Two things can be true, la primera exposició individual de l’artista indonèsia Salvita De Corte a Escat Gallery Sarrià

Escat Gallery presenta per primera vegada una exposició individual de l’artista indonèsia Salvita de Corte (Bali, Indonèsia, 1990). L’exposició, titulada Two things can be true, s’inaugurarà a l’espai d’Escat Gallery Sarrià el 28 de maig i es podrà visitar fins al 29 d’agost de 2026. 

Nascuda en un entorn creatiu, de Corte va créixer envoltada de la pintura com una presència quotidiana més que com una disciplina externa. Tots dos progenitors eren artistes, i l’estudi no era només un espai de treball, sinó també un entorn compartit. En aquest ambient, la pintura es va experimentar per primera vegada com una cosa íntima i contínua. La mort del seu pare va marcar una ruptura decisiva en aquesta continuïtat. Després de la seva mort, de Corte va heretar el seu estudi juntament amb els pinzells i els llenços en blanc; va ser llavors quan la seva pròpia pràctica va començar a prendre forma. La pintura va sorgir no com una decisió planificada, sinó com un acte de resposta. 

A Two things can be true, l’artista indonèsia continua explorant la naturalesa inestable de la presència: com alguna cosa pot sentir-se alhora propera i distant, sostinguda i dissolent-se al mateix temps. Les figures apareixen i es desdibuixen sobre la superfície del llenç de cotó cru amb acrílic i pigments naturals, mantenint una superfície que roman deliberadament porosa. Es permet que la pintura s’infiltri, taqui i es dipositi gradualment, produint imatges que semblen emergir en lloc de ser construïdes. Aquest procés reflecteix una comprensió més àmplia de l’experiència com una cosa que s’acumula en capes, mai del tot resolta, però constantment reconfigurada amb el temps. 

A través de les obres, la identitat es desplega de forma relacional i les figures apareixen entrellaçades o subtilment duplicades, sorgides d’experiències viscudes. En moure’s entre formes individuals i dobles, les pintures suggereixen tant l’aïllament com la presència de múltiples jo, personals i heretats, continguts dins d’un mateix cos. Cada imatge conté un estat en transició, definit a través de la connexió i la redefinició contínua. El que resta és una presència que es resisteix a establir-se.