Bellesguard
Esteban Galindo
Sota aquest títol tan suggerent, encetem una sèrie d’articles on donarem a conèixer alguns llocs no molt coneguts de la casa Bellesguard. En aquesta ocasió parlem de la fresquera/rebost.
Si accedim a la torre des de la porta de la façana SO, la que mira al mar, passem a la sala coneguda com “les cavallerisses”, una sala hipòstila amb unes columnes de caire oriental. En una de les cantonades, de manera discreta i quasi amagada, trobem una petita porta de fusta, de metre i mig d’alçada per vuitanta d’amplada, per on s’accedeix, o millor dit, per on es descendeix a la fresquera.
La baixada comença per un passadís amb volta de mig punt, de quinze metres de llargària, excavat al terreny argilós ple d’arrels al sostre. El passadís no és en línia recta, sinó que després d’una primera part amb esgraons fets de totxo massís, descansa en un petit replà on troben a banda i banda unes fornícules o nínxols. A partir d’aquesta part, es continua fent un gir de 45 graus a l’esquerra, on el terra es pla i descendent per acabar en la petita sala circular. Segurament aquest gir es feia amb la intenció d’evitar que la llum i el corrent d’aire pogués arribar a la sala.
Quan arribem a la sala ens trobem en una cel·la de planta circular de 185 cm de diàmetre per 180 cm d’alçada amb el sostre de volta, amb un banc corregut que bordeja tot l’espai circular tallat en l’argila.
Al baixar més de set metres sota el nivell del terra, dona la sensació d’haver-nos endinsat en un hipogeu, una excavació subterrània amb un passadís que servien de tomba a l’antic Egipte. No és el cas, però tampoc estava clara la seva funció. La construcció d’aquest espai es va fer amb posterioritat a la casa i, per tant, al primer quart del segle XX. Per tractar-se d’un espai soterrat, en un primer moment es va pensar que es tractaria d’un refugi de la Guerra Civil, però ho vam descartar ja que hi faltava una entrada d’aire exterior, així com la seva ubicació sota la casa, lloc poc recomanable en cas d’enderroc de la mateixa.
Per tractar-se d’un lloc amb una humitat i temperatura estable, més fresca que l’exterior, especialment a l’estiu, la seva funció més plausible és que es tractava d’una fresquera, és a dir, una nevera per conservar els aliments dins de les cases quan encara no havien arribat les primeres neveres de gel i molt freqüent en les masies catalanes en època moderna (segles XVI-XVIII).
A més, en un moment posterior, es va il·luminar la fresquera i encara resta allà la instal·lació elèctrica que data de mitjans del XX. Es tracta, doncs, d’un element domèstic curiós i ben conservat que, per motius dels avenços tecnològics va quedar en desús, però que ens recorda com havien de solucionar aspectes tan importants com era la conservació dels aliments de manera natural fa només un segle.
