explorar el jardí
Alexandre Grimal
L’espai que actualment conforma el Turó de Monterols ostenta el privilegi d’haver-hi preservat, durant prop de 5.000 anys, les restes d’un enterrament d’època neolítica; podríem dir que aquest ha estat el primer veí del barri de Sant Gervasi.
Però amb independència d’aquests antecedents vivencials tant antics, l’inici d’aquest indret com a jardí cal situar-lo al 1833 quan la família Gil el compra, junt amb la casa ja edificada.
L’explotació d’aquesta finca eren productes de secà. Els Gil van complir una de les clàusules del contracte de compra: construir un pou dintre de la finca que va permetre portar l’aigua fins a la part més elevada del turó. L’aigua la feien caure per la paret d’una antiga pedrera al peu de la qual es va construir una bassa per recollir-la. Totes aquestes importants modificacions van fer que el turó es convertís, per primera vegada, en un espai de regadiu amb el que això va representar. Es van plantar espècies de jardí, algunes exòtiques com el xiprer de Monterrey, creant un nucli forestal que destacava en el barri i que el veïnat va començar a conèixer com el “turó dels Gil”. La bassa primigènia es va convertir en un llac on es van plantar espècies aquàtiques com els lotus, que van donar certa singularitat a la finca que, en algun moment, seria coneguda com Vil·la Lotus i que al passar dels anys – les primeres dècades del segle XX- es va veure cercada per carrers i cases. Aquell espai de verdor era vist i desitjat cada vegada més com d’interès públic, el que va determinar que, als anys quaranta, un dels hereus de la família Gil, arribés a l’acord amb l’Ajuntament de Barcelona de cedir part d’aquella finca. Des d’aleshores, el barri de Sant Gervasi disposa d’un valuós i singular “pati interior”, molt freqüentat i estimat per una part del veïnat, encara que un tant desconeguda la seva història.
El Jardí del Turó de Monterols no ha estat l’únic testimoni de la saga familiar dels Gil; van ser els creadors de la Sociedad Catalana para el alumbrado por Gas de Barcelona, molts dels fanals recorden encara aquells primers dissenys; part de la seva col·lecció d’obres d’art –entre les que cal destacar un Velázquez, algun Zurbarán, etc.- es poden contemplar en el Museu Nacional de Catalunya. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau –reconegut com a Patrimoni de la Humanitat- va rebre una important i decisiva aportació econòmica (uns 3 milions de pessetes) per a la seva construcció a principis del segle XX per Pau Gil.
Alexandre Grimal és arqueòleg, artista plàstic i usuari de El Jardí
