Publicitat

Els premis nobel de ciències experimentals

El Nobel de Medicina permet entendre com les cèl·lules del nostre organisme s'adapten a l'absència d'oxigen

spot_img

Publicat el 10.12.2019 6:28

Ciència

Neus Mestre i Marc Talló

Com és habitual en aquesta època de l’any, en els últims dies s’han donat a conèixer els guanyadors dels premis Nobel de ciències experimentals d’enguany. Respecte al de Física, Peebles, Mayor i Queloz han estat premiats per contribuir a entendre com ha evolucionat el planeta Terra i el cosmos, mentre que el Nobel de Química se l’han endut Goodenough, Whittingham i Yoshino per idear el funcionament bàsic dels bacteris recarregables de liti, tan usades en el nostre dia a dia (per exemple la del mòbil). 

Publicitat

Nosaltres us explicarem detalladament el Nobel de Fisiologia o Medicina que s’han endut William Kaelin, Sir Peter Ratcliffe i Gregg Semenza, que, gràcies a la seva recerca, conjuntament amb altra gent no premiada, ens ha permès entendre com les cèl·lules del nostre organisme s’adapten a l’absència d’oxigen.

Publicitat

Com bé sabreu, necessitem oxigen per viure, o dit d’una altra manera, si no hi hagués oxigen al planeta Terra, moriríem. Ara bé, hi ha situacions intermèdies en què estem exposats a menys oxigen, com seria estar en una muntanya a molt alta altitud; o en què algunes cèl·lules del nostre cos es troben mancades d’oxigen accidentalment, com passa quan tenim un ictus, un atac de de cor, hipertensió pulmonar o altres patologies. En aquests casos és molt important que les cèl·lules tinguin un bons sensors que els diguin: “Alerta, cada vegada hi ha menys oxigen!”, així com mecanismes de resposta per fer-hi front. Si la falta d’oxigen és transitòria o limitada, aquests mecanismes seran suficients per permetre la supervivència de les cèl·lules, mentre que si és prolongada, les cèl·lules acabaran morint.

Aquests tres científics van estudiar com les cèl·lules sensen la falta d’oxigen o hipòxia i com hi responen. Semenza va determinar que hi ha un factor que va anomenar com factor induïble d’hipòxia o HIF que s’encarrega de remodelar l’activitat cel·lular, és a dir, de respondre quan hi ha poc oxigen. Més tard, Ratcliffe i Kaelin van determinar com les cèl·lules sensen si hi ha o no oxigen a l’aire, i li ho fan saber a HIF. Ben aviat van veure que HIF és un factor que s’està sintetitzant tota l’estona a la cèl·lula, però que quan hi ha oxigen a l’ambient és degradat (ja que incorpora un àtom d’oxigen i així queda marcat per degradar-se). Per contra, si baixa l’oxigen ambiental HIF, ja no podrà ser degradat i activarà la resposta per sobreviure a la falta d’aquest element. 

Aquest mecanisme que van descriure també és important en el càncer, encara que resulta perjudicial, ja que quan les cèl·lules tumorals creixen en forma d’esfera ràpidament, deixen sense oxigen a les cèl·lules que es troben al centre de l’esfera, i si no fos per HIF, moririen. Per això s’han desenvolupat inhibidors de HIF per frenar el creixement tumoral.

 

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

spot_img

El veïnat de Vallvidrera consensua una proposta polifacètica per la Buenos Aires

Després d'un procés participatiu, el projecte que plantegen els veïns a l'Ajuntament implica combinar allotjament per joves i grans amb un espai esportiu i un centre que permeti l'estada diürna de la gent gran

El veïnat del Tibidabo fa un pas més per a la recuperació del Tramvia Blau: “Tenim gairebé 3.000 firmes”

L'Associació de Veïns de l'Avinguda Tibidabo critica la falta de transparència política i reclama que torni l'emblemàtic vincle i consolidar l'avinguda com un espai "funcional, cuidat i autèntic"

El teixit social i cultural de Sarrià es mobilitza per Can Raventós

Amb una cercavila festiva, el veïnat insisteix a l'Ajuntament que ha d'aconseguir la permuta total perquè la finca esdevingui un refugi climàtic i casa de cultura popular

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]