs anys després, el doctor Salvador Andreu va comprar els solars de la vorera de llevant i hi va fer una gran torre com a residència i, a l’altre costat del jardí, un petit laboratori farmacèutic on fabricava les famoses pastilletes. El 1897, a part dels edificis d’Andreu, només hi havia una altra torre, a la cantonada de llevant amb el passeig. El negoci de les pastilles va anar molt bé i el doctor Andreu va construir un nou laboratori, molt més gran, i adquirí el solar de la part baixa del carrer, el va dividir en 14 parcel·les i va construir unes cases pels seus empleats, que tenien un pati a la part del carrer i un ampli jardí a la part posterior. Cap a l’any 1930, quan el nom del carrer s’ha unificat com a Folgueroles, tot el carrer estava urbanitzat, amb una part alta amb quatre grans torres, a més dels laboratoris Andreu, i a la part baixa amb cases entre mitgeres, als dos costats.

Publicitat

La fotografia, procedent d’una postal de finals dels anys quaranta —com testimonia que els blocs del Frare Negre ja estaven construïts a Balmes i al passatge Maluquer—, encara mostra aquesta peculiar distribució, que recorda a les colònies industrials o fàbriques de riu del segle XIX: a dalt, la casa de l’amo (Salvador Andreu), al mig els laboratoris i a baix les cases dels empleats. En les dècades posteriors, el carrer s’ha urbanitzat de nou i tan sols queden alguna mostra de les antigues cases a la vorera de ponent de la part baixa.

Notícies relacionades

Sant Gervasi acull la setena edició del festival de cinema francòfon Ohlalà!

El certamen projecta 12 llargmetratges i una minisèrie a l'Institut Français de Barcelona entre el 19 i el 28 de novembre, amb una nova secció dedicada a la natura i el medi ambient

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada

L’Ajuntament millorarà el paviment de Via Augusta i República Argentina durant les vacances de Setmana Santa

Les actuacions es beneficiaran de la davallada de la mobilitat i tindran lloc durant els dos caps de setmana

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí