13.4 C
Sant Gervasi
| Dissabte 26 de setembre de 2020 |

Graupera: “Els CDRs del barri van ser una explosió de compromís i generositat”

El Jardí entrevista Jordi Graupera (Barcelona És Capital), alcaldable a les eleccions municipals per Barcelona del 26-M

Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

Política

Carme Rocamora

DIGUI’M…

Un carrer: Vergós

Publicitat

Una plaça: Kennedy

Un parc: Eina

Un barri: Vallvidrera

Un personatge il·lustre: Josep Clarà

Jordi Graupera vindria a ser l’excepció del candidat polític masculí, que no acostuma a mostrar la seva faceta paternal. En totes les ocasions que ens hem trobat amb ell, l’hem vist o bé acompanyat per les seves filles, o bé amb una grip “d’escola bressol”. Les mencions cap a elles també son constants. De fet, quan li preguntem a què li té por, respon que pateix perquè a les seves filles els pugui passar alguna cosa dolenta, i quan li diem quina és l’última cosa que ha comprat, ens diu que un gelat a la seva filla, fet del qual hem estat còmplices al veure-la entrar amb taques roses d’un gelat de maduixa sobre la pell.

Encapçala la candidatura de primàries a Barcelona, que es presenta amb el nom de ‘Barcelona És Capital’. Va passar uns anys de la seva vida a Sarrià, a casa l’avi, quan els seus pares “es van arruïnar” i en aquella època va ser monitor d’esplai de fills de porters d’escala, “fet que em va donar accés a viure un barri que es troba lluny del tòpic de Sarrià”.

Quin és el seu principal rival?

Manuel Valls, per la seva idea de construcció per Barcelona.

Quina opinió li mereix el districte?

La meva experiència de jove ve molt mediada pel que fet que jo dirigia un esplai d’infants. Com que a Sarrià-Sant Gervasi la majoria de nens marxen fora de cap de setmana, els que es quedaven a l’esplai eren els nens de les famílies invisibles del districte, fills dels porters d’escala o dels serveis del barri. Això em va donar accés a viure un barri que es troba lluny del tòpic de Sarrià. Ara, quan he tornat dels Estats Units he vist el barri que no havia vist de petit: un barri on molta gent vesteix uniformada, on la presència de la casta dirigent espanyola és molt forta, amb teixit associatiu i comercial, molt tradicional, molt catalanoparlant, i també amb un compromís polític molt fort. El desenvolupament dels CDR’s del barri va ser una explosió espectacular de compromís polític i generositat. Tothom es posava al servei de la causa i aquestes xarxes continuen vives a dia d’avui. De fet, part de la nostra candidatura sorgeix de coneixences al voltant de l’1 d’octubre.

“Els veïns no estan demanant convertir Sarrià-Sant Gervasi en un diamant que es vegi des del satèl·lit, sinó coses bàsiques que són el deure de la ciutat a complir”

Per què creu que aquest és el districte on menys inverteix l’Ajuntament?

La raó per la qual les inversions aquí són inferiors que en altres districtes no és perquè tingui rendes altes, sinó perquè es tracta del barri que rarament ha votat l’opció que ha governat a l’Ajuntament de Barcelona. Si en el seu dia s’hagués votat al partit socialista o Ada Colau hagués guanyat de manera aclaparadora, les inversions serien constants. En aquest sentit, trobo admirable que els veïns de Sarrià-Sant Gervasi no hagin cedit mai a aquest xantatge i hagin continuat votant allò que creien que havien de votar.

©Elena Bulet

Caldria, doncs, revertir-ho?

Si parlem de necessitats bàsiques, és igual de quin districte estem parlant. Aquí l’estat de les voreres o els forats dels arbres són dels més degradats de la ciutat. La biblioteca de Sarrià, per exemple, és una reivindicació històrica que semblava que es tirava endavant i continua igual. També la biblioteca Clarà, una de les més boniques de la ciutat, té unes hores d’obertura que no permeten convertir l’espai de trobada en un espai real del barri. Inversions, sí. Però que comencin amb un diàleg obert amb els veïns del barri que saben perfectament què necessiten i no estan demanant convertir Sarrià-Sant Gervasi en un diamant que es vegi des del satèl·lit, sinó coses bàsiques que són el deure de la ciutat a complir.

