Cultura (Contingut promocionat)
Meritxell Tena i Pau Requena
Tot i que la seva activitat recent ha estat marcada per la incertesa, les cancel·lacions i els intents per reinventar-se, el Palau de la Música Catalana i l’Auditori de Barcelona no han volgut renunciar a recuperar la normalitat per unes hores i mantenen el tradicional concert els dies 1 i 2 de gener, al Palau, i el dia 3, a L’Auditori.
El Palau aposta al primer i segon dia de l’any pels valsos i polques de la família Strauss. L’Orquestra Simfònica del Vallès, amb Andrés Salado al capdavant, oferirà un programa farcit de les escumejants notes de la Tik-Tak Polka, El vals de l’emperador i l’inevitable Al bell Danubi Blau. Un deliciós plaer culpable carregat d’optimisme i lleugeresa que es veurà complementat amb la frivolitat de les operetes de Von Suppé i obres de Dvorák i Giuseppe Verdi. El mestre, tot i ser conscient que aquestes dates reclamen un to festiu i optimista, ha concebut la vetllada sense perdre de vista l’actualitat i ha decidit partir de la intensitat de La forza del destino per acabar amb la jovialitat de la família Strauss.
Seguint la línia vienesa, els dies 4 i 5 de gener s’oferiran dos concerts d’Any Nou amb la formació madrilenya Orquesta Clásica Santa Cecília que repetirà part del repertori ofert per l’OSV els dies anteriors i hi afegirà danses de Lumbye.
El dia 6 a dos quarts de vuit del vespre serà el torn del particular El Trencanous de l’OSV. La formació, sota la batuta de Rubén Gimeno, comptarà amb la narració argumental de Jordi Brau que donarà sentit i traslladarà la història darrere aquest ballet amb una selecció de peces d’aquesta suite.
Per la seva banda, L’Auditori presenta el dia tres de gener un projecte eminentment familiar. Els protagonistes seran la Banda Municipal de Barcelona, sota la batuta de José Rafael Pascual-Vilaplana, amb la col·laboració de la companyia de titelles Per Poc. Es tracta de música de Txaikovski i Xostakóvitx, a més d’una peça especialment escrita per a l’ocasió per Franco Cesarini, artista resident de la sala i a qui el mestre qualifica de “versàtil i eclèctic”, sobre El gat amb botes. Com comenta el mestre Pascual-Vilaplana, es tracta de “barrejar públics”, combinant repertori conegut i menys famós per tal que diferents generacions de la mateixa família puguin gaudir del concert juntes i, si és possible, crear noves aficions.
Sota el precepte que la banda “no és una orquestra menor”, també s’oferiran peces de Txaikovski i Xostakóvitx.
