Arts i Lletres
Maria Antònia Font
Com una allau de neu, el desembre desprèn nadales a dojo. Dia 1 ja en vam tenir un assortiment a la Parròquia de Santa Agnès: sota el lema «Inspirats pel Nadal», la Coral d’Arquitectura i l’Orquestra de la Universitat Politècnica de Barcelona ens van brindar una agradable vetllada que quasi va omplir uns estómacs que, sent hora de sopar, teníem buits. Val a dir que l’acústica de l’espai és formidable.
Sota la batuta de Lluís Carné, les dues formacions van interpretar conjuntament un repertori de dues parts, separades d’una mena d’intermezzo. La primera part, culta i solemne, va consistir en l’Oratori de Nadal de Camile Saint-Saëns. En alguns números vam poder escoltar els cinc solistes del cor: Núria Costa (sorpano), Mei Ferrer (mezzosoprano), Ana Lite (contralt), Hèctor Ortin (tenor) i Lluís Salord (baríton).
A continuació, i mentre els cantaires descansaven, l’orquestra va tocar una selecció de Pirates del Carib, de Klaus Badelt. Va ser una pausa en l’esperit nadalenc que anava obrint les portes a la secció popular del concert.
Perquè la segona part del concert, que va ser seguit, era el tastet de nadales que el públic espera en aquestes dates. El repertori escollit va ser la Suite de Nadal, un conjunt de nadales clàssiques i tradicionals de diversos territoris per a coral i orquestra amb adaptacions: “Adeste fideles”, “Vol Himmen Hoch”, “Hark! The herald angels sing”, “Nadal”, “Stille Nacht”, “Cantique de Noël”, “El desembre congelat”, “O Tannenbaum”, “Les anges dans nos campagnes”, “Marxa dels reis”, “La Mare de Déu”, “El noi de la mare”, “Fum, fum, fum” i “Joy to the world”.
És per ressaltar que el públic espectador fos eminentment jove, lluny de les típiques famílies amb nens petits. El motiu: la joventut dels músics en general, i en particular de l’orquestra. Però no ens pensem que la qualitat del concert va ser immadura: ben al contrari, les dues formacions van sonar harmonioses (resultat necessari d’assajos conjunts) i van interpretar amb èxit una obra com l’Oratori de Nadal, que no és fàcil.
Des d’aquí, doncs, hem de felicitar la Coral d’Arquitectura i l’Orquestra de la Universitat de Barcelona, i agrair-los que compartissin un concert amb el veïnat de Sant Gervasi.