Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Cultura
Carme Rocamora i Seguí
El Teatre de Sarrià afronta un dels moments més complicats de la seva història recent, després de 130 anys aixecant el teló i oferint cultura a la vila. La gestió de les últimes temporades, sota la presidència de Joaquim Campanyà, ha deixat el teatre a la corda fluixa, amb greus problemes econòmics i moltes factures pendents de pagament.
Ara, la nova junta directiva que treballa per resoldre la situació fa una crida a la col·laboració de tots els socis, sòcies i simpatitzants, així com de qualsevol persona que pugui oferir suport jurídic, financer o de qualsevol altre tipus. “Estem convençuts que, amb la implicació de tots, podrem superar aquesta situació i continuar treballant pel futur”, apunten.
Però què ha passat exactament? Joaquim Campanyà va assumir la presidència l’any 2023, després de la mort sobtada del vicepresident i ànima de l’Associació Centre Cultural Sant Vicenç (el Centre i Teatre de Sarrià), Ricard Julià. Campanyà ho va fer amb l’ambició de projectar el Teatre de Sarrià com un referent cultural a Barcelona, proposant obres de gran format, amb una programació “seriosa” -en les seves paraules- i espectacles creats ad hoc per al Teatre, i sense donar tant de pes al teatre amateur o als tallers que havien caracteritzat l’essència de la sala fins aleshores.
“Sense menysprear ningú, tenim clar que no farem improshows ni espectacles sense filtre: volem qualitat i una programació coherent amb aquest nivell”, deia Campanyà en una entrevista a El Jardí el setembre del 2025. Però aquesta aposta ambiciosa no ha funcionat. Malgrat programar grans formats com la Tosca de Puccini —després d’haver passat pel Liceu— o estrenar una obra de La Perla 29 creada expressament per al teatre sarrianenc, les butaques buides han estat una constant. Una situació que ha colpejat de ple la liquiditat del Teatre.
Fins al juny del 2026, el Teatre estava gestionat únicament per un comitè executiu encapçalat per Campanyà. Aleshores es va obrir el procés electoral que corresponia per estatuts. No s’hi va presentar cap candidatura i Campanyà va resultar elegit novament. Paral·lelament, es va decidir crear una junta directiva que representés els socis i les diferents seccions del Teatre, amb l’objectiu que aquesta establís un contacte permanent amb el comitè executiu i participés en el dia a dia de la gestió. Aquesta junta està formada per persones que fa anys que estan implicades amb el Teatre, que representen l’essència de com s’havia gestionat en el passat, i no són “de l’equip” de Campanyà.
Un cop va començar a caminar fa un mes, la junta va proposar, d’entrada, algunes mesures que considerava de mínims: informar al web, per transparència, del canvi d’estatuts que incorporaven la presència de la junta; garantir la presència del teatre amateur en la presa de decisions, i crear un grup de WhatsApp entre el comitè i la junta per facilitar la gestió quotidiana.
La dimissió de Campanyà
Poc després, però, Campanyà va presentar sobtadament la seva dimissió, el 8 de juny, així com també la vicepresidenta, Pilar Valls i Colom; i la vocal Rosa Bassedas. Ho van fer assegurant que les propostes de la junta eren “incompatibles” amb les línies d’actuació del comitè executiu i argumentant que aquest òrgan no disposava de la “confiança” ni del “suport necessari” per dur a terme el seu programa. Més enllà d’aquestes argumentacions, la junta sospita que la dimissió està relacionada amb els complicats reptes econòmics que afronta el Teatre després de la seva gestió.
Des d’aleshores, la junta directiva treballa a contrarellotge per solucionar aquesta situació complicada i lamenta la manca d’un “traspàs acurat de responsabilitats” per part de l’equip de Campanyà. Per disposar d’uns referents clars, la junta directiva ha nomenat provisionalment i amb caràcter d’urgència una junta gestora formada per quatre dels seus membres.
“En el procés de revisió de la documentació i de l’estat econòmic de l’entitat, ens hem trobat amb moltes factures pendents de pagament d’un import molt elevat. En aquests moments, la tresoreria no disposa de prou liquiditat per poder assumir aquests compromisos econòmics”, expliquen en un comunicat adreçat als socis al qual ha tingut accés El Jardí.
Davant d’aquesta situació, la junta busca solucions per regularitzar els comptes, un procés que assegura que intentarà dur a terme amb la “màxima responsabilitat, transparència i rigor”. “Som conscients que aquesta situació pot generar preocupació, però volem transmetre un missatge de confiança: estem fent totes les gestions necessàries per reconduir-la i preservar la continuïtat del Centre i Teatre de Sarrià”, afegeixen.
Campanyà reivindica el seu projecte
Davant de tot això, Campanyà, en conversa amb El Jardí, assegura que durant aquests anys han rebut “felicitacions” de la gent i la “crítica rigurosa dels de dintre”, en referència precisament a persones de l’entorn de la junta directiva. Reivindica que s’ha fet una bona programació, que han passat 18.000 espectadors pel Teatre, i que el projecte que ell defensava, el de ser un teatre de referència a tot Barcelona, requeria “10 anys”.
“Volen un teatre de barri, per a la gent de dintre, per a la gent del barri. Un ostracisme completament oposat al que nosaltres proposem. Volen també un bar de bocates i botellots”, apunta l’expresident sobre els seus opositors dintre del Teatre. Sobre els deutes econòmics, hi treu ferro, i assegura que hi ha maneres de finançar el teatre, demanant crèdits.
El Teatre obrirà les portes a l’octubre?
Davant d’aquesta situació complexa, la pregunta és clara: hi haurà programació a l’octubre? El centre obrirà les portes, però ho farà amb la “màxima contenció”, segons expliquen representants de la junta. És a dir que, l’activitat es mantindrà, però es reduirà el nombre d’espectacles.
Quan van assumir el traspàs de la gestió, els membres de la junta van comprovar que hi havia 60 espectacles programats, que sumaven un total de 120 actuacions. D’aquestes, 19 ja tenen el contracte signat. Les actuacions que no tinguin un contracte signat s’aniran cancel·lant en cas que no se’n pugui assegurar el benefici per al Teatre, per una qüestió de supervivència. Així mateix, s’informarà les companyies de la situació perquè, si ho consideren oportú, puguin cancel·lar de mutu acord els contractes ja formalitzats. “No deixarem de fer res, però no ens podem permetre el luxe d’arribar a coses que no podrem assumir”, asseguren. L’objectiu és eixugar el deute i garantir així que el Teatre no hagi de tancar.
Pel que fa al futur de la gestió, ara mateix tots els esforços estan centrats a resoldre la situació econòmica. Ara bé, algunes persones ja s’han postulat per formar part d’un nou comitè executiu, però la decisió final quedarà en mans dels socis.
En una Barcelona que constantment pateix tristos titulars sobre sales culturals que tanquen, salvar el Teatre de Sarrià és una necessitat.