“Els rics de Barcelona han de poder defensar un sentit del gust en l’esfera pública”

Llavors només cal invertir en necessitats bàsiques?

No crec que cap veí del districte no entengui que un inversió en un barri amb dificultats econòmiques és prioritària davant una inversió en un barri amb poder adquisitiu. Dit això, crec que els veïns de Sarrià i Sant Gervasi també han d’assumir el seu rol de lideratge en la ciutat. En totes les ciutats del món que van bé, les elits econòmiques s’han de fer càrrec del lideratge polític, ideològic i cultural. Els rics de Barcelona han de poder defensar un sentit del gust en l’esfera pública i això fa molts anys que no passa. És una reflexió que ha de fer el veí de Sarrià-Sant Gervasi perquè Barcelona els necessita.

Creu que s’haurien de donar més competències als districtes, descentralitzant Barcelona?

Els consellers de barri, presidents, regidors i tècnics de districte són gent que estan a la primera frontera i coneixen bé les necessitats del barris, i en canvi, malauradament, tenen una disposició pressupostària minsa que sempre pot ser revertida per la casa gran. Un exemple del que funcionava bé quan ho gestionaven els districtes serien les beques que en el mandat de Xavier Trias hi havia per a les famílies amb dificultats econòmiques, perquè els seus fills poguessin accedir als clubs d’esport federats de la ciutat. El govern d’Ada Colau va treure aquesta competència als districtes per assumir la gestió des de Casa Gran i actualment s’estan pagant a any després, quan abans tot era més ràpid perquè el districte és qui millor coneix l’entorn sociocultural en el que es mouen les famílies. Per altra banda, el microurbanisme de la ciutat, així com algunes infraestructures, també s’han de poder gestionar a nivell de districte. Cal experimentar en formes de confederació de municipis per mirar de fer polítiques més efectives, i si no funciona que siguem ràpìds rectificant.

“Solucionar el tema de la congestió a Sarrià-Sant Gervasi és garantir que els fills d’aquest districte tinguin un desenvolupament intel·lectual superior”

Està a favor de reduir el vehicle privat?

Ara mateix el cotxe significa un 20% de la mobilitat a Barcelona i ocupa un 80% de l’espai públic. I això passa de manera paradigmàtica a Sarrià-Sant Gervasi en hores punta de lliurament i recollida dels nens a les escoles. I això com se soluciona? Evidentment avui en dia hi ha certes carències en el transport públic. Per fer efectiu que puguis anar a una escola en aquest districte travessant la ciutat en transport públic, tardes una hora mitja. Per resoldre-ho, cal un buidat de cotxes de la ciutat i reforçar la xarxa de transport públic.

Infraestructures com l’L9 per augmentar el transport públic són una prioritat?

La L9 no només té un problema d’endarreriment del seu enllestiment sinó que els fons europeus que hi estan destinats es troben bloquejats fins que no s’aprovin els pressupostos de la Generalitat, i això té un cost d’oportunitat molt alt perquè les empreses que poden construir altres grans infraestructures, com l’ATM, no s’atreveixen a plantejar-ho fins que no s’acabi la Línia 9. Per tant, acabar l’L9 per mi és una prioritat. També ens pot ajudar molt a alliberar corredors de trànsit que passen per Sarrià-Sant Gervasi i que són dels pitjors de la ciutat: la Via Augusta, ronda General Mitre, ronda de Dalt, avinguda de Sarrià i el carrer Numància. Són cinc de les nou vies més congestionades i contaminades de la ciutat. És urgent per Sarrià-Sant Gervasi que existeixen alternatives de transport públic fortes que ens permetin alliberar gran part d’aquests carrers.

Superilles o pacificació?

Les dues coses. Les superilles són una versió de la pacificació i la pacificació és una versió de les superilles. És una de les grans idees que ha tingut Barcelona i que parteix gràcies al pla Cerdà. El problema és que en aquest mandat s’han fet dues coses malament: el Govern ha executat malament la superilla del Poblenou i l’oposició s’hi ha posat malament fent demagògia, perquè recordem que aquesta era una idea que sortia del mandat de Xavier Trias. A Sarrià – Sant Gervasi cal pacificar, perquè hi ha estudis molt concloents que diuen que l’exposició a la contaminació és un dels factors que determina de manera més clara el desenvolupament cognitiu dels infants en edat escolar. Això vol dir que els infants que circulen per trajectes molt contaminats per anar a l’escola, també tenen aquesta afectació en el seu desenvolupament cognitiu. És una de les poques estadístiques interclassistes, que no afecta més als pobres que als rics. Solucionar el tema de la congestió a Sarrià-Sant Gervasi és garantir que els fills d’aquest districte tinguin un desenvolupament intel·lectual superior.

© Elena Bulet

Cal acabar de desenvolupar la xarxa de carrils bici a Barcelona?

El patinet i la bicicleta elèctrics es convertiran en part de la solució de mobilitat del futur i el present de la ciutat. Cal apostar de manera decidida per aquests carrils i fer-los més amples. Hi ha hagut crítiques cap el carril de Ganduxer, però avui dia hi passen patinets amunt i avall tota l’estona. Tot i això, també he de dir que cal acabar amb que el consistori, de manera despòtica, prengui decisions a les esquenes dels veïns.

“L’augment del preu a Barcelona té un punt de bona notícia”

Quina és la seva proposta per augmentar el lloguer assequible i que la gent no hagi de marxar del barri?

No sóc la mena de polític que diu a la gent el que vol sentir i per tant diré que no existeix un dret a viure al barri on vas néixer, tot i que tenir l’ambició de viure-hi ha de ser una possibilitat i avui en dia no ho és. Cal buscar solucions, com anar a viure a municipis de l’AMB, però donant una política de mobilitat efectiva. Per altra banda, cal dir que l’augment del preu a Barcelona té un punt de  bona notícia i és que arreu del món s’estan produint migracions a les grans metròpolis, i per primera vegada en la història des de fa dos o tres anys, viu més gent a les ciutats que no fora d’elles. En aquesta migració hi ha ciutats mitjanes que estan perdent població i talent i a Barcelona això no ens està passant, sinó que la gent ve aquí perquè és on està passant la història. Una de les virtuts de la nostra candidatura és que rebutgem la idea que pots deslligar el problema més petit que és un jove de 28 anys de Sarrià que està intentant llogar un pis al barri on ha crescut, i el paper que juga Barcelona al món. Com més provincialitzada estigui Barcelona, com menys poderosa sigui, més difícil és que aquest jove de Sarrià trobi mai un pis en el barri on somia.

“Necessitem que els infants de Les Tres Torres facin el mateix procés de socialització que fan els de Nou Barris”

Quin model educatiu defensa?

El districte té escoles bressol que no omplen places, com la de l’Oreneta, per exemple, que sempre té places de gent d’altres districtes, i això és inèdit a Barcelona. Ara, hi ha barris que no tenen escola bressol com Tres Torres i Sant Gervasi, sent el cas paradigmàtic. A Tres Torres fa tot el sentit del món que existeixi aquest servei, mirant la demografia i la natalitat. Hem de pensar que l’escola de bressol pública no és només un servei pels pares, és un servei també en favor de la ciutat en general, és una forma de socialització de la gent de diversos barris a partir de valors compartits de la ciutat. Necessitem que els infants de Les Tres Torres facin el mateix procés de socialització que fan els de Nou Barris.

I model sanitari?

A Sarrià – Sant Gervasi hi ha caps com el d’Adrià que és dels millors de la ciutat, però hi ha altres zones com Galvany que tenen carences d’atenció primària que acaben afectant en els costos globals perquè no és veritat que després aquesta gent vagi a la privada, quan té costos sanitaris alts acaba anant als públics, i això és una despesa que acabem pagant tots. És important que en favor d’una sanitat pública que serveixi al Raval, necessitem també una atenció de qualitat a Galvany.

Cal ajudar al comerç de barri?

Barcelona és una administració particularment obstructiva del desenvolupament comercial, per les regulacions, inspeccions i actituds burocràtiques que fan difícil obrir un negoci a la ciutat. Fan dificil arriscar-se i ensortir-se. No és missió de l’administració protegir activitats econòmiques concretes, això és competència deslleial, però no pot ser que l’administració sigui un impediment. L’Ajuntament ha de protegir el patrimoni sorgit de l’activitat comercial, els locals comercials històrics, la cartelleria, l’urbanisme al voltant dels eixos comercials, la vida, la seguretat i l’activitat que es produeix al voltant dels eixos comercials.

Què en pensa de les ocupacions?

No conec els casos concrets, però la reflexió és que si ets jove i tens el talent necessari per imaginar-te que has de fer a un local i com convertir-lo, vol dir que tens els talents i recursos necessaris per fer alguna cosa que s’aguanti per ella mateixa. Si ets fill de Sarrià i Sant Gervasi, en la gran majoria dels casos, i de manera general, tens accés a una formació i xarxa de seguretat que et permeti imaginar-te formes innovadores socials que no et demanin beneficis. De vegades hi ha un fetitxe ideològic a l’hora del fet simbòlic d’ocupar, que passa per davant de l’esforç d’imaginar una solució que a ningú abans a la ciutat que se li ha acudit. Exigir als joves de Sarrià – Sant Gervasi que pensin d’aquesta manera forma part de la política. Els fills de les classes dirigents de la ciutat tenen el mandat històric d’imaginar formes de relació social que fins ara a ningú a la ciutat s’ha imaginat, perquè han tingut tots els recursos per fer-ho.

Caldria posar més espais al seu abast?

Una carència de locals al servei d’iniciatives populars és evident que hi és. Justament d’això no ens en falta, a Barcelona hi ha milers de locals comercials que porten anys buits perquè el comerç electrònic els està buidant. Poden ser per habitatge social però n’hi ha altres que es poden  posar al servei d’inicatives comunitàries populars per joves que serveixin per desenvolupar aquestes idees que els hi estem exigint que tinguin.

“Soc partidari que les administracions pequin per excés de la tolerància ideològica que no per defecte”

En aquest mandat hi ha hagut manifestacions d’extrema dreta polèmiques a Sarrià i Sant Gervasi

Soc partidari que les administracions pequin per excés de la tolerància ideològica que no per defecte. Més val equivocar-se permetent una activitat política que és refractària que no pas equivocar-se censurat una activitat. Dit això, les manifestacions feixistes o repressives a Sarrià i Sant Gervasi sobretot des de l’octubre han de complir la llei i això no ha passat: hi ha hagut dany a mobiliari urbà, enganxada d’enganxines per tot… Hem de dissuadir tota forma d’agressió, al districte hi hagut insults i agressions a gent que anava pel carrer amb llaços grocs, o a balcons on hi havia mostres de preferència ideològica. Això és intolerable i la Guàrdia Urbana ha de fer una passa endavant perquè aquestes manifestacions de llibertat d’expressió no siguin vulnerades.

Per què els convé als veïns que sigui alcalde?

El votant independentista, també a Sarrià Sant Gervasi, sap que la seva lleialtat a la llibertat del país passa per davant de la seva lleialtat als partits polítics. Però quan va a votar ho han de fer amb el cor dividit, amb un càlcul de vot útil o a contracor, i de vegades fins i tot es queda a casa. La nostra candidatura ofereix una cosa que encara no s’havia atribuït a la nostra política en els darrers anys, que és un vot de compromís amb els ideals de llibertat de la ciutat i el país sense renunciar a cap de les conviccions de fons que estem intentant defensar. Estem al costat d’un model de ciutat que és guanyador, que col·loca Barcelona davant del seu mirall, que li diu que som a una cruïlla històrica i que en aquestes eleccions ens hi juguem els propers 30 anys. Sinó, serem una ciutat decadent, provinciada, despersonalitzada, poruga i servil amb les elits espanyolistes de la ciutat. No demanem a ningú que renuncii, que se senti culpable, o que es passi el dia havent de menjar un plat de verdura per tal de votar els partits independentistes. Nosaltres estem oferint la joia de menjar-se uns xurros amb xocolata el dissabte al matí, el ‘guilty pleasure’, de votar per una vegada en molts d’anys una opció que és guanyadora en el fons, compromesa amb les formes i visionària amb la seva mirada sobre Barcelona.

© Elena Bulet

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.