Opinió
Marta Trius
En els últims dies o millor dit, setmanes, he rebut per diferents vies (premsa, amistats, xarxes socials…) missatges que clamen optimisme pels quatre costats i que no puc deixar de banda. I és que acabat d’aterrar l’esperançador 2021, és vital ser positius.
El primer d’aquests imputs positius que em va arribar va ser un vídeo de l’escriptor i economista Fernando Trías de Bes titulat Feliç Economia i Pròsper 2021 que mostra i demostra que les coses (i es refereix sobretot a l’economia) estan malament, però no tan malament com les pinten. El vídeo comença explicant una cosa que està més que demostrada: les males notícies venen i atreuen molt més l’atenció que les bones notícies. A partir d’aquesta premissa Trías de Bes exposa amb rigoroses dades l’estat actual de l’economia a Espanya i la manera en què els mitjans de comunicació utilitzen aquestes dades per a aconseguir ser els més llegits, jugant amb tots nosaltres per a fomentar el catastrofisme i dirigir la nostra atenció cap als seus titulars.
En aquest ordre de coses, recentment parlo amb uns amics que es dediquen al món de la comunicació i tots estem d’acord en què no ens hem de deixar portar pels titulars, que és necessari contrastar les notícies i, el que és més important, que hem de posar-les en context. Un clar exemple és la notícia de l’incendi de la fàbrica més gran de vacunes del món esdevingut recentment a l’Índia en la qual van morir cinc persones, els titulars eren tremendistes no només per les morts dels treballadors, sinó per les conseqüències que suposadament tindrà aquest incendi en la fabricació de l’esperançadora vacuna per combatre la covid-19. Si bé és cert que el fet que hi hagi cinc morts és negatiu, és important prendre perspectiva. Els meus amics i jo vam fer un exercici molt recomanable que consisteix a llegir les notícies i fer senzilles estadístiques relativitzant i contrastant les dades. Fent això nosaltres ens vam reafirmar en l’ardent necessitat (i més en el moment històric que estem vivint) de comprovar i contextualitzar qualsevol informació que ens arribi.
Casualitat o no, l’endemà d’aquesta reflexió apareixen a La Vanguardia dos escrits que atreuen la meva atenció. El primer, un article d’opinió de Quim Monzó titulat La bona voluntat en el qual fa referència als portals d’Internet que només donen bones notícies com per exemple Explica’m una cosa bona, Positive news etc… ressaltant com de complicat ho tenen per a guanyar seguidors. La segona referència la trobo a la ‘Contra’, una entrevista a l’economista Tim Hartford en la qual ens dóna una lliçó de sensatesa per a llegir estadístiques i titulars de la qual em quedo amb aquests consells: no cal deixar de llegir les estadístiques o els titulars, sinó aprendre a interpretar-los, verificant les fonts d’on provenen i comprovant les dades agregades.
Com a periodista em remou per dins veure la manipulació per part dels mitjans de comunicación a la qual estem sotmesos des de fa anys, i sobretot ara que estem enmig d’una crisi sanitària que ens fa estar especialment pendents de xifres i informacions.
Per tot això i perquè crec que sempre hi ha llum al final del túnel, avui més que mai és imprescindible ser prou intel·ligent per a rebre les notícies amb fredor, contrastar-les i relativitzar-les. Quedem-nos amb el positiu i si no ho veiem escrit, llegim entre línies i busquem-ho, perquè no sols estan en joc les nostres emocions i benestar personal, sinó sobretot nostra ja afectada salut mental.
