Publicitat

Germinal: “El capitalisme és un model masculí i piramidal; les cooperatives un model femení i rodó”

40 socis gaudeixen setmanalment de productes ecològics i de proximitat, coneixent la seva procedència i com treballen els seus proveïdors.

Publicat el 23.12.2019 6:30

Economies Alternatives

Carme Rocamora

L’any 1993 naixia al barri de Sants la cooperativa Germinal, i l’any 2005 es traslladava al Farró, al carrer Sant Hermenegild. Cada dia més sentim parlar dels models cooperatius, però llavors no eren tan famosos. Per què cooperativa? Li ho pregunto a un dels seus fundadors, veí del Farró, Jordi Martí, i respon: “Perquè el capitalisme és un model piramidal, masculí, i en canvi les cooperatives són un model femení, rodó, on tots els elements que hi ha tenen les mateixes possibilitats i capacitats d’interactuar. En els sistemes piramidals, en canvi, el que diu el de dalt es va traslladant al de baix, i nosaltres volem un model on hi hagi interrelació entre tots”. Així descriu la cooperativa de consumidors on els 40 socis gaudeixen setmanalment de productes ecològics i de proximitat, coneixent la seva procedència i com treballen els seus proveïdors.

Què és Germinal?

Publicitat

És un projecte real d’economia real. No és una entelèquia, ni un teoria. És un exercici d’autogestió del consum amb un sèrie de criteris per incidir socialment en una altra forma de relacions a nivell personal, social, econòmic, de cura del medi ambient, de desenvolupament del territori i de l’espai agrari, i també és un acte de sobirania.

“Les cooperatives són un model femení, rodó, on tots els elements que hi ha tenen les mateixes possibilitats i capacitats d’interactuar”

Per què el nom?

És un nom amb ressonàncies revolucionàries, perquè precisament Germinal el que pretén és fer una transformació d’una realitat que s’ha de canviar i més en els moments que vivim. Entenem que iniciatives com Germinal, quan hi ha una crisi sistèmica com la d’ara, en apostar per un consum de proximitat, responsable i conscient, pal·lien els efectes d’aquesta crisi. Des d’una visió que no té res a veure amb la que el capitalisme ens vol donar (necessita individus aïllats per vendre el que calgui), nosaltres apostem per un projecte col·lectiu.

Hi ha treballadors?

No. Tot és voluntariat. La gràcia de Germinal és que fer-se soci no significa només consumir, sinó també implicar-te. Funcionem amb Comissions de treballs, i tots els socis formen part d’una: compres, administració, relacions externes i internes, informàtica i infraestructures.

No us heu plantejat mai obrir una botiga?

Hi ha altres cooperatives que tenen aquesta doble condició: els socis tenen un preu una mica més baix pel producte i participen en el funcionament, però tenen persones alliberades i una botiga oberta. És un model que a nosaltres ens sembla que va en detriment de la implicació i participació dels socis, perquè si algú alliberat pren les decisions de compra i et fa la feina, d’alguna manera et desvincula del projecte.

Magatzem de Germinal ©Carme Rocamora

Per què algú s’hauria de voler implicar amb vosaltres?

Si compres en una botiga, t’has de creure el que et diu el venedor. Nosaltres ens hem unit per autogestionar el consum, per decidir col·lectivament i no ser consumidors aïllats sense poder d’influència, i perque volem conèixer els proveïdors, eliminar els intermediaris, saber qui t’està alimentant i amb quins criteris ho està fent.

Els productes ecològics es veuen com ‘cars’…

No són cars, és que el producte convencional és artificialment barat perquè externalitza els costos ambientals, socials i energètics. Pots menjar-te una poma conreada ecològicament a Xile, que ve amb avió.

Què té això d’ecològic?

Res. Potser és més barat, però perquè les condicions de treball de la gent que va a collir allà són d’esclavatge. A nosaltres ens interessa molt que el pagès es guanyi la vida dignament, i paguem el preu que considerem just perquè el productor es guanyi la vida. Ser de Germinal, a banda de compartir els valors que defensa la cooperativa, implica fer una única aportació de 30 euros al capital social, i abonar una quota mensual de 5 euros. A més es carrega un 20% al preu dels productes. Aquests diners serveixen per finançar les despeses, principalment el preu del lloguer del local. Dimecres i dijous són els dies de recollir cistelles. Prèviament, els socis han fet la comanda per internet de tots aquells productes que volen per la setmana, i un grup de socis, de manera rotativa, ha preparat les de cadascú.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una coberta verda al dipòsit del Rei Martí i els jardins d’Oriol Martorell: nous espais verds a Sarrià-Sant Gervasi

L'Ajuntament desencalla l'inici de les obres d'aquests projectes, que veuran la llum entre 2027 i 2028

Una trentena d’entitats, entre elles Defensem Can Raventós, s’uneixen per protegir els espais verds de Barcelona

Neix la Coordinadora en Defensa del Patrimoni Verd per ampliar i millorar les zones verdes urbanes i el parc de Collserola

La resistència a l’adversitat o de com els problemes (barcelonins) han estat sempre els mateixos

Sonata d’una dama, la primera novel·la de Maria Àngels Viladot, ens presenta la història real d’una família barcelonina d’ara fa un segle. En llegir-la és impossible no demanar-se si, malgrat la llunyania temporal, no ens parla de la Barcelona actual

Més de 10 associacions de Collserola reclamen a l’Ajuntament una rebaixa en les restriccions per la pesta porcina

Els veïns exigeixen que no es restringeixi la mobilitat, i demanen a l'administració una millora del servei de neteja per fer front al brot
spot_img

Una coberta verda al dipòsit del Rei Martí i els jardins d’Oriol Martorell: nous espais verds a Sarrià-Sant Gervasi

L'Ajuntament desencalla l'inici de les obres d'aquests projectes, que veuran la llum entre 2027 i 2028

Una trentena d’entitats, entre elles Defensem Can Raventós, s’uneixen per protegir els espais verds de Barcelona

Neix la Coordinadora en Defensa del Patrimoni Verd per ampliar i millorar les zones verdes urbanes i el parc de Collserola

La resistència a l’adversitat o de com els problemes (barcelonins) han estat sempre els mateixos

Sonata d’una dama, la primera novel·la de Maria Àngels Viladot, ens presenta la història real d’una família barcelonina d’ara fa un segle. En llegir-la és impossible no demanar-se si, malgrat la llunyania temporal, no ens parla de la Barcelona actual

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí