Opinió
Andrea Escobar
L’altre dia, quan felicitava la senyora E. per la bona feina que estava fent i com de bé se li donen els números, ella m’explicava amb un somriure a la cara que havia treballat a una agència de viatges on havia de quadrar la caixa, per això li va tan bé el càlcul i gaudeix fent números. En canvi, la senyora A. té els números totalment travessats des que anava a l’escola: li generen angoixa i malestar, i així m’ho feia saber el primer dia que va veure un exercici de càlcul.
Històries de vida… que important conèixer-les i relacionar-se i treballar d’acord amb elles. Quan s’acompanya a persones amb demència, ja sigui en un entorn formal/professional o en un entorn informal, familiar i no professional, és rellevant i aporta grans beneficis atendre a la persona centrant-se en ella i en la seva història vital. La història de vida no deixa de ser un relat autobiogràfic amb un objectiu terapèutic, on es recull informació sobre el passat de la persona amb demència, com la xarxa relacional (familiar i social), experiències professionals, esdeveniments i dates importants, necessitats, gustos o preferències, aficions, viatges, segones residències…
Tota aquesta informació queda recollida en un document que aportarà grans beneficis tant a la persona amb demència com a qui l’acompanya. D’entrada, com passava amb la senyora E., ajuda el fet que la persona sigui conscient d’allò que ha aconseguit i és capaç de fer, sentint-se orgullosa i reforçant la seva autoestima i identitat; alhora, potencia la dignitat i respecte cap a la persona atesa i la seva història personal. D’altra banda, esdevé una eina d’estimulació cognitiva que permet a la persona fer un recorregut per la seva història vital, activant la memòria autobiogràfica (la qual està més preservada) i facilitant interaccions socials amb converses interessants sobre el seu passat. També s’observa que quan la persona amb demència es mostra alterada, angoixada i/o desorientada, parlar sobre la seva història vital la pot distreure, ja que reviu moments significatius de la seva vida i li aporta benestar emocional i plaer, sentint-se més segura i orientada.
Pel que fa a la persona que cuida i acompanya, conèixer la història de vida dona informació molt valuosa sobre la persona amb demència: interessos, necessitats, aficions, gustos i preferències, cosa que afavoreix i facilita la comunicació i l’ajuda a establir un bon vincle afectiu. Es comparteixen històries, vivències i emocions. A més, en l’àmbit professional, la història de vida permet posar la persona en el centre de l’atenció, establint un pla de treball individualitzat on es prioritzen les seves necessitats i es fixen uns objectius i activitats programades a partir d’aquesta priorització i tenint en compte sempre els interessos personals de la persona amb qui es treballa.
Al final, es tracta de relacions personals, i cada persona en part ve definida per la seva història vital, cosa per la qual, conèixer-la serà la millor eina per a apropar-nos i acompanyar amb millor qualitat.
Andrea Escobar és educadora social de la Fundació Ushzeimer
