Publicitat

El jardí de can Gil

spot_img

Publicat el 1.5.2015 9:00

explorar el jardí

Fotografia de M. Josep Tort
Fotografia de M. Josep Tort

Alexandre Grimal

Publicitat

L’espai que actualment conforma el Turó de Monterols ostenta el privilegi d’haver-hi preservat, durant  prop de 5.000 anys, les restes d’un enterrament d’època neolítica; podríem dir que aquest ha estat el primer veí del barri de Sant Gervasi.

Publicitat

Però amb independència d’aquests antecedents vivencials tant antics, l’inici d’aquest indret com a jardí cal situar-lo al 1833 quan la família Gil el compra, junt amb la casa ja edificada.

Garrofer centenari. Fotografia de M. Josep Tort
Garrofer centenari. Fotografia de M. Josep Tort

L’explotació d’aquesta finca eren productes de secà.  Els Gil van complir una de les clàusules del contracte de compra: construir un pou dintre de la finca que va permetre portar l’aigua fins a la part més elevada del turó. L’aigua la feien caure per la paret d’una antiga pedrera al peu de la qual es va construir una bassa per recollir-la. Totes aquestes importants modificacions van fer que el turó es convertís, per primera vegada,  en un espai de regadiu amb el que això va representar. Es van plantar espècies de  jardí, algunes exòtiques com el xiprer de Monterrey, creant un nucli forestal que destacava en el barri i que el veïnat va començar a conèixer com el “turó dels Gil”. La bassa primigènia es va convertir en un llac on es van plantar espècies aquàtiques com els lotus, que van donar certa singularitat a la finca que, en algun moment, seria coneguda com Vil·la Lotus i que al passar dels anys – les primeres dècades del segle XX- es va veure cercada per carrers i cases. Aquell espai de verdor era  vist i desitjat cada vegada més com d’interès públic, el que va determinar que, als anys quaranta, un dels hereus de la família Gil, arribés a l’acord amb l’Ajuntament de Barcelona de cedir part d’aquella finca.  Des d’aleshores, el barri de Sant Gervasi  disposa d’un valuós i singular “pati interior”, molt freqüentat i estimat  per una part del veïnat, encara que un tant desconeguda la seva història.

El Jardí del Turó de Monterols no ha estat l’únic testimoni de la saga familiar dels Gil; van ser els creadors de la Sociedad Catalana para el alumbrado por Gas de Barcelona, molts dels fanals recorden encara aquells primers dissenys; part de la seva col·lecció d’obres d’art –entre les que cal destacar un Velázquez, algun Zurbarán, etc.- es poden contemplar en el Museu Nacional de Catalunya. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau –reconegut com a Patrimoni de la Humanitat- va rebre una important i decisiva aportació econòmica (uns 3 milions de pessetes) per a la seva construcció a principis del segle XX per Pau Gil.

Alexandre Grimal és arqueòleg, artista plàstic i usuari de El Jardí

 

Plànol 1931

Notícies relacionades

100 anys d’una catàstrofe ferroviària del Tren de Sarrià

El 9 d'abril de 1925 van morir 26 persones i va haver-hi 87 ferits greus: tot i la catàstrofe, es va elogiar l’ajuda dels veïns de Sarrià i dels metges del dispensari

El Jardí publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

Un passatge molt particular al carrer Plantada a la part alta de Sarrià

En el número 16 de la via, albirem des de la reixa del carrer un insòlit passatge particular en pendent, que dona accés a algunes torres residencials

El Jardí 93, març 2023

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2023/04/El_Jardi_93_marc23.pdf
spot_img

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura, llengua i tradició. On els carrers, les...

Les recomanacions dels polítics de Sarrià-Sant Gervasi per Sant Jordi

Cultura El Jardí Arriba un dels dies més bonics de l'any pels catalans i les catalanes, Sant Jordi. A El Jardí hem fet un recull de...

Una breu, però completa història dels caputxins a Catalunya

"Quatre segles de vida caputxina", el nou llibre de Fra Valentí Serra que explica des de l’arribada dels primers framenors caputxins a Catalunya fins a la publicació de les constitucions el 1968, arran del Concili Vaticà II

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí